Simfonies i fantasies per a gralla │ Post de Xavier Bayer

Digipack_defAquesta és una joia més de la col·lecció que ha anat publicant la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de l’enregistrament de 14 simfonies i fantasies escrites per a gralla que requereixen un altíssim nivell musical; tant interpretatiu com virtuosístic. Tot plegat ve editat en un doble CD i un llibret explicatiu que compta amb textos de Dani Carbonell, Albert Soler, David Morlà i Xavier Bayer. L’enregistrament sonor ha anat a càrrec de vuit de les millors colles de grallers que hi ha a l’actualitat, totes amb algun component sorgit de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Les simfonies i fantasies per a gralla són obres que tenen una complexitat i una extensió notables (entorn dels 8 o 10 minuts) i que també ens mostren l’expressivitat, el virtuosisme i la potencialitat que té la gralla a l’hora de fer música. Les obres, en la seva majoria, foren escrites al tombant dels segles XIX i XX per autors locals de prestigi. En aquells moments gralla va assolir el seu màxim esplendor, per una banda, gràcies al fruit d’una evolució i millora dels instruments i, per una altra banda, gràcies a l’excel·lent qualitat i nivell dels músics que les feien sonar.Read More »

El llibre d’orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) l Post de Ramon Vilar

Els llibres o “quaderns” d’orgue que es guardaven als arxius d’esglésies que disposaven d’aquest instrument aeròfon de teclat, havien estat escrits pels propis organistes a fi de disposar de melodies populars, com a recurs de divertiment, per a ser interpretades en certes festes i períodes festius de l’any litúrgic. Els llibres d’orgue que ens han arribat no van més enllà del segle XIX o com a molt, de finals del XVIII. Ja els musicòlegs i recercadors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) alerten de la importància d’aquests “llibrets” per la documentació que aporten sobre els repertoris populars en ús del temps al qual pertanyen. En les seves missions de camp en recullen uns quants o els copien, i a partir d’aquí es converteixen en objecte de l’etnomusicologia.

El llibre d’orgue de Calaf va ser adquirit per en Josep Crivillé i Bargalló quan tenia 17 anys (1964) a una parada de llibres d’ocasió del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Una vocació prematura vers la musicologia i un olfacte especial vers la música popular el va portar a adquirir aquest exemplar. Més endavant el va donar a conèixer publicant-ne un bon nombre de melodies al III volum de Música Tradicional Catalana, Danses (1983). Finalment, ell mateix havia deixat gaire bé llesta per a l’edició la publicació d’aquest important document. En Josep Crivillé va morir l’abril del 2012 i dos anys més tard, el 2014, hem endegat, des del Departament de Cultura, la seva publicació.Read More »

Requetetxec. Descobrim els instruments i grups instrumentals dels països catalans | Post de Maria Antònia Pujol i Josep Maria Mayol

Tot just fa dos mesos de la presentació del Requetetxec i ja hem rebut una bona colla d’opinions dels qui l’han anat coneixent, sigui com a llibre o en la seva versió web. Constatem que els mestres valoren molt que sigui una eina pràctica, i això ens fa contents: la nostra idea era que el Requetetxec fos útil i fàcil de fer servir a l’aula, i sembla que de moment els usuaris el veuen així. Gràcies a tothom!

Per altra banda, algunes persones ens han destacat que el Requetetxec servirà perquè els infants i els mestres descobreixin una part del nostre patrimoni musical: els instruments i conjunts, la música que toquen i els contextos on actuen. Hi estem d’acord, però voldríem introduir-hi un matís: el que hem volgut retratar al Requetetxec no és un patrimoni antic conservat a les vitrines d’un museu, sinó una realitat ben viva (encara que poc present, és cert, dins la particular “realitat virtual” que ens van servint determinats mitjans i creadors d’opinió). Feu una ullada al llibre i ho comprovareu: tret d’algunes referències al passat —necessàries per entendre el present—, el que ensenyem és un panorama actual, vigent. I tan extens i variat, afegiríem, que de vegades ens ha costat encabir-lo en unitats de títol concret i extensió limitada.Read More »