Biografia d’Enric Prat de la Riba │ Post de Lluís Duran

prat de la riba ratllaMartí Esteve va editar la primera biografia d’Enric Prat de la Riba, el mateix 1917, poc després del seu traspàs. Rere seu, van venir les de Josep M. Ainaud de Lasarte, Rafael Olivar-Bertrand, Xavier Fort i Bufill… Era la biografia d’un deixeble de Prat. Esteve va passar des de la Joventut Nacionalista, el viver de quadres del partit catalanista conservador, a Acció Catalana i, en els anys republicans, al Partit Catalanista Republicà, que n’era el successor. Un deixeble que va treballar sovint al servei de les institucions catalanes; primer, a la Mancomunitat, com a funcionari, i després com a conseller de Finances, a la Generalitat de Catalunya, a més en càrrecs representatius a l’Ajuntament de Barcelona i a les Corts Constituents de la República. A més de ser director del diari d’Acció Catalana, La Publicitat, un dels més ben produïts de la premsa catalana d’aleshores.

El llibre d’Esteve representa una baula de l’esforç que féu el que s’anomenà “l’Escola de la Lliga” per deixar establert per les futures generacions la figura, el llegat i l’obra d’Enric Prat de la Riba (obra que en aquell moment era en el seu zenit de desplegament). Necessària, com veurà el lector en el llibre, per configurar una personalitat que s’havia mostrat habitualment discreta i positivament treballadora.Read More »

Escola d’Administració Pública de Catalunya. Cent anys | Post de Manuel Pérez Nespereira

Aquest any es commemoren els cent anys de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i, en el context polític i nacional en què ens trobem, aquesta commemoració és del tot oportuna, de la mateixa manera que una obra sobre aquesta institució esdevé imprescindible per entendre l’arribada a un moment que no es va iniciar ahir, precisament.

En aquest moment, i molt especialment després de la darrera Diada, apareixen a la premsa –pronunciades per diferents dirigents polítics–, referències a l’estat propi i a la necessitat de tenir estructures d’estat. Aquesta voluntat no és en cap cas nova, sinó més aviat centenària, forma part d’una tradició que, si més no, cal situar a començaments del segle passat.

Enric Prat de la Riba, fundador de l’Escola, considerava que els estats moderns es caracteritzaven per disposar d’exèrcits permanents i d’una burocràcia que excel·lís en la seva comesa. Respecte a la primera característica, ben poca cosa podia fer; respecte a la segona, va crear la institució que s’havia d’encarregar de formar aquesta burocràcia al servei del país.Read More »