Descentralització i control electoral dels governs a Espanya | Post d’Ignacio Lago

A diferència del que succeïa en els primers anys setanta del segle passat, quan la majoria dels països responien al model d’estat-nació centralitzat, ara mateix “al voltant del 95% de les democràcies […] han triat governs subnacionals i països d’arreu del món –grans i petits, rics i pobres– estan transferint poders polítics, fiscals i administratius als nivells de govern subnacionals” (Banc Mundial, 2000: 107).

Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.

Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. Llegeix més »

Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Llegeix més »