Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Llegeix més »

La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Llegeix més »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Llegeix més »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer | Post de Rosa Solsona

Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer és el cinquè volum de la col·lecció Eines de Memòria que  el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica des del 2007 per tal de donar a conèixer a tota la comunitat educativa els diferents recursos pedagògics per treballar a l’aula. Aquest cinquè volum de la col·lecció fa referència als fets de la Guerra Civil a la comarca de la Noguera i pretén apropar el lector a uns fets històrics que sovint es perceben allunyats de la nostra vida quotidiana.

El llibre que us presentem vol fer el lector conscient de la proximitat de la història a la nostra vida familiar i local. Volem que la història no es percebi com un seguit de situacions abstractes narrades en els llibres de text, sinó que reflecteixi el record de les persones que visqueren i protagonitzaren els fets.

A més, l’aproximació als fets històrics que proposa el llibre va més enllà del relat de les estratègies militars i dels instruments bèl·lics que es conformaren en les batalles, per endinsar-se en l’anàlisi de la vida quotidiana de les persones que visqueren l’enfrontament en primera persona, tant des de la línia del front militar com des de la rereguarda. Les seves pors, els seus desitjos, les seves emocions i les seves creences i esperances esdevenen també una part important d’una història que volem que sigui viscuda des del seu vessant més col·lectiu, però també més individual i personal.Llegeix més »

Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema | Post d’Esteve Riambau

El cinema com a eina de confrontació

El cinema va representar un paper decisiu en el curs de la Guerra Civil espanyola. A les grans ciutats, el públic va gaudir d’aquest espectacle més proper al lleure que a la propaganda política que, d’altra banda, reflectia els interessos dels diferents bàndols implicats. Estaments governamentals, partits polítics, organitzacions sindicals i iniciatives internacionals van recórrer als noticiaris per traslladar al públic de tot el món les seves respectives visions del conflicte.

Concebut com a catàleg de la primera exposició produïda amb motiu de la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema sintetitza aquesta pluralitat de punts de vista a través de dos grans eixos: el cinema en estat de guerra i la reconstrucció de la història a partir de la ficció o de la memòria documental. Llegeix més »