Mediterranean trough Women. El Mediterráneo de las mujeres l Post de Maria-Àngels Roque

La idea de dedicar el número 19/20 de Quaderns de la Mediterrània a la visió de les dones mediterrànies sorgeix a partir del debat sobre la condició femenina que va comportar la primavera àrab. Els esdeveniments polítics i socials ocorreguts als països del sud de la Mediterrània van posar de manifest les grans dificultats que tenen les dones per desenvolupar les seves capacitats, prendre decisions, aconseguir una independència econòmica, etc. Per sort, també hem pogut conèixer algunes figures que han aconseguit desafiar la mentalitat més tradicional d’aquests països, com ara les joves blogueres i periodistes que han participat activament en la primavera àrab. El treball de les associacions, en aquest sentit, ha estat també primordial. Les veus d’aquestes dones, moltes d’elles joves, han quedat reflectides en aquest número de Quaderns de la Mediterrània.

Tanmateix, el dossier, amb una trentena de participacions, aprofundeix en la condició femenina, especialment als països del Sud de la Mediterrània, per tal de mostrar la diversitat social i les problemàtiques reals de moltes dones. L’art i, en general, la creació, apareixen com una eina fonamental per promoure les seves capacitats. En efecte, les dones creatives podran assumir un lideratge que els permetrà d’aconseguir un espai públic, una major visibilitat i un millor reconeixement de les seves habilitats. Això és especialment important en aquests temps de crisi socioeconòmica i de valors.Llegeix més »

Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.Llegeix més »