Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Revista catalana de dret públic. Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Mercè Barceló, Xavier Bernadí i Joan Vintró

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.Read More »

L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Ferran Camas

Els membres col·laboradors de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona hem publicat un llibre sobre L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Institut d’Estudis Autonòmics, 2010), principalment de les derivades del seu art. 138 en el qual es reconeix a la Generalitat, entre d’altres, la competència exclusiva en matèria de “primer acolliment” o l’establiment de les mesures necessàries per a la integració social de les persones immigrades, així com també, derivat del segon apartat d’aquell precepte, la competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya.Read More »