La memòria ens explica qui som i d’on venim. Fer un exercici de memòria històrica ens aporta claus per interpretar el present i per afrontar el futur. Llibres contra bombes, el tercer títol de la col·lecció “Memòria dibuixada del Memorial Democràtic”, ens explica un episodi de la Guerra Civil amb una gran força simbòlica, el del bibliobús. Durant la Guerra des de la Generalitat de Catalunya es va adaptar un camió per fer-ne una biblioteca ambulant que dugués llibres als soldats que combatien i que llegint trobaven una bona ocasió per oblidar per una estona l’angoixa de les trinxeres, per adquirir coneixements o per deixar-se endur per la vida dels protagonistes d’una novel·la.
Quan la Guerra arribava a la fi, un d’aquells bibliobusos va sortir del Palau Robert de Barcelona, que aleshores era la seu del Departament de Cultura de la Generalitat, per portar cap a l’exili un seguit d’escriptors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal o Joan Oliver “Pere Quart”. Llibres contra bombes ens parla de la feina que va dur a terme aquell bibliobús portant llibres al front mentre l’aviació de l’exèrcit franquista bombardejava Barcelona i altres poblacions de Catalunya.Llegeix més »
La idea de l’edició d’aquest llibre va sorgir el 2018 a partir de diverses commemoracions per a l’obtenció del sufragi femení en diversos països com per exemple Nova Zelanda (1893), el Regne Unit (1918 i 1928) o Espanya (1933). Davant la rellevància d’un fet com aquest des del Memorial Democràtic va considerar-se realitzar un volum coordinat per l’ex catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Susanna Tavera i el doctor i tècnic de continguts del Memorial Josep Lluís Martín Berbois que tractés la lluita del sufragi a bona part del món.
Una bonica ciutat, Barcelona. Plena de llum i colors. Riures d’infants que es barregen amb el sotragueig dels carros travessant les llambordes dels carrers. Brogit de jocs, safareig de veïns. Però a mitjan 1936 la claror es torna fosca, i els colors esdevenen tonalitats de gris. El fum, la trencadissa de vidres, la por i el silenci es fan presents. La guerra ha començat i els avions deixen anar quilos i més quilos d’explosius sobre les ciutats. La gent espaordida buscarà refugi sota terra.
En la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.
L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.
Aquest és el vuitè volum de la col·lecció “Eines de Memòria” del Memorial Democràtic. Aquesta sèrie està expressament pensada per a la comunitat educativa. Aquest títol està dedicat a la novel·la gràfica. Una expressió artística sovint menystinguda que ha demostrat a les darreres dècades el seu potencial com a mitjà capaç d’afrontar amb complexitat i profunditat qualsevol temàtica. En l’àmbit educatiu, el còmic té virtuts per esdevenir una eina didàctica de primer ordre. La implicació personal dels autors i les autores, el fet de tenir un llenguatge propi que els i les nostres alumnes coneixen i la potent combinació de text i imatge, fan que sigui encara més adient si el que volem és conèixer el nostre passat.
La Guerra Civil va tenir semblances a tot Catalunya i al mateix temps moltes diferències. Cada municipi i cada comarca van viure de manera intensa i diferent els fets que es produïren durant aquells terribles anys. El context econòmic, social i polític de cadascuna de les poblacions catalanes va influir alhora de viure i patir la guerra. La mateixa cronologia de la guerra també va tenir conseqüències en les diverses localitats catalanes. Totes aquestes diferències ens ajuden a entendre el perquè en uns indrets la repressió a la rereguarda i la persecució religiosa fos més o menys intensa, les col·lectivitzacions al món urbà i rural tinguessin més o menys èxit, que la presència de refugiats de guerra fos més o menys destacada, que la presència d’indústria de guerra motivés un nombre més elevat de bombardeigs, que l’arribada del front de guerra es produís abans o després, etc. Tot plegat motivaria uns escenaris vitals molts diversos, així com un paisatge de postguerra molt diferent en relació amb les destruccions i les pèrdues humanes. Els centenars de factors diferenciadors que es donaren cal tenir-los en compte, ja que tots ells ens ajuden a entendre millor per què la guerra va tenir aspectes semblats i altres desiguals entre territoris.
Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals per al Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’executiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi– va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funcionament una indústria de guerra que alimentés d’armament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sanitari que permetés guarir els nombrosos ferits que arribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situació bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’altres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, tenia per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. 
Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d’una Catalunya marcada, entre d’altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n’acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat de les aportacions d’aquest partit a la nostra història.