Les Valls d’Andorra durant el neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus │ Apunt del Museu d’Arqueologia de Catalunya

valls andorraDes de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.

La monografia que presentem és el resultat d’una intensa recerca duta a terme per nombrosos investigadors que hi han sumat els seus coneixements des de les respectives especialitats i des de múltiples àrees d’estudi arqueològic repartides al llarg dels Pirineus. L’obra s’adreça tant als interessats en les comunitats del V i IV mil·lenni com als apassionats dels Pirineus i la seva història.Llegeix més »

El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003 │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona

isachneoliticEl poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-savardera) va ser descobert pel grup Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) a finals de febrer de l’any 1987, durant una prospecció de la zona megalítica del vessant occidental de la serra de Rodes. Una màquina excavadora que aplanava un dels futurs carrers de la urbanització, del mateix nom, va deixar al descobert nombrosos fragments de ceràmica a mà, que més tard es varen identificar com a propis del neolític mitjà i final.

Les campanyes d’excavació, dirigides per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla, Oriol Mercadal i Josep Tarrús dins d’un projecte recolzat per l’antic Centre d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i pel Departament d’Història de la Universitat de Girona, es varen estendre entre 1987-1994 en una primera fase; i després es varen rependre entre els anys 2001-2003. En aquesta darrera etapa, dirigida pe Geseart, es varen consolidar les restes del poblat i es deixaren a punt per a la seva visita escolar o turística.Llegeix més »

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

ladragaLa primera gran transformació del medi  …. plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental que permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació.Llegeix més »

El poblat lacustre del neolític antic de La Draga | Post d’Àngel Bosch, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús

El poblat neolític de La Draga, a la vora oriental de l’estany de Banyoles, pertany a la cultura cardial i se situa cronològicament a la segona meitat del VI mil·lenni aC. Des de l’any 1990 fins al 2005 s’hi ha excavat en tres zones diferents, dues a la zona emergida del jaciment i una a la part submergida. L’any 2008 es van reprendre els treballs al jaciment amb un nou projecte que durarà fins al 2013 i que ha inclòs una prospecció intensa de les vores de l’estany.

En aquesta tercera monografia sobre La Draga, apareguda l’octubre de 2011, es tracten alguns dels aspectes primordials del seu registre: ceràmica, fauna, vegetals, indústria lítica i òssia, ornament, així com les seves fases d’ocupació i la seva estructuració interna, a la llum de les noves dades proporcionades per les excavacions recents. Altres temes, com els objectes de fusta o la dendrocronologia interna del poblat no han estat inclosos perquè no hi havia novetats importants respecte al que s’havia publicat en els volums anteriors.

Potser val la pena destacar en aquest volum la confirmació de l’existència de dos nivells arqueològics al jaciment, una qüestió recurrent i problemàtica des dels primers anys de recerca.Llegeix més »