L’Enquesta de participació i política (EPP) és un projecte conjunt entre l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Direcció General de Participació Democràtica del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L’EPP és el principal instrument d’anàlisi periòdica de les actituds polítiques i les pràctiques de participació de la joventut a Catalunya, tant pel que fa a la seva caracterització com a col·lectiu, com per la comparació amb altres grups d’edat.
La publicació està organitzada en diferents capítols de diversos autors que tracten diverses temàtiques, totes relacionades amb la vinculació de la gent jove amb la política (actituds, socialització política, gènere, formes d’activisme, procés independentista, política institucional…). Tot i la diversitat d’aspectes abordats, tots els capítols comparteixen els objectius següents:Llegeix més »
Recentment s’ha publicat el monogràfic sobre “Aprenentatges i reptes dels processos participatius amb les persones joves a nivell local”, a la col·lecció “Aportacions” núm. 61 de l’Observatori Català de la Joventut. Aquesta publicació vol ajudar a reflexionar sobre la implicació de la gent jove en la definició de les polítiques públiques, concretament sobre la qualitat democràtica dels processos participatius en els quals es veu implicada la joventut. Us en fem cinc cèntims.
Aquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.
El 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta. Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.
El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.
Què passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.