L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:
Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala
Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC
El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume
Llegeix més »
Les agendes del Tinent Blasi (1939-1942) permeten reconstruir els darrers dies de l’operació d’evacuació a França del patrimoni artístic concentrat als dipòsits de la mina Canta (la Vajol), el mas Perxés (Agullana) i el mas Descals (Darnius) i amenaçats per l’avenç de la Guerra. Alexandre Blasi va comandar el moviment de camions i, per això, va ser testimoni d’excepció d’aquest episodi clau en la salvaguarda del patrimoni de la República. Blasi continua escrivint els seus dietaris durant els més de tres anys que passa a França. La por, l’enyorança, l’angoixa i la lluita per la supervivència, però també l’esperança, l’amistat, la solidaritat teixida entre els exiliats són minuciosament descrits a les agendes que composen aquest corpus fins ara inèdit i que fou llegat per la família Blasi al Museu Memorial de l’Exili (la Jonquera) l’any 2017.
Llegeix més »
Remei Oliva Berenguer (Barcelona, 1918) tenia 20 anys quan va haver de deixar casa seva, a Badalona, la vida de modista i tots els seus somnis per fugir cap a França. Com ella, milers de republicans que havien perdut la guerra marxaven a l’exili amb incertesa, l’hivern de 1939. Els records d’aquella experiència, que la Remei va viure al costat dels seus pares i del seu marit Joan, han quedat fixats per sempre més en la seva memòria. Una memòria prodigiosa que plasma en aquest llibre de manera senzilla i honesta, i que ens permet copsar una època significativa del nostre passat recent.
Al crit d’«allez, allez…» els van fer entrar a la platja d’Argelers, que s’acabà convertint en un camp de concentració per a setanta-cinc mil refugiats que fugien de la repressió franquista. El seu relat abasta els quinze mesos de reclusió en aquest camp i en el de Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna l’any 1940 i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial. Les dures condicions de vida enmig de la sorra i els filats, però, no van minvar la seva dignitat ni la lluita per aconseguir una vida millor per a la seva família.
Llegeix més »
Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres publicacions de la col·lecció Referents
Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya
La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.
Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.
Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.
Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.
Llegeix més »
Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.
La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.
Llegeix més »