Col·lecció Estudis, núm. 47. Racisme i joventut a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des de la perspectiva interseccional
El racisme continua sent un dels principals factors que condicionen les trajectòries vitals de la joventut. Així ho posa de manifest el darrer estudi de la Direcció General de Joventut, resultat de la col·laboració entre els Departaments de Drets Socials i Inclusió i d’Igualtat i Feminisme, que aborda el racisme no com un conjunt d’incidents puntuals, sinó com un fenomen estructural que travessa institucions, pràctiques socials i oportunitats de vida.
L’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.
Recentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.
Aquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.
El 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta. Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.