Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat la recerca Consells comarcals i polítiques de joventut a partir de l’anàlisi de les dades de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut realitzada entre els 41 consells comarcals de Catalunya.

Aquesta publicació, la número 64 de la col·lecció Aportacions, vol ser un exercici de caracterització dels serveis comarcals de joventut de Catalunya i de les polítiques de joventut que despleguen. D’una banda, descriu els serveis comarcals de joventut a través de diferents variables associades al grau d’institucionalització i, especialment, als recursos emprats pel desplegament de joventut. A partir d’aquestes variables, analitza l’acció comarcal, tot considerant el model d’intervenció i els espais relacionals a través dels quals es despleguen les polítiques comarcals de joventut. D’altra banda, aporta una aproximació empírica als models de desplegament de les polítiques de joventut en funció d’un model normatiu tipus.

El 9 de juny es van presentar els resultats en el marc dels debats en línia de l’Observatori sota el títol “Els consells comarcals davant el repte jove” en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Autoria: Josep Mané, Oriol Alonso, Sílvia Luque, Hungria Panadero

Consells comarcals i polítiques de joventut. Una anàlisi de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques de joventut 2016-2017 (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

El més llegit de 2021 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

Llegeix més »

Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat l’informe Apoderar les dones joves de la Mediterrània, un pas clau per promoure l’economia social i solidària per conèixer fins a quin punt l’economia social i solidària (ESS) representa una oportunitat diferenciada per a les trajectòries laborals de les dones joves.

Entre les principals conclusions podríem destacar:
. L’ESS és un espai on les dones joves troben possibilitats de conciliar i de treballar de manera sostenible amb la seva vida degut principalment a la capacitat d’autogestió de la feina i els horaris de treball.
. L’ESS és un espai on la majoria de projectes col·lectius i persones que hi participen tenen una socialització de gènere, així com un ampli coneixement del feminisme que porta al fet que la perspectiva feminista s’incorpori a la majoria d’espais.
. No obstant això, les dones encara es troben amb moltes dificultats ja que operen en l’economia tradicional, on els lideratges són encara molt masculins i es valora el treball des d’un punt de vista molt productivista; centrat en la viabilitat econòmica i la competitivitat, i on les tasques reproductives són invisibles i poc valorades.

La viabilitat econòmica dels projectes acostuma a ser una dificultat i la manera d’assegurar el seu funcionament és mitjançant l’autoexplotació, de manera que les mesures de conciliació i sostenibilitat de la vida es van postergant, i es prioritza la viabilitat econòmica del projecte.

Llegeix més »

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil │ Apunt de l’Observatori Català de la Joventut

L’Observatori Català de la Joventut, de l’Agència Catalana de la Joventut-Direcció General de Joventut, ha publicat Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil, una reflexió sobre el paper dels joves activistes des del punt de vista de les persones joves i també del món acadèmic.

La publicació, la número 63 de la col·lecció Aportacions, recull les intervencions de tres joves activistes que representen els moviments contra el canvi climàtic, les lluites feministes i les manifestacions postsentència pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 en el marc del seminari “Guanyar els carrers: noves onades de protesta juvenil” celebrat el mes de febrer de 2020. Aquest diàleg amb joves es complementa amb les aportacions de diferents investigadors sobre la temàtica i alguns representants institucionals.

A mode de conclusió, s’observa com les noves generacions abandonen els canals tradicionals de participació i passen a l’acció directa, a partir d’objectius concrets, combinant l’ús de les xarxes socials amb el de l’espai públic. 

Autoria: Eduard Ballesté, Ariadna Santos i Roger Soler-i-Martí

Guanyar els carrers. Reflexions d’un diàleg entre l’activisme i l’acadèmia sobre les noves onades de protesta juvenil (pdf)

Altres títols de la col·lecció Aportacions

L’Enquesta de participació i política, una anàlisi de la participació juvenil a Catalunya │ Apunt de Roger Soler-i-Martí

joventutenquestaL’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.

La publicació està organitzada en diferents capítols de diversos autors que tracten diverses temàtiques, totes relacionades amb la vinculació de la gent jove amb la política (actituds, socialització política, gènere, formes d’activisme, procés independentista, política institucional…). Tot i la diversitat d’aspectes abordats, tots els capítols comparteixen els objectius següents:Llegeix més »

Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb joves en l’àmbit local │ Apunt de Carola Castellà i Mariona Ferrer-Fons

joves àmbit localRecentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.

El llibre és resultat d’un estudi quantitatiu i qualitatiu més ampli sobre l’avaluació dels processos participatius juvenils encarregat per l’àrea de participació de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ). En aquest estudi es va fer un treball de diagnosi i avaluació dels processos participatius que s’havien impulsat des de l’ACJ durant el període 2004-2014, i es van recollir les visions i les experiències de diversos actors implicats (joves i tècnics/es) o experts/es que ja tenien una certa experiència en avaluar o acompanyar aquests processos.

Moltes de les dades recollides ens han ajudat a fonamentar el monogràfic. El llibre l’hem estructurat en tres capítols. En primer lloc, fem una panoràmica breu sobre la participació de la joventut en el segle XXI. Elements com els determinants individuals i contextuals de la participació, el rol de les tecnologies de la informació i la comunicació, o el dilema de la desigualtat que pot generar la participació si no és inclusiva són àmbits centrals en aquest apartat. La joventut del segle XXI és molt diversa i això també es reprodueix en els interessos i les formes que trien participar socialment i políticament, sigui presencialment o en línia.Llegeix més »

Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 │ Post de Pau Serracant

Enquesta joventutAquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.

L’estudi es basa en les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 (EJC17). L’EJC és una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya, de realització quinquennal,Llegeix més »

L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Llegeix més »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Llegeix més »

Marxar per tornar. L’adquisició de competències professionals en l’emigració internacional de les persones joves ǀ Post de Neus Alberich, Clara Rubio i Pau Serracant

marxar-per-tornarQuè passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.

Totes les persones entrevistades han coincidit en posar de manifest que aquesta experiència internacional les ha ajudat a adquirir o desenvolupar competències sistèmiques com l’autoconfiança o la seguretat en un mateix i la manera d’afrontar els conflictes; l’autonomia i l’adaptació; o la gestió de les emocions i de l’estrès. També han adquirit competències instrumentals. Destaca l’aprenentatge i el perfeccionament de l’anglès i el desenvolupament de noves estratègies i habilitats comunicatives. Finalment, pel que fa a les competències interpersonals, destaquen la tolerància i l’obertura als altres.Llegeix més »