Etiqueta: Història

Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) l Post de Lluís Duran

xarxesDeixa un comentari

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, varen convocar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” L’objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l’acció política, sovint de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. L’anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s’hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Guerra de Succesió a la Publicacions de la Generalitat

Amer Massó. Memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774) l Post de Jordi Curbet

xarxesDeixa un comentari

Com a nova aportació al corpus memorialístic català, dins de la col·lecció Arxius i societat (número 8) ha aparegut el volum Amer Massó: memòries d’un pagès antiborbònic (1691-1774), a cura del documentalista Jordi Curbet Hereu, investigador de la Red AIEP. Es tracta de l’edició íntegra del singular llibre manuscrit d’un pagès de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Pla de l’Estany), que va escriure en la seva vellesa, a partir de 1759, unes memòries de vida que s’enfonsen en el record familiar i arriben fins al 1774, poc abans de morir. L’obra no només és ressenyable per l’extensió —gairebé 400 pàgines— sinó pel contingut i l’estructura. Antiborbònic declarat, Massó es rebel·la amb vehemència contra la derrota catalana del 1714 i la situació d’espoli fiscal i repressió que s’oficialitza amb els decrets de Nova Planta. Home de família avesada a les guerres contra el gavatx, el memorialista passa de la francofòbia a la castellanofòbia, provocada per la vinguda d’estols de funcionaris corruptes i arrogants, com també pels funestos “traïdors a la pàtria”, com anomena els col·laboradors catalans amb les autoritats filipistes.

Bon coneixedor de la realitat local i extralocal, la voluntat de Massó és desmentir la falsa visió de la recuperació econòmica que caracteritza la segona meitat del set-cents i que, al seu parer, amaga un panorama nacionalment apocalíptic. La política borbònica inspira Massó a augurar un mal final per a la nació espanyola, del qual Catalunya no en sortirà il·lesa. “Lo que cegons mon judici dich que España cerà aclaperat […], lo que tantas trepasserias ordidas y premesas España Déu las castigarà. Qui quedarà mal cerà Cataluña, lo que la por me fa fer nota”, afirma, en un passatge que resulta gairebé visionari. El manuscrit original d’aquesta petita joia de la memorialística rural, rescatada per una família de la localitat, es troba, en còpia digital, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany i al repositori Arxius en línia.

Jordi Curbet i Hereu
Investigador de la Red AIEP

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la guerra de Successió a Publicacions de la Generalitat

Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits l Post de Mercè Morales

xarxesDeixa un comentari

El llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, presenta una selecció de textos de la magna obra d’aquest historiador català; la crònica històrica més excepcional mai no escrita sobre la Guerra de Successió. Aquesta obra, que ha estat fins els nostres dies només a l’abast de les minories acadèmiques, s’ha rescatat, més que de l’oblit, del desconeixement popular, amb la voluntat d’acostar a un públic no especialitzat el contingut d’un relat que continua essent una font imprescindible per aprofundir en un esdeveniment que va canviar la història del nostre país i del món. Malgrat que les Narracions van ser escrites en castellà, l’antologia veu la llum en català, la llengua pròpia de l’autor, amb una magnífica traducció d’Antoni Dalmau. La iniciativa de la publicació pertany al comissariat del Tricentenari de la Guerra de Successió impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya i ha estat publicat en una bella edició per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

Fidel al manuscrit de Castellví, l’obra s’ha estructurat de manera cronològica per anys, de manera que faciliti al lector resseguir el desenvolupament de la guerra. També s’han incorporat altres aspectes d’aquell conflicte com la participació de les dones en la contesa; la vida a Barcelona, cort hispana de l’arxiduc; l’origen del nom “botifler”; la pèrdua dels furs dels regnes d’Aragó i de València; l’exili a Catalunya de ciutadans d’aquests regnes; el cruent setge i repressió de Lleida i, com no podia ser altrament l’Onze de Setembre, data en la qual Castellví era a la capital catalana com a capità de la Coronela. La selecció de textos és de lectura amena i es complementen amb una breu marc històric que els situen, i amb més de tres centes biografies succintes que permetran al lector conèixer els protagonistes citats per Castellví.Llegeix més »

Nobles i cavallers entre dos monarques. La guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya l Post de Francesc Olivé i Miquel Pérez

xarxesDeixa un comentari

Nobles i cavallers entre dos monarques és una acurada selecció dels millors documents conservats en els fons nobiliaris i patrimonials de l’Arxiu Nacional de Catalunya: un conjunt de 125 peces manuscrites i impreses sobre la Guerra de Successió, triades pel seu contingut i impacte visual. A més de contextualitzar-los, aquest catàleg ofereix un discurs prou ric i ben travat, que intenta contribuir a explicar el conflicte a partir de les diverses opcions triades per les elits aristocràtiques i econòmiques, protagonistes des de primera o segona fila. Interessats a preservar els arxius i la memòria dels seus llinatges ens han llegat valuosos testimonis de l’època convulsa que van viure, conservats per tradició en els fons que han servit de base a l’exposició, que utilitza documentació sobretot no oficial i per això molt més viva i espontània.

La mostra ha estat estructurada en tres àmbits que segueixen un ordre cronològic:

Catalunya i Europa al 1700, analitza el període previ a l’esclat de la guerra a Catalunya, des de la mort de Carles II (1700) fins a la proclamació de l’Arxiduc com a Carles III el 1705: hom tracta les diferents opcions de la successió, l’entronització del Duc d’Anjou com a comte de Barcelona i el progressiu decantament austriacista d’amplis sectors de la societat.

Cavallers en Guerra, la part més extensa, explica el desenvolupament del conflicte, des dels grans episodis militars fins al proveïment de les tropes, sense oblidar el capteniment de l’aristocràcia, els negocis i els beneficis obtinguts pels serveis oferts.

Un país sotmès, aborda les conseqüències derivades del conflicte: la repressió i l’exili sobre els perdedors, la implantació del nou ordre institucional i fiscal.

Francesc Olivé Ollé i Miquel Pérez Latre
Comissaris de l’exposició

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre el 1714 a Publicacions de la Generalitat

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació l Post d’Agustí Alcoberro

xarxes1 comentari

Ara fa tres-cents anys, Catalunya va patir l’abolició de les seves lleis i institucions nacionals, del seu Estat propi. Aquest va constituir el desenllaç d’una guerra de gran abast que per a Catalunya va suposar finalment l’ocupació militar i la desfeta política. El llibre que presentem és, en primer lloc, la crònica i el balanç d’aquella tragèdia.

Tanmateix, aquest no és l’objectiu central del nostre llibre. Altres nacions que han patit desastres similars en el procés de construcció dels estats moderns han desaparegut per sempre, o han quedat reduïdes a expressions folklòriques, de contingut més o menys anacrònic o arqueològic. Tres-cents anys després, la pervivència de Catalunya com a nació, i com a nació moderna, amb una identitat pròpia i un inequívoc cosmopolitisme, constata una evolució històrica original i, en molts sentits, excepcional. Resseguir les traces d’aquest camí i assenyalar-ne les fites essencials constitueix una de les principals raons de ser de la nostra obra.

Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació vol ser també una aportació al debat de present que avui exercim com a poble. En un moment com l’actual, en què una inequívoca majoria de catalans aposten pel dret a decidir i per la llibertat de Catalunya, l’obra vol donar elements per «pensar històricament», a la manera definida per Pierre Vilar, el nostre present i el nostre futur col·lectius.

Uns objectius tan ambiciosos requerien un equip humà capaç i, sobretot, divers. La reflexió històrica serveix de base per a les aportacions fetes des d’altres ciències socials, com ara la sociolingüística, la història cultural, el dret, l’economia o la història de l’art i la iconografia. En cada àmbit hem buscat persones expertes i els hem demanat una visió alhora completa i original de la seva temàtica. I els hem recomanat també que no defugissin les interrelacions i els intercanvis, conscients que, des de cada un d’aquests àmbits d’estudi, es proposa el coneixement d’una realitat essencialment única i plural.Llegeix més »

300 ONZES DE SETEMBRE. 1714-2014 l Post d’Enric Pujol

xarxesDeixa un comentari

El catàleg de l’exposició que teniu a les mans, 300 Onzes de Setembre 1714-2014, commemora el tricentenari de l’entrada les tropes franco-espanyoles de Felip V de Borbó en el decurs de l’anomenada Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica (1700-1715), que fou un gran conflicte bèl·lic de dimensió europea. La derrota militar de l’onze de setembre de 1714, després d’un llarg setge i d’una heroica resistència, suposà la caiguda de tot el Principat de Catalunya. Una de les principals conseqüències del fet, entre d’altres mesures repressives contra les persones (execucions, empresonaments, exilis…), fou la destrucció de l’estat català d’origen medieval que s’havia desenvolupat des d’aleshores i que vivia uns moments d’autèntica expansió institucional. Catalunya va perdre, doncs, la seva llibertat política, com abans li havia succeït al País Valencià (1707) i després li passà a Mallorca i Eivissa (1715).

Al llarg d’aquests tres-cents anys que s’han escolat d’ençà d’aquella data, ha sobreviscut el record de l’esdeveniment i la consciència clara de la importància de la pèrdua patida, fins al punt que la nostra diada nacional ha pres com a referent aquell esdeveniment històric del segle XVIII. No en va la desaparició de l’estat propi del qual gaudia el Principat de Catalunya va condicionar molt el seu desenvolupament polític posterior. Com ja va assenyalar l’historiador Ferran Soldevila en la seva Història de Catalunya: “Mai, per favorables que li fossin les circumstàncies, Catalunya no podria reprendre el desplegament de les seves antigues institucions i arribar a gaudir en els temps moderns, com Suïssa i Anglaterra, d’un règim democràtic, aixecat, per fidel evolució, damunt la seva forta organització medieval”. Efectivament, les modernes formes d’autogovern democràtic de les quals ha gaudit el Principat durant el segle XX i en l’actualitat (Mancomunitat de Catalunya i Generalitat de Catalunya) han estat productes de nova creació, per més que la segona hagi recuperat el nom d’una de les antigues institucions desaparegudes el 1714.Llegeix més »

Revolució industrial i producció monetària. La Seca a Barcelona i el seu context l Post d’Albert Estrada-Rius

xarxesDeixa un comentari

S’ha parlat molt a bastament de la Revolució Industrial a Catalunya i no són pocs els barcelonins capaços d’identificar, al carrer Flassaders, l’edifici emblemàtic de La Seca. No obstant això, no s’ha prestat prou atenció al fet que la ciutat comtal va tenir un paper cabdal i pioner a Espanya en el que alguns autors han convingut a anomenar el pas de la casa de la moneda a la fàbrica de diners.

És per això que cal reivindicar com un llegat industrial el fet que la Seca acollís les primeres premses monetàries mecàniques fabricades a la Maquinista Terrestre y Marítima a les quals es va aplicar el vapor. Encara una d’elles, amb l’èpica divisa de “la primera” s’exposa al Museo de la Casa de la Moneda, a Madrid. Tampoc resulta massa coneguda la desafiant xemeneia de l’establiment —al carrer de la Seca— que ara podem afirmar que es va aixecar el 1858 i, menys encara, les obres —inèdites o publicades— de l’emprenedor director de la casa de la moneda, Francesc Paradaltas (1808-1887), en les quals defensa l’existència de la seca a Barcelona amb criteris econòmics i planteja un seguit de reformes tècniques i de nous modes d’organització del treball. Tot això només per citar alguns exemples notoris del gruix de l’herència d’un centre tan singular en el qual es van batre les primeres pessetes el 1808 amb l’escut de la ciutat i uns anys després amb l’escut de Catalunya.Llegeix més »

Llums enmig la barbàrie. Memòries sobre el salvament de vides durant la Guerra Civil a Catalunya l Post d’Oriol Dueñas

xarxesDeixa un comentari

En els darrers anys, han aparegut un nombre important d’estudis dedicats a la Guerra Civil i la dictadura franquista. En la majoria de casos, aquests treballs centren les seves temàtiques en la violència o en els enfrontaments polítics i armats, ja fossin la repressió que es va produir durant els primers mesos de guerra (tant la del front de guerra com també la coneguda com a violència de la rereguarda o violència revolucionària), passant pels bombardeigs sistemàtics contra la població civil, els diferents enfrontaments bèl·lics als camps de batalla o les diverses tipologies de repressió que portà a terme la dictadura franquista. En tots aquests casos, les morts violentes i dinàmiques de destrucció a gran escala es van posar de manifest amb tota la seva cruesa.

Des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la institució pública que té com a missió principal la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, hem volgut contribuir amb una sèrie d’aportacions, que hem considerat rellevants, a l’estudi de la Guerra Civil. Llegeix més »

Catalunya en transició l Post de Josep Calvet

xarxes1 comentari

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el catàleg de l’exposició que, amb el mateix títol, va ser inaugurada a Barcelona al juliol de 2013 i, des de final d’any, itinera per pobles i ciutats de Catalunya. El marc cronològic de la mostra va des del 1971, any de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i acaba l’any 1980, data de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

En el catàleg es repassa què fou i representà la Transició a Catalunya sense perdre l’horitzó del marc estatal. Aquesta mirada catalana del procés se centra en dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977 basat en la unitat des de l’interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques a l’entorn entorn de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que acollirà tant partits polítics com moviments sindicals, culturals i associatius. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l’Estat.Llegeix més »

De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro l Post de Laura Francès

xarxesDeixa un comentari

Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.

El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.Llegeix més »