Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

 

Una Europa sense Gaudí, sense Casals, sense Dalí…? L’europeïtat de Catalunya i la catalanitat d’Europa l Post de Marc Leprête

Després del 9N ens trobem indiscutiblement més a prop d’Europa. Els valors més profunds que van portar a la fundació de la Unió Europea —la democràcia, el civisme, la tolerància, el protagonisme i la centralitat dels ciutadans; i també l’eficàcia, o la capacitat d’organització— es van veure reflectits en una jornada on els catalans ens vam expressar sense por a favor de construir un nou Estat en el si de la Unió. Ni un sol incident. Ni un sol problema. Només gent celebrant alhora un esdeveniment d’un gran significat polític i vivint un dia festiu, un diumenge de tardor. Un dia excepcional i alhora un dia com qualsevol altre: normalitat total. 2.344.828 votants. 80’91% a favor d’un Estat independent. No paga ni tan sols la pena comentar la dimensió d’aquesta xifra i d’aquest percentatge. Parlen per elles mateixes. Negar-les o menystenir-les és una manera com una altra de fer el ridícul, però també una profunda irresponsabilitat i una falta de respecte cap al conjunt de la ciutadania.

Malgrat les amenaces —sovint hiperbòliques— sobre l’absolut aïllament internacional de Catalunya en cas d’una suposada independència, ens vam acostar més a Europa a còpia de consumar els ideals amb que aquesta va ser imaginada i finalment edificada. Malgrat l’intent d’inocular la por entre la ciutadania, la resposta d’aquesta fou plenament assertiva. Tothom en va prendre nota, especialment a Europa.Read More »

Mites, ofrenes funeràries i monedes | Post de Marta Campo

Els mites relaten històries fabuloses en les quals els actors principals són déus, semidéus, herois i monstres. Aquests personatges van protagonitzar infinitat d’aventures i gestes de tota mena, que van quedar plasmades en els textos clàssics i en diversos suports com ara les ceràmiques, els mosaics i també les monedes.

El Curs d’història monetària d’Hispània se centra precisament en l’estudi de la relació entre les iconografies monetàries i alguns d’aquests mites. La quinzena edició de la trobada, que es va celebrar al Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 2011 i de la qual dóna testimoni aquest llibre, va analitzar la traça d’alguns dels mites més destacats d’origen grec i fenicipúnic.

Un bon exemple n’és la figura d’Hèracles, el més conegut dels herois grecs, de força sobrehumana i protagonista d’un gran nombre de proeses singulars, que també va ser venerat com a déu. D’acord amb la seva popularitat, Hèracles va aparèixer en encunyacions de diferents territoris de la Mediterrània, entre ells Hispània, amb atributs que podien variar segons les circumstàncies històriques i culturals de la ciutat emissora. Read More »