En una Europa d’entreguerres on res era estable, on els conflictes identitaris hereus dels canvis de fronteres del període 1917-1919 ocuparien el centre de la política internacional, la Guerra Civil espanyola veuria com la possible independència de Catalunya sobrevolava tots els anàlisis dels actors diplomàtics i mediàtics. La geopolítica, aplicada a la interessant posició geogràfica catalana en el context d’una futura guerra continental, despertaria l’interès de totes les potències del moment. Fou aquest un fenomen especial en context europeu? Seguia les dinàmiques històriques de les dècades anteriors? Quin paper hi jugaria la URSS en tot plegat? I la reacció del govern republicà espanyol? Tots aquestes incògnites es donen resposta en aquest llibre publicat pel Memorial Democràtic, el qual acompanya l’exposició que organitza a la seva seu del 14 de setembre de 2017 al 2 de març de 2018.
Etiqueta: Memorial Democràtic
Patufet en guerra. La il·lusió de la normalitat ǀ Post de Julià Guillamon
En Patufet és un cas singular en la Guerra Civil. Malgrat que es tractava d’una revista catòlica i conservadora, va continuar sortint amb molt pocs canvis després del 18 de juliol, va retratar situacions quotidianes i va procurar oferir una imatge de normalitat als nens i els adults que l’esperaven cada setmana.
Aquest catàleg despulla En Patufet dels anys de la guerra: els esforços per mostrar una situació sota control, l’humor bonhomiós al voltant de les misèries de la rereguarda i, en diferents moments, l’humor negre sobre els incontrolats, els acaparadors o la gana. La manca de menjar és un dels grans temes d’aquesta etapa: En Patufet en va oferir una visió crua, fent grans equilibris perquè tota la premsa estava sotmesa a censura i era molt fàcil ser acusat de derrotisme.Llegeix més »
Tractar la memòria a l’aula a través del cinema l Post de Ramon Breu i Gemma Simon
Aquest és el 7è volum de la col·lecció Eines de memòria. Es tracta d’una publicació del Memorial Democràtic dedicada a la comunitat educativa a fi de donar a conèixer els temes i les metodologies de treball relacionades amb la memòria.
Com el setè art, aquest setè volum, ens obre les portes al cinema. Quinze propostes didàctiques sobre pel·lícules i documentals per ser treballades a l’aula, vinculades a la memòria democràtica i ordenades cronològicament, des de l’any 1931 –proclamació de la II República- i, fins el 1980 –primeres eleccions democràtiques del Govern de Catalunya després de la guerra civil-.
Entre d’altres, podem trobar els següent títols: La lengua de las mariposas, Catalunya màrtir, El laberinto del fauno, Los girasoles ciegos, La voz dormida, El comboi dels 927, Memòria de les Corts. Veus d’una presó franquista, Pa negre, Salvador o Avi, et trauré d’aquí.Llegeix més »
Lluís Companys; vida, reivindicació i memòria d’un president l Post d’Oriol Dueñas
L’any 2015 es va commemorar el 75è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys. El president Companys va ser l’únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme. Gràcies a la complicitat del nazisme amb la dictadura franquista, Lluis Companys va ser detingut il·legalment mentre es trobava exiliat a França i entregat a les autoritats del règim. Unes autoritats que no van tenir cap mena de consideració sobre la seva persona, al ser empresonat, torturat i jutjat per un consell de guerra sense cap mena de garantia política.
Però la biografia del president Companys va molt més enllà de la seva darrera etapa. Durant la seva vida destacà per la seva professió d’advocat defensant els interessos de les classes treballadores i del món rabassaire, per la seva activitat periodística i pel seu activisme polític en defensa de les llibertats i la democràcia. Durant la II República va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, fins assumir a inicis de 1934 la presidència de la Generalitat de Catalunya. Després dels fets d’octubre de 1934 fou empresonat. En privació de llibertat es mantindria fins el febrer de 1936. A partir d’aquí els pitjors anys de la seva vida, amb la Guerra Civil, exili i posterior assassinat.Llegeix més »
La resistència i la deportació en veu pròpia l Post de Gerard Corbella
En ocasió del centenari de del naixement de Neus Català es reedita: “De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas”. La reedició no és només un reconeixement a l’autora i a la seua poc coneguda tasca com a investigadora, sinó que és sobretot un homenatge a les dones que van lluitar contra els nazis durant l’ocupació de França, i de les que foren deportades als camps d’extermini.
Dones que, com ella, en la memòria nacional francesa eren doblement oblidades: pel seu origen, republicanes espanyoles, i per la seua condició de dones. França considerà que la construcció d’un relat nacional sense fissures després de la Segona Guerra Mundial era prioritari, minimitzant el paper dels col·laboracionistes, tot reforçant el paper dels resistents francesos. Si en aquest relat difícilment hi tenien cabuda els republicans espanyols que van alliberar París, quin paper havien de tenir les dones republicanes espanyoles? I encara, amb una dictadura a Espanya, qui es recordava dels republicans?
Mentre tots els països democràtics construïen relats sobre el passat, l’Espanya de la dictadura censurava llibres, i la democràcia no va saber impulsar polítiques públiques de memòria. Tot i les evidents dificultats, Neus Català decidí dedicar part de la seua vida a lluitar per la preservació d’aquestes memòries, i es plantejà l’ambiciós projecte de crear un “Memorial de les dones espanyoles en la Segona Guerra Mundial”, que es materialitzà en aquest llibre. Entre 1965 i 1978 entrevistà a 58 persones com ella, resistents i deportades. I el 1984 aparegué publicat el llibre per primer cop, gairebé 20 anys després del seu inici.Llegeix més »
La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. II Col·loqui internacional Memorial Democràtic
Podran jutjar-se els crims del franquisme? Gaudeixen d’impunitat les dictadures? Fins a quin punt la justícia universal pot posar-hi fre? Moltes d’aquestes qüestions es van plantejar a Barcelona en el marc del II Col·loqui internacional Memorial Democràtic: La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures. El col·loqui, organitzat conjuntament amb l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, es va celebrar els dies 9, 10 i 11 de juny de 2010. Durant aquests tres dies, eminents juristes, historiadors i estudiosos de la dictadura franquista, van debatre sobre la violència, el seu aparell estatal i la seva evolució per posar sobre la taula les possibilitats de jutjar aquests crims a partir d’una visió global, comparant el cas espanyol amb el d’altres estats què s’han enfrontat al seu passat dictatorial.
La sessió inaugural, amb la participació de Juan Guzmán —el jutge que va processar al dictador xilè Augusto Pinochet— i Estela de Carlotto —presidenta de l’associació argentina Abuelas de la Plaza de Mayo—, va donar inici a tres intenses jornades plenes de ponències, taules rodones i actes paral·lels. Llegeix més »
Llums enmig la barbàrie. Memòries sobre el salvament de vides durant la Guerra Civil a Catalunya l Post d’Oriol Dueñas
En els darrers anys, han aparegut un nombre important d’estudis dedicats a la Guerra Civil i la dictadura franquista. En la majoria de casos, aquests treballs centren les seves temàtiques en la violència o en els enfrontaments polítics i armats, ja fossin la repressió que es va produir durant els primers mesos de guerra (tant la del front de guerra com també la coneguda com a violència de la rereguarda o violència revolucionària), passant pels bombardeigs sistemàtics contra la població civil, els diferents enfrontaments bèl·lics als camps de batalla o les diverses tipologies de repressió que portà a terme la dictadura franquista. En tots aquests casos, les morts violentes i dinàmiques de destrucció a gran escala es van posar de manifest amb tota la seva cruesa.
Des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la institució pública que té com a missió principal la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, hem volgut contribuir amb una sèrie d’aportacions, que hem considerat rellevants, a l’estudi de la Guerra Civil. Llegeix més »
Catalunya en transició l Post de Josep Calvet
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el catàleg de l’exposició que, amb el mateix títol, va ser inaugurada a Barcelona al juliol de 2013 i, des de final d’any, itinera per pobles i ciutats de Catalunya. El marc cronològic de la mostra va des del 1971, any de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, i acaba l’any 1980, data de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
En el catàleg es repassa què fou i representà la Transició a Catalunya sense perdre l’horitzó del marc estatal. Aquesta mirada catalana del procés se centra en dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977 basat en la unitat des de l’interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques a l’entorn entorn de l’Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària que acollirà tant partits polítics com moviments sindicals, culturals i associatius. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l’Estat.Llegeix més »
Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer | Post de Rosa Solsona
Corba de Foc. El cap de pont de Balaguer és el cinquè volum de la col·lecció Eines de Memòria que el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica des del 2007 per tal de donar a conèixer a tota la comunitat educativa els diferents recursos pedagògics per treballar a l’aula. Aquest cinquè volum de la col·lecció fa referència als fets de la Guerra Civil a la comarca de la Noguera i pretén apropar el lector a uns fets històrics que sovint es perceben allunyats de la nostra vida quotidiana.
El llibre que us presentem vol fer el lector conscient de la proximitat de la història a la nostra vida familiar i local. Volem que la història no es percebi com un seguit de situacions abstractes narrades en els llibres de text, sinó que reflecteixi el record de les persones que visqueren i protagonitzaren els fets.
A més, l’aproximació als fets històrics que proposa el llibre va més enllà del relat de les estratègies militars i dels instruments bèl·lics que es conformaren en les batalles, per endinsar-se en l’anàlisi de la vida quotidiana de les persones que visqueren l’enfrontament en primera persona, tant des de la línia del front militar com des de la rereguarda. Les seves pors, els seus desitjos, les seves emocions i les seves creences i esperances esdevenen també una part important d’una història que volem que sigui viscuda des del seu vessant més col·lectiu, però també més individual i personal.Llegeix més »