La Guerra Civil al territori. Lleida, Tarragona i Girona│Post de Josep Lluís Martín i Oriol Dueñas

referents_La_guerra_civil_al_territori.jpg_63La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.

Sense aquests factors és impossible comprendre la guerra civil. Un conflicte que com s’ha posat de manifest per part de la nostra historiografia va anar molt més enllà d’un enfrontament militar entre dos exèrcits. Es va tractar d’un veritable enfrontament civil entre veïns el qual tingué unes repercussions que en alguns casos han arribat a l’actualitat.Llegeix més »

Une Catalogne indépendante? Geopolítica europea i Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Post d’Arnau González i Vilalta

AVIOEn una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Llegeix més »

Els 10 posts més llegits el 2016 a llibresgencat

blogcL’any 2016 vàrem publicar 36 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Tractar la memòria a l’aula a través del cinema l Post de Ramon Breu i Gemma Simon

La Guia d’estratègies de millora educativa, nova eina per incidir en la trajectòria educativa de les persones joves ǀ post de Mireia Vilamala

50 partitures per a acordió diatònic. Volum 2 l Post de Francesc Marimon

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

Revista d’Etnologia de Catalunya número 41 l Post d’ Ingrid Hernández i Noemí Núñez

Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya 2015 l Post de Magda Garcia

Ramon Llull i els diàlegs mediterranis. Ramon Llull and the Mediterranean Dialogues l Post de Maria-Àngels Roque

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

Prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya l Quaderns de legislació, 53

Primeres impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX l Post de Marina Garcia

Agraïm els autors i col·laboradors les seves aportacions.

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial ǀ Post de Lluís Duran

aliadofils

Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial forma part de la col·lecció “La I Guerra Mundial a Catalunya” que promou el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, que, conjuntament amb “El fet identitari català al llarg de la història” constitueixen les dues col·leccions que desenvolupa aquest Centre adscrit al Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.

El llibre d’Andreu Navarra es presenta amb una introducció del director del Centre que inclou el manifest de les institucions econòmiques catalanes a Alfons XIII i el poema d’Apel·les Mestres Flors de Sang, en versió bilingüe, català-francès. Navarra estructura els capítols de l’obra en tres sectors que posicionen sobre el conflicte: els neutres, els partidaris de l’eix franco-britànic-rus-nord-americà  i el que configuren els imperis germànic i austríac. Certament Navarra, doctor en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre “José María Salaverría: escritor y periodista”, 2011, a més de poeta, és autor de diferents obres sobre l’Espanya de principi de segle, sobre anticlericalisme i ateisme, regeneracionisme, els debats hispanocatalanes entre 1875 i 1939, aliadòfils i germanòfils en la cultura espanyola, Pío Baroja, i d’un període posterior, són les seves aportacions sobre Juan Benet i Ana María Moix.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

 

1 [Intervenció a l’acte de presentació, de 22 d’abril de 2016, al Saló Torres-Garcia del Palau de la Generalitat]

Potser justifica la meva intervenció en aquest acte un seguit de circumstàncies personals fruit de l’atzar, o del voler de Déu. Disculpeu-me, si us plau.

El fet és que l’any 1961 –en fa uns quants– des de Berga vaig baixar a Barcelona a estudiar per aparellador. Guiat per un llibre de l’ínclit Alexandre Cirici Pellicer, al cel sia, vaig voler conèixer la Barcelona important, i aviat vaig descobrir el Palau de la Generalitat. I aleshores vaig notar, vaig sentir, vaig veure, que jo era d’un país prou important. Un país que pagava la pena, vaja. I se’m van gravar les primeres imatges de l’edifici per sempre més. Tenia 17 anys. L’atzar, o el voler de Déu, que deia, també va fer que vint anys més tard entrés a treballar a la Generalitat i, oh Fortuna!, entrés en contacte professional amb el vell, bell, monument. I vaig poder viure i treballar, trenta anys, a dins d’una obra d’art! No m’agradava pas gaire ser funcionari, però això, aquest privilegi, me’n va redimir.

L’edifici fa respecte i el respecte fa una mica de por i per perdre-la el primer que vaig veure clar és que m’havia d’informar. I vaig llegir tot el què vaig trobar sobre el Palau. I d’aquestes lectures me’n va venir una oportunitat, l’oportunitat de conèixer personalment els dos joves professors que em va semblar que tenien més fresc el coneixement artístic del monument. Eren en Joaquim Garriga i en Marià Carbonell. El primer em va fer notar el greu dèficit historiogràfic del Palau i em va dir que en Marià era la persona adequada per a posar-hi remei. En Joaquim Garriga acostuma a tenir raó. Fa uns quants anys d’això i des d’aleshores en Marià ens ha ajudat a comprendre l’edifici i la seva història des de diverses perspectives. Ha treballat molt i molt –i bé– i ha sigut decisiu a l’hora de posar al dia el coneixement històricoartístic del Palau, el continent i el contingut. Gràcies Marià!Llegeix més »

La resistència i la deportació en veu pròpia l Post de Gerard Corbella

En ocasió del centenari de del naixement de Neus Català es reedita: “De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas”. La reedició no és només un reconeixement a l’autora i a la seua poc coneguda tasca com a investigadora, sinó que és sobretot un homenatge a les dones que van lluitar contra els nazis durant l’ocupació de França, i de les que foren deportades als camps d’extermini.

Dones que, com ella, en la memòria nacional francesa eren doblement oblidades: pel seu origen, republicanes espanyoles, i per la seua condició de dones. França considerà que la construcció d’un relat nacional sense fissures després de la Segona Guerra Mundial era prioritari, minimitzant el paper dels col·laboracionistes, tot reforçant el paper dels resistents francesos. Si en aquest relat difícilment hi tenien cabuda els republicans espanyols que van alliberar París, quin paper havien de tenir les dones republicanes espanyoles? I encara, amb una dictadura a Espanya, qui es recordava dels republicans?

Mentre tots els països democràtics construïen relats sobre el passat, l’Espanya de la dictadura censurava llibres, i la democràcia no va saber impulsar polítiques públiques de memòria. Tot i les evidents dificultats, Neus Català decidí dedicar part de la seua vida a lluitar per la preservació d’aquestes memòries, i es plantejà l’ambiciós projecte de crear un “Memorial de les dones espanyoles en la Segona Guerra Mundial”, que es materialitzà en aquest llibre. Entre 1965 i 1978 entrevistà a 58 persones com ella, resistents i deportades. I el 1984 aparegué publicat el llibre per primer cop, gairebé 20 anys després del seu inici.Llegeix més »

La identitat catalana en temps de Napoleó (1808-1814) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Entre 1808 i 1814, Catalunya va restar sota domini napoleònic. L’ocupació francesa va donar lloc a l’esclat d’un doble sentiment patriòtic o nacionalista. Un, de caràcter espanyol, que es va estendre per tot l’Estat i va trobar amb la lluita contra l’invasor un estímul per manifestar-se amb una gran intensitat. A Catalunya, però, la presència francesa va impulsar la recuperació del vell sentiment identitari de sempre, que feia reviure trets diferencials propis i enllaçava amb un passat nacional que el decret de Nova Planta de 1716 i altres disposicions borbòniques havien anat anorreant al llarg del segle XVIII. El llibre desmitifica els tòpics religiosos, ideològics, polítics i militars de la historiografia espanyolista, i matisa la teoria del patriotisme espanyol sense fissures a Catalunya entre 1808 i 1814. L’autor sosté que s’equivoquen tant els que només veuen, durant la guerra, patriotisme espanyol, com els que només hi veuen patriotisme català. “Espanyol, sí, però catalans, seria la realitat majoritària”.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció el fet identitari català al llarg de la història

Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català (1410-1714) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Després de l’estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l’alta edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del segle XV es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van sobreviure amb plenitud al llarg de l’època moderna (segles  XVI i XVII) i fins al 1714. L’obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el llenguatge nacionalista, en el concepte d’estranger com a expressió diferenciada dels catalans, tant en l’aspecte civil com en l’institucional i l’eclesiàstic. El llibre aborda també l’existència d’una identitat confederal a través de l’estudi del concepte de Corona d’Aragó. L’autor fa una especial referència a l’enfortiment del nacionalisme, plenament “modern”, en els períodes de crisi política, l’interregne de Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle XV (1462-1472) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari català al llarg de la història

La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

El projecte El fet identitari català al llarg de la història, impulsat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, té com a finalitat estudiar quins són els trets identitaris catalans, com s’han consolidat i quins han arribat als nostres dies. Es tracta d’analitzar el grau de consciència nacional que els catalans han tingut al llarg dels segles, perquè d’ell ha depès en cada moment el projecte col·lectiu del país i la mena de relació que Catalunya ha tingut amb Espanya. El llibre d’Stefano M. Cingolani és el primer en què es concreten les idees del projecte. L’autor ofereix resposta a la possible influència del substrat anterior al període carolingi; a la formació de llinatges propis per gestionar l’àmbit geogràfic en formació; a la consolidació d’un nom que individualitzi el territori; a la formació d’un llinatge que assumeixi un paper preeminent acceptat arreu; al debat sobre la frontera, que emmarca una identitat pròpia diferenciada. L’obra de Cingolani és innovadora i no té precedents historiogràfics en el seu gènere.

Fitxa de compra a  la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari