A diferència del que succeïa en els primers anys setanta del segle passat, quan la majoria dels països responien al model d’estat-nació centralitzat, ara mateix “al voltant del 95% de les democràcies […] han triat governs subnacionals i països d’arreu del món –grans i petits, rics i pobres– estan transferint poders polítics, fiscals i administratius als nivells de govern subnacionals” (Banc Mundial, 2000: 107).

Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.

Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. Per exemple, els votants usen les eleccions regionals o les europees per castigar o recompensar els governs nacionals d’acord amb l’avaluació de la seva actuació. En segon lloc, les dificultats més grans en l’atribució de responsabilitats a l’arena regional. Si els ciutadans no saben quin és el grau de responsabilitat que cal atribuir a un govern en els resultats econòmics, difícilment poden castigar els governs dolents i recompensar els bons. I tot i que els ciutadans aprenen sobre el funcionament dels estats descentralitzats a mesura que passa el temps, és tasca dels polítics, a partir del debat acadèmic, dissenyar els arranjaments institucionals que facin possible millorar el control electoral dels governs sense perdre els grans avantatges en la provisió de béns públics que ofereix la descentralització.

Ignacio Lago
Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Professor d’Economia a la Universitat de Vigo. Coautor de Descentralización y control electoral de los gobiernos en España

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat

Este post en castellano