Dialogar con terroristas: cómo acabar con los conflictos armados │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Jonathan Powell, com a cap de gabinet de Tony Blair, va ser el principal negociador del primer ministre a Irlanda del Nord. En aquesta funció, va jugar un paper clau en la negociació i, posteriorment, en la consecució de l’Acord de Divendres Sant.

El llibre es basa en les seves àmplies experiències de resolució de conflictes per tal d’argumentar que el terrorisme quasi sempre acaba en negociació i que moltes vides i diners públics es perden per no reconèixer la necessitat de parlar amb els terroristes en les primeres etapes dels conflictes. Il·lustra els seus arguments amb una sèrie d’exemples de Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà però, sobretot, amb dades mai no explicades sobre les recents negociacions entre ETA i el govern espanyol.

Powell, amb el seu peculiar estil planer, ha escrit un llibre plaent sobre un tema horrorós, que no només abasta grups terroristes, sinó també insurgents i milícies no estatals que utilitzen el terror contra civils. El seu estudi conclou que el terrorisme gairebé mai no és derrotat només amb accions militars o policíaques, sinó que requereix un període de negociació.

Llegeix més »

Reorientant la seguretat des del feminisme. Monogràfic de la revista Per la Pau, núm. 39 │Apunt de Sandra Martínez

Actualment, el món viu diverses crisis simultànies: una «crisi humanitària» en relació a la gestió de les polítiques migratòries, d’acollida i asil; una «crisi climàtica» per raó de l’escalfament global causat per l’activitat humana; una «crisi sociosanitària» i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; i les crisis governamentals que, malgrat ser una constant, estan sent combustible per a la polarització emocional i violenta. Tots aquests fenòmens tenen grans conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa; és a dir, constitueixen grans reptes per a la seguretat del conjunt del planeta. Tanmateix, l’acció política en nom de la seguretat està resultant limitada per prevenir-les i gestionar-les. Si bé cada regió, país i localitat pateix guerres, violències i conflictes que mereixen una anàlisi particular, la complexitat és un escenari comú que fa més visibles les contradiccions, limitacions i greuges dels models de seguretat actuals. En aquest context, no hi ha un panorama favorable al desplegament de polítiques que posin les necessitats de les persones i les comunitats al centre, però si que emergeixen amb força moviments, com el feminisme, que assenyalen les febleses de les estructures actuals amb l’objectiu de transformar-les.

Llegeix més »

Thoreau. Biografia essencial │ Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Henry David Thoreau (1817-1862) se’l considera un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, profeta de l’ecologia i l’ètica ambiental, i inventor de la desobediència civil. Intel·lectual original i pioner, el seu pensament abraça temes i preocupacions que han anat adquirint importància molts anys després de la seva mort. Qüestions com la seva reivindicació de la individualitat, la resistència al poder, la crítica social i el desmuntatge de tòpics fan que es tracti d’un personatge totalment proper als nostres dies. Per això Thoreau és un clàssic i es mereix un lloc a la col·lecció “Clàssics de la pau i la no violència”, editada per l’ Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Angle Editorial, al costat de noms com Gandhi, Woolf, Arendt o Tolstoi.

Thoreau ha entrat a la col·lecció a partir de la biografia essencial que n’ha fet el doctor en filosofia Antonio Casado da Rocha, traduïda ara al català. El llibre fa un recorregut per diversos episodis de la vida de l’intel·lectual, dels quals se’n desprèn el seu esperit lliure, el seu criteri propi i independent, un espiritualisme i un individualisme liberal radical que li va costar l’aïllament emocional.

Llegeix més »

On són les persones desaparegudes? Revista Per la Pau, núm. 38 │Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

OK on son les persones desaparegudesConsiderada com una de les més greus violacions dels drets humans, la desaparició forçada representa un enorme repte en processos de construcció de pau, tant en contextos de transició postconflicte armat, com en territoris amb alts nivells de violència estatal i criminal. Les xifres de desaparicions arreu del món són esfereïdores: a Síria, per exemple, hi ha més de 80.000 persones desaparegudes des del 2011; a Mèxic, el recompte oficial és de 61.000 desaparicions des del 2006, si bé els col·lectius de familiars eleven la xifra a les 200.000; a Sri Lanka, se’n compten entre 60.000 i 100.000; i més a prop, a l’Estat espanyol s’estima que unes 114.000 persones van ser desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Darrere de totes aquestes xifres, hi ha persones amb un nom i una història, famílies amb l’angoixa de no saber si l’ésser estimat és viu o mort, si està passant fred o gana, si algun dia podrà tornar, o on ha estat enterrat. És un sofriment individual i alhora un fenomen que imposa por i desconfiança entre les comunitats i, en molts casos, distorsiona o erosiona el teixit social. Tanmateix, davant d’aquesta crua realitat, són nombrosos els casos de resistència i de lluita de famílies i grups per reclamar veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Famílies que lluiten en un camí de silencis, de soledat i de desemparament, pel poc o nul suport dels Estats.Llegeix més »

Marcs de guerra. Quines vides plorem? │Apunt de l’ Institut Català Internacional per la Pau

Created with GIMPMarcs de guerra és la primera traducció al català d’un llibre complet de Judith Butler, una de les intel·lectuals més influents del món en l’actualitat. Reconeguda per les seves aportacions a la teoria del gènere i per les reflexions sobre la guerra, la vulnerabilitat, la precarietat de les vides o la violència, en aquest llibre Butler explora com en un context bèl·lic, Occident determina quines vides mereixen ser plorades —les pròpies— i quines no —les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l’hostilitat sense remordiments cap als països que no s’ajusten a la norma occidental d’allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d’aquells països.

Escrit amb el rerefons de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible.Llegeix més »

Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980) │ Apunt de Xavier Garí

pauEl llibre “Els orígens i evolució del Moviment per la Pau a Catalunya (1950-1980)” és una recerca realitzada amb motiu de la tesi doctoral en Història Contemporània del seu autor, que va ser dirigida per Jaume Botey i Arcadi Oliveres, i tutoritzada per Josep M. Solé i Sabaté. L’obra explora per primera vegada tres dècades dels orígens i l’evolució del moviment per la pau a Catalunya, sorgit en plena dictadura militar (des de la dècada de 1950) i en evolució fins la fi de la transició política (1980). Es fonamenta sobretot en un treball d’història oral, a més de la consulta d’arxius d’entitats i diversa documentació privada, i el necessari estudi historiogràfic. Cal fer notar, però, la importància del gruix d’hores de converses tingudes amb la majoria dels protagonistes, i molts dels activistes claus d’aquest moviment, que s’han pogut conservar enregistrades davant la progressiva desaparició de molts d’ells sense deixar gaire documentació accessible ni prou memòries escrites.

La investigació desvetlla i analitza trets característics de les primeres etapes del moviment per la pau a Catalunya, que en concret giren al voltant d’aquests tres punts: (i) els orígens paradoxals i audaços del pacifisme en plena dictadura militar; (ii) la influència d’alguns sectors del cristianisme en el seu vessant de renovació teològica, institucional i comunitària; i (iii) la pluralitat sociològica i ideològica que el moviment per la pau va congregar, esdevenint així una mena de brou i precursor dels valors i eines que es farien tan imprescindibles per caminar cap a la transició democràtica.Llegeix més »

Building a regional framework in Central Asia. Between cooperation and conflict

Aquest és el segon llibre de la col·lecció ICIP RESEARCH publicació impulsada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Aquesta col·lecció té per objecte fer accessible anàlisis rigorosos sobre temes com els conflictes armats, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, relacions internacionals, dret internacional i construcció de pau. Tots ells des de la perspectiva que més interessa a l’ICIP, la recerca per la pau i la noviolència.

En aquesta ocasió el treball origen de la publicació és fruit d’un ajut de recerca destinat per l’ICIP. Coherent amb la idea d’assolir la màxima difusió acadèmica del volum, l’estudi està publicat en anglès i accessible a la web.

El llibre permet el coneixement de la regió composta per Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan (freqüentment anomenat com els 5 estans). Es tracta d’una zona sobre la qual existeix un gran desconeixement a casa nostra i aquesta publicació pot contribuir a reduir-ho.

Precisament un dels primers temes abordats al llibre pel equip d’autors és com les premisses que tenien sobre la regió eren, si més no errònies, si com a mínim poc acurades.

La problemàtica que s’analitza és la governança regional, concretament com es poden gestionar els recursos naturals, bàsicament aigua i energia, entre països amb unes característiques molt diverses, tant en desenvolupament, com en la quantitat de recursos que tenen, o en la seva necessitat.Llegeix més »