Etiqueta: fotografia

La mirada del biblista. Instants d’eternitat │ Apunt de Joan Eusebi García

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El catàleg de l’exposició La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach ofereix una panoràmica del treball fotogràfic dut a terme entre 1922 i 1951 a Xipre, Egipte, Síria, Turquia, Iraq, Iran i, de manera especialment intensa, al que llavors eren els mandats britànics de Palestina i Transjordània per part de Bonaventura Ubach (1879-1960) i els seus col·laboradors.

En aquesta mostra, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, s’hi exhibeixen 76 imatges que no son sinó un petit tast de les més de 6.000 fotografies capturades per tal de complementar gràficament la Bíblia Grossa de Montserrat, de la qual es publicaren 25 volums de traducció i tres d’il·lustració entre 1926 i 1982.

El catàleg, a més de reproduir a tota plana cadascuna de les imatges de la mostra, contextualitza l’evolució política de la zona durant el període d’entreguerres a partir de sengles articles deguts al diplomàtic Rafael Dezcallar i l’historiador Jorge Ramos Tolosa. Alhora, el pare Pius-Ramon Tragan, el darrer d’aquells monjos de Jerusalem que traduïren i il·lustraren la Bíblia Grossa, fa una semblança del pare Ubach en tant que biblista i fotògraf, mentre que el comissari de la mostra, Joan E. García, situa la producció dels monjos montserratins en el context de la fotografia del Pròxim Orient.

Llegeix més »

L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra │ Apunt de Maria Ojuel

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

“L’àlbum de la Ruth” recull els fruits de la recerca de la historiadora i docent Maria Ojuel Solsona, iniciada anys enrere i que va fer eclosió a l’exposició del mateix nom al Memorial Democràtic de Catalunya. El fil conductor és l’àlbum de fotografies que va pertànyer a la mestra i activista suïssa Ruth von Wild (1912-1983), nascuda a Barcelona en el si d’una família suïssa, que va treballar a Catalunya com a voluntària a la plataforma d’ONG coneguda com a “Ajuda Suïssa” durant la Guerra Civil. Ruth von Wild va viure en carn pròpia la Retirada i va continuar la seva tasca en territori francès per atendre, primer, els infants espanyols refugiats i, després, per ocupar-se dels infants víctimes de la Segona Guerra Mundial. Companya de la també suïssa Elisabeth Eidenbenz (directora de la Maternitat d’Elna), von Wild va dirigir diverses colònies infantils, on va adoptar estratègies d’ajut humanitari emprades durant la Guerra Civil d’Espanya en el context de la Segona Guerra Mundial i va salvar infants jueus de la deportació. La publicació conté nombroses fotografies de l’àlbum original, que documenten cronològicament la tasca de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant el darrer any de la guerra, però també l’exili (gener-febrer 1939) i la tasca posterior en el sud de França (1939-1940), més concretament a la colònia d’infants refugiats de Sijan.

Llegeix més »

Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939 l Post del Museu Nacional d’Art de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939 és la primera gran mostra monogràfica dedicada a un dels fotògrafs del país més importants del període d’entreguerres. Organitzada pel Museu Nacional, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”, se centra en les fotografies que Gabriel Casas (1892-1973) va realitzar durant deu anys claus, els que van del 1929 al 1939, quan la seva obra adquireix gran maduresa i connecta amb l’avantguarda europea. A través de 120 fotografies, aquesta exposició ofereix una visió àmplia i contextualitzada de la seva obra. Gràcies a la col·laboració entre les tres institucions la mostra viatjarà posteriorment als centres CaixaForum de Girona i Tarragona.

Amb la preparació de l’Exposició Internacional de 1929 es va iniciar a Espanya un període daurat per a la fotografia. En aquella època, a Barcelona, igual com a gran part d’Europa, la fotografia moderna estava vinculada a una nova concepció artística que va promoure la utilització de nous mitjans com el disseny gràfic i la publicitat. En aquest temps, Marinetti i Le Corbusier donen conferències a la ciutat; Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publiquen el Manifest Groc i la Galeria Dalmau organitza exposicions d’art modern.Llegeix més »

De Daguerre al cinematògraf | Post d’Esteve Riambau

xarxes2 comentaris

Les històries clàssiques del cinema han dedicat una importància desproporcionada a establir una cronologia tan minuciosa com estèril sobre les primacies de l’invent cinematogràfic. Estudis més recents han deixat al marge la cursa per saber quina va ser la primera pel·lícula rodada o projectada amb un determinat sistema en un àmbit o en un altre per dibuixar, en canvi, la complexa evolució des de la fotografia fins al cinema gràcies a aportacions molt diverses, paral·leles i sovint confluents.

A Catalunya, aquesta transició té una il·lustració perfecta en el cas dels Napoleon; la nissaga de fotògrafs afrancesats establerts a Barcelona va esdevenir el principal referent de la burgesia local que volia immortalitzar la seva imatge, i a partir del 1896 va ampliar el seu negoci amb la importació del cinematògraf.Llegeix més »