Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) │ Apunt de Maria Campillo

9788439397519Torneu-nos el paradís. Poesia catalana de guerra (1936-1939) presenta una selecció de poemes (entre els quals molts de desconeguts i alguns de rigorosament inèdits) escrits durant els anys de la Guerra Civil. La majoria provenen de les revistes literàries, on es publicaven textos dels millors escriptors del moment, però també d’autors nous que canten els esdeveniments històrics, o de soldats que escrivien des de diferents fronts de combat. El llibret, molt ben presentat (la imatge de la coberta mostra la ploma estilogràfica Antinia, enviada per la Generalitat de Catalunya als soldats el 1937), consta de tres seccions: La guerra i els combatents, La rereguarda i Brigades Internacionals, precedides d’un Pròleg de la curadora, Maria Campillo, professora de literatura catalana contemporània.

La primera secció té tres parts (L’adéu al soldat, El front  i La mort del soldat) i aplega vint-i-un poemes, la major part escrits per combatents. La segona conté sobretot poemes d’autors consagrats (Pere Quart, Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep Janés i Olivé) i ens parla del clima de la rereguarda, dels bombardeigs o dels refugiats. La tercera és un homenatge d’un historiador (Ferran Soldevila) i un combatent del Front de l’Est (Joaquim Grífol) als brigadistes, que van ser acomiadats a Barcelona a la tardor del 1938.Read More »

El cel sota terra │ Apunt del Memorial Democràtic

el_cel_sota_terra.jpg_63Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.

L’organització dels veïns i les veïnes fou un fet cabdal en aquest moment. Reclamaren a les autoritats públiques materials, recursos i ajut de professionals a fi de construir refugis. Les administracions, desbordades per la situació, varen actuar creant les juntes de defensa passiva amb l’objecte de protegir i defensar. La major part de refugis varen ser construïts per la ciutadania.

En Josep Roig al llibre de la Judit Pujadó, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), explicava No sé com va començar, però, de sobte, tots érem arquitectes’.Read More »

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).Read More »

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.Read More »

Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Read More »

La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Read More »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon

patufet

En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.

Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer | Post de Rosa Solsona

Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer és el cinquè volum de la col·lecció Eines de Memòria que  el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica des del 2007 per tal de donar a conèixer a tota la comunitat educativa els diferents recursos pedagògics per treballar a l’aula. Aquest cinquè volum de la col·lecció fa referència als fets de la Guerra Civil a la comarca de la Noguera i pretén apropar el lector a uns fets històrics que sovint es perceben allunyats de la nostra vida quotidiana.

El llibre que us presentem vol fer el lector conscient de la proximitat de la història a la nostra vida familiar i local. Volem que la història no es percebi com un seguit de situacions abstractes narrades en els llibres de text, sinó que reflecteixi el record de les persones que visqueren i protagonitzaren els fets.

A més, l’aproximació als fets històrics que proposa el llibre va més enllà del relat de les estratègies militars i dels instruments bèl·lics que es conformaren en les batalles, per endinsar-se en l’anàlisi de la vida quotidiana de les persones que visqueren l’enfrontament en primera persona, tant des de la línia del front militar com des de la rereguarda. Les seves pors, els seus desitjos, les seves emocions i les seves creences i esperances esdevenen també una part important d’una història que volem que sigui viscuda des del seu vessant més col·lectiu, però també més individual i personal.Read More »