1936: desplaçaments forçosos i primers exilis | Conversa amb els autors al Més324

Avui publiquem al blog la llarga i interessant entrevista que el periodista Xavier Graset va fer a Josep Lluís Martín Berbois i Rubèn Doll-Petit, autors de 1936: desplaçaments forçosos i primers exilis, el passat 1 de febrer, al seu programa Més324.

Enllaç a l’entrevista

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

1936: desplaçaments forçosos i primers exilis │ Apunt del Memorial Democràtic

La violència exercida a la rereguarda catalana per grups vinculats en la majoria de casos a l’anarquisme durant els primers mesos de guerra, contra persones de les classes benestants, sobre la comunitat religiosa i formacions polítiques conservadores, va provocar l’exili de com a mínim 30.000 catalans.

Una obligada marxa que, en el millor dels casos, va ser en vaixell cap a França i Itàlia, tot i que també hi hagueren casos d’exiliats que van anar a d’altres països com Anglaterra o Suïssa.

Però també va existir un altre exili format per terratinents, pagesos, persones de classes mitjanes i baixes i joves desertors de l’exèrcit republicà que per diversos motius van desplaçar-se a l’estranger. Molts d’ells s’establiren a França i d’altres decidiren tornar a Espanya per integrar-se a la zona franquista.

Molts dels desplaçats van poder salvar la seva vida gràcies als passaports que van signar, entre d’altres, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i els consellers Josep Tarradellas, Josep Maria Espanya o Bonaventura Gassol; però també gràcies a diferents cònsols estrangers de diversos països i, fins i tot, del líder de la formació catalanista i conservadora la Lliga Catalana, Francesc Cambó.

Read More »

Discursos de guerra de Lluís Companys │Apunt de Josep Maria Figueres

L’obra aplega els parlaments i escrits del president de la Generalitat des de l’inici del cop militar amb la victòria de la Generalitat el 19 i 20 de juliol de 1936 fins al final de la guerra civil a Catalunya, amb la sortida de Companys del país el febrer del 1939. Comprèn així gairebé trenta-un mesos del conflicte central que marca el segle XX del país a través de la visió de la labor pública del president de la màxima institució de govern català. L’autor, ofereix així gairebé tres-cents textos que inclouen els discursos oficials, siguin parlamentaris o d’ocasions magnes, com l’homenatge a Macià o els tradicionals en la commemoració de l’Onze de Setembre, o bé simples arengues o al·locucions ocasionals esdevenint en conjunt una crònica de l’activitat pública de la presidència de la Generalitat en les excepcionals circumstàncies del conflicte bèl·lic.

El curador ofereix també, al costat dels parlaments, documentació escrita d’autoria de Companys, com ara telegrames oficials, sempre que hagin esdevingut públics, entrevistes i declaracions, articles i altres materials amb la voluntat de presentar un conjunt de materials representatius del moment. Es presenten anotats amb un comentari històric de contextualització, fent referència a les publicacions periòdiques consultades i, si s’escau, amb les variants que es presenten a la premsa de l’època. S’ofereixen íntegres, per ordre cronològic i esdevenen material singular per a la comprensió i significació de la guerra civil a Catalunya. Els materials procedeixen majoritàriament dels periòdics, tant de Barcelona i comarques, com de Madrid i França, i, s’han acarat amb la documentació oficial conservada, els documents personals de Companys i la Crònica de la Generalitat, tot i que, majoritàriament, l’origen és la premsa diària.

Read More »

Cultura contra violència │ Apunt de Carles Duarte

llibres_contra_bombes_memoria_dibuixada_03_420.jpg_1643524179La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”,  ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.

Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Read More »

Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

9788439397519Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.

La primera secció té tres parts (L’adéu al soldat, El front  i La mort del soldat) i aplega vint-i-un poemes, la major part escrits per combatents. La segona conté sobretot poemes d’autors consagrats (Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Janés i Olivé) i ens parla del clima de la rereguarda, dels bombardeigs o dels refugiats. La tercera és un homenatge d’un historiador (Ferran Soldevila) i un combatent del Front de l’Est (Joaquim Grífol) als brigadistes, que van ser acomiadats a Barcelona a la tardor del 1938.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).Read More »

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.Read More »

Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Read More »

La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Read More »