En els darrers anys, Catalunya ha encarat diverses problemàtiques territorials d’alta transcendència pública, tals com els desajustos en l’habitatge, el canvi del model en l’ús del sòl o la immigració. L’urbanisme ha marcat una tendència a integrar, dins la seva funció pública desenvolupada tradicionalment, un destacat component social, el qual constitueix un repte en l’evolució de l’Estat autonòmic.
L’objectiu d’aquesta obra és, doncs, l’estudi, l’ordenació i la clarificació de les potencialitats i els límits del desenvolupament de les competències de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’urbanisme, territori i medi ambient, a efectes de presentar instruments jurídics que poden ser emprats de base per adoptar directrius polítiques i normes jurídiques d’ordenació i de gestió del territori i el medi ambient. Al seu torn, aquestes eines donaran com a fruit mesures específiques i concretes per a la promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. I no tan sols es plantegen reptes en aquest sentit per a l’urbanisme català, ja que algunes de les qüestions principals sobre les quals ha de fer front, i que cada cop tenen més transcendència en els nostres dies, són les relatives als assumptes ambientals, entre els que destaca la concepció de la responsabilitat mediambiental plantejada per la Directiva 2004/35/CEE, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.Llegeix més »