Aquesta publicació ofereix una fotografia de la situació i les necessitats de les persones joves a Catalunya i una pel·lícula dels processos a través dels quals hi han arribat. És a dir, en primer lloc mostra quina és la situació actual de la joventut catalana de 15 a 34 anys a través d’una classificació elaborada a partir d’indicadors sobre la situació educativa, laboral i d’emancipació; i analitza aquests resultats posant-los en relació amb altres àmbits vitals, com són la salut, l’oci o la participació. En segon lloc, classifica les persones joves de 28 a 34 anys segons la trajectòria educativa, laboral i d’emancipació que han seguit; i analitza com el tipus de trajectòria seguida està relacionat amb el benestar o la vulnerabilitat actual de la persona jove. Els resultats mostren la diversitat inherent al col·lectiu jove, les desigualtats que estructuren el col·lectiu i les interrelacions entre els diferents àmbits de la vida de les persones joves.
L’estudi es basa en les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya de 2017 (EJC17). L’EJC és una estadística oficial de la Generalitat de Catalunya, de realització quinquennal,Read More »
El 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta. Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.
El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.
Què passa quan un jove marxa a treballar o a estudiar a un altre país? Quines competències tenia abans de marxar i quines desenvolupa? Com valoren les empreses catalanes l’experiència professional de les persones joves a l’estranger? L’Observatori Català de la Joventut ha publicat la recerca Marxar per tornar, centrada en joves d’entre 23 i 32 anys nascuts a Catalunya, amb una titulació superior, que han tingut una experiència professional al Regne Unit i que després han tornat a Catalunya per treballar o buscar feina. Per complementar la visió de les persones joves i contrastar-la amb la de les empreses catalanes, s’han realitzat entrevistes a vuit reclutadors de diferents àmbits professionals.