Etiqueta: Història

La resistència i la deportació en veu pròpia l Post de Gerard Corbella

xarxesDeixa un comentari

En ocasió del centenari de del naixement de Neus Català es reedita: “De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas”. La reedició no és només un reconeixement a l’autora i a la seua poc coneguda tasca com a investigadora, sinó que és sobretot un homenatge a les dones que van lluitar contra els nazis durant l’ocupació de França, i de les que foren deportades als camps d’extermini.

Dones que, com ella, en la memòria nacional francesa eren doblement oblidades: pel seu origen, republicanes espanyoles, i per la seua condició de dones. França considerà que la construcció d’un relat nacional sense fissures després de la Segona Guerra Mundial era prioritari, minimitzant el paper dels col·laboracionistes, tot reforçant el paper dels resistents francesos. Si en aquest relat difícilment hi tenien cabuda els republicans espanyols que van alliberar París, quin paper havien de tenir les dones republicanes espanyoles? I encara, amb una dictadura a Espanya, qui es recordava dels republicans?

Mentre tots els països democràtics construïen relats sobre el passat, l’Espanya de la dictadura censurava llibres, i la democràcia no va saber impulsar polítiques públiques de memòria. Tot i les evidents dificultats, Neus Català decidí dedicar part de la seua vida a lluitar per la preservació d’aquestes memòries, i es plantejà l’ambiciós projecte de crear un “Memorial de les dones espanyoles en la Segona Guerra Mundial”, que es materialitzà en aquest llibre. Entre 1965 i 1978 entrevistà a 58 persones com ella, resistents i deportades. I el 1984 aparegué publicat el llibre per primer cop, gairebé 20 anys després del seu inici.Llegeix més »

La identitat catalana en temps de Napoleó (1808-1814) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Entre 1808 i 1814, Catalunya va restar sota domini napoleònic. L’ocupació francesa va donar lloc a l’esclat d’un doble sentiment patriòtic o nacionalista. Un, de caràcter espanyol, que es va estendre per tot l’Estat i va trobar amb la lluita contra l’invasor un estímul per manifestar-se amb una gran intensitat. A Catalunya, però, la presència francesa va impulsar la recuperació del vell sentiment identitari de sempre, que feia reviure trets diferencials propis i enllaçava amb un passat nacional que el decret de Nova Planta de 1716 i altres disposicions borbòniques havien anat anorreant al llarg del segle XVIII. El llibre desmitifica els tòpics religiosos, ideològics, polítics i militars de la historiografia espanyolista, i matisa la teoria del patriotisme espanyol sense fissures a Catalunya entre 1808 i 1814. L’autor sosté que s’equivoquen tant els que només veuen, durant la guerra, patriotisme espanyol, com els que només hi veuen patriotisme català. “Espanyol, sí, però catalans, seria la realitat majoritària”.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció el fet identitari català al llarg de la història

Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català (1410-1714) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

Després de l’estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l’alta edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del segle XV es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van sobreviure amb plenitud al llarg de l’època moderna (segles  XVI i XVII) i fins al 1714. L’obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el llenguatge nacionalista, en el concepte d’estranger com a expressió diferenciada dels catalans, tant en l’aspecte civil com en l’institucional i l’eclesiàstic. El llibre aborda també l’existència d’una identitat confederal a través de l’estudi del concepte de Corona d’Aragó. L’autor fa una especial referència a l’enfortiment del nacionalisme, plenament “modern”, en els períodes de crisi política, l’interregne de Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle XV (1462-1472) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari català al llarg de la història

La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

xarxesDeixa un comentari

El projecte El fet identitari català al llarg de la història, impulsat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, té com a finalitat estudiar quins són els trets identitaris catalans, com s’han consolidat i quins han arribat als nostres dies. Es tracta d’analitzar el grau de consciència nacional que els catalans han tingut al llarg dels segles, perquè d’ell ha depès en cada moment el projecte col·lectiu del país i la mena de relació que Catalunya ha tingut amb Espanya. El llibre d’Stefano M. Cingolani és el primer en què es concreten les idees del projecte. L’autor ofereix resposta a la possible influència del substrat anterior al període carolingi; a la formació de llinatges propis per gestionar l’àmbit geogràfic en formació; a la consolidació d’un nom que individualitzi el territori; a la formació d’un llinatge que assumeixi un paper preeminent acceptat arreu; al debat sobre la frontera, que emmarca una identitat pròpia diferenciada. L’obra de Cingolani és innovadora i no té precedents historiogràfics en el seu gènere.

Fitxa de compra a  la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari

Treure’s el jou del damunt. La revolta de les quintes (1773-1774) l Post de Lluís Roura

xarxesDeixa un comentari

Aquest llibre recull per primera vegada la publicació d’un important memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774, que havia restat inèdit fins ara. Lluís Roura i Aulinas —responsable d’aquesta edició— ja havia donat a conèixer aquest document en un congrés internacional l’any 1994, així com en el seu llibre Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta (Vic/Barcelona, 2005).

Amb el títol de Ephemérides comentáreas de la Quinta del Principado de Cataluña, aquest memorial evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s’havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, sortit dels cercles de les autoritats borbòniques de Barcelona, però, ho desmenteix doblement. D’una banda, pels princi­pis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata, i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d’altra banda, per l’interès que té l’autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d’aquells esdeveniments.Llegeix més »

Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) l Post de Lluís Duran

xarxesDeixa un comentari

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, varen convocar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” L’objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l’acció política, sovint de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. L’anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s’hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Guerra de Succesió a la Publicacions de la Generalitat

Amer Massó. Memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774) l Post de Jordi Curbet

xarxesDeixa un comentari

Com a nova aportació al corpus memorialístic català, dins de la col·lecció Arxius i societat (número 8) ha aparegut el volum Amer Massó: memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774), a cura del documentalista Jordi Curbet Hereu, investigador de la Red AIEP. Es tracta de l’edició íntegra del singular llibre manuscrit d’un pagès de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Pla de l’Estany), que va escriure en la seva vellesa, a partir de 1759, unes memòries de vida que s’enfonsen en el record familiar i arriben fins al 1774, poc abans de morir. L’obra no només és ressenyable per l’extensió —gairebé 400 pàgines— sinó pel contingut i l’estructura. Antiborbònic declarat, Massó es rebel·la amb vehemència contra la derrota catalana del 1714 i la situació d’espoli fiscal i repressió que s’oficialitza amb els decrets de Nova Planta. Home de família avesada a les guerres contra el gavatx, el memorialista passa de la francofòbia a la castellanofòbia, provocada per la vinguda d’estols de funcionaris corruptes i arrogants, com també pels funestos “traïdors a la pàtria”, com anomena els col·laboradors catalans amb les autoritats filipistes.

Bon coneixedor de la realitat local i extralocal, la voluntat de Massó és desmentir la falsa visió de la recuperació econòmica que caracteritza la segona meitat del set-cents i que, al seu parer, amaga un panorama nacionalment apocalíptic. La política borbònica inspira Massó a augurar un mal final per a la nació espanyola, del qual Catalunya no en sortirà il·lesa. “Lo que cegons mon judici dich que España cerà aclaperat […], lo que tantas trepasserias ordidas y premesas España Déu las castigarà. Qui quedarà mal cerà Cataluña, lo que la por me fa fer nota”, afirma, en un passatge que resulta gairebé visionari. El manuscrit original d’aquesta petita joia de la memorialística rural, rescatada per una família de la localitat, es troba, en còpia digital, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i al repositori Arxius en línia.

Jordi Curbet i Hereu
Investigador de la Red AIEP

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la guerra de Successió a Publicacions de la Generalitat

Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits l Post de Mercè Morales

xarxesDeixa un comentari

El llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, presenta una selecció de textos de la magna obra d’aquest historiador català; la crònica històrica més excepcional mai no escrita sobre la Guerra de Successió. Aquesta obra, que ha estat fins els nostres dies només a l’abast de les minories acadèmiques, s’ha rescatat, més que de l’oblit, del desconeixement popular, amb la voluntat d’acostar a un públic no especialitzat el contingut d’un relat que continua essent una font imprescindible per aprofundir en un esdeveniment que va canviar la història del nostre país i del món. Malgrat que les Narracions van ser escrites en castellà, l’antologia veu la llum en català, la llengua pròpia de l’autor, amb una magnífica traducció d’Antoni Dalmau. La iniciativa de la publicació pertany al comissariat del Tricentenari de la Guerra de Successió impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya i ha estat publicat en una bella edició per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

Fidel al manuscrit de Castellví, l’obra s’ha estructurat de manera cronològica per anys, de manera que faciliti al lector resseguir el desenvolupament de la guerra. També s’han incorporat altres aspectes d’aquell conflicte com la participació de les dones en la contesa; la vida a Barcelona, cort hispana de l’arxiduc; l’origen del nom “botifler”; la pèrdua dels furs dels regnes d’Aragó i de València; l’exili a Catalunya de ciutadans d’aquests regnes; el cruent setge i repressió de Lleida i, com no podia ser altrament l’Onze de Setembre, data en la qual Castellví era a la capital catalana com a capità de la Coronela. La selecció de textos és de lectura amena i es complementen amb una breu marc històric que els situen, i amb més de tres centes biografies succintes que permetran al lector conèixer els protagonistes citats per Castellví.Llegeix més »

Nobles i cavallers entre dos monarques. La guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya l Post de Francesc Olivé i Miquel Pérez

xarxesDeixa un comentari

Nobles i cavallers entre dos monarques és una acurada selecció dels millors documents conservats en els fons nobiliaris i patrimonials de l’Arxiu Nacional de Catalunya: un conjunt de 125 peces manuscrites i impreses sobre la Guerra de Successió, triades pel seu contingut i impacte visual. A més de contextualitzar-los, aquest catàleg ofereix un discurs prou ric i ben travat, que intenta contribuir a explicar el conflicte a partir de les diverses opcions triades per les elits aristocràtiques i econòmiques, protagonistes des de primera o segona fila. Interessats a preservar els arxius i la memòria dels seus llinatges ens han llegat valuosos testimonis de l’època convulsa que van viure, conservats per tradició en els fons que han servit de base a l’exposició, que utilitza documentació sobretot no oficial i per això molt més viva i espontània.

La mostra ha estat estructurada en tres àmbits que segueixen un ordre cronològic:

Catalunya i Europa al 1700, analitza el període previ a l’esclat de la guerra a Catalunya, des de la mort de Carles II (1700) fins a la proclamació de l’Arxiduc com a Carles III el 1705: hom tracta les diferents opcions de la successió, l’entronització del Duc d’Anjou com a comte de Barcelona i el progressiu decantament austriacista d’amplis sectors de la societat.

Cavallers en Guerra, la part més extensa, explica el desenvolupament del conflicte, des dels grans episodis militars fins al proveïment de les tropes, sense oblidar el capteniment de l’aristocràcia, els negocis i els beneficis obtinguts pels serveis oferts.

Un país sotmès, aborda les conseqüències derivades del conflicte: la repressió i l’exili sobre els perdedors, la implantació del nou ordre institucional i fiscal.

Francesc Olivé Ollé i Miquel Pérez Latre
Comissaris de l’exposició

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre el 1714 a Publicacions de la Generalitat

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació l Post d’Agustí Alcoberro

xarxes1 comentari

Ara fa tres-cents anys, Catalunya va patir l’abolició de les seves lleis i institucions nacionals, del seu Estat propi. Aquest va constituir el desenllaç d’una guerra de gran abast que per a Catalunya va suposar finalment l’ocupació militar i la desfeta política. El llibre que presentem és, en primer lloc, la crònica i el balanç d’aquella tragèdia.

Tanmateix, aquest no és l’objectiu central del nostre llibre. Altres nacions que han patit desastres similars en el procés de construcció dels estats moderns han desaparegut per sempre, o han quedat reduïdes a expressions folklòriques, de contingut més o menys anacrònic o arqueològic. Tres-cents anys després, la pervivència de Catalunya com a nació, i com a nació moderna, amb una identitat pròpia i un inequívoc cosmopolitisme, constata una evolució històrica original i, en molts sentits, excepcional. Resseguir les traces d’aquest camí i assenyalar-ne les fites essencials constitueix una de les principals raons de ser de la nostra obra.

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació vol ser també una aportació al debat de present que avui exercim com a poble. En un moment com l’actual, en què una inequívoca majoria de catalans aposten pel dret a decidir i per la llibertat de Catalunya, l’obra vol donar elements per «pensar històricament», a la manera definida per Pierre Vilar, el nostre present i el nostre futur col·lectius.

Uns objectius tan ambiciosos requerien un equip humà capaç i, sobretot, divers. La reflexió històrica serveix de base per a les aportacions fetes des d’altres ciències socials, com ara la sociolingüística, la història cultural, el dret, l’economia o la història de l’art i la iconografia. En cada àmbit hem buscat persones expertes i els hem demanat una visió alhora completa i original de la seva temàtica. I els hem recomanat també que no defugissin les interrelacions i els intercanvis, conscients que, des de cada un d’aquests àmbits d’estudi, es proposa el coneixement d’una realitat essencialment única i plural.Llegeix més »