Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster

Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals  en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.

Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?

Tots els capítols estan precedits de cartes adreçades a destinataris imaginaris, les quals voldrien reflectir la diversitat lingüística i cultural creixent dels nostres països: una carta a una jove arquitecta, allunyada del món de les llengües; una carta a una jove mestra, que s’enfronta amb aules multilingües; una carta a un immigrant àrab, que s’integra sols a la llengua castellana; una carta a un valencià d’esquerres, per a qui el valencià és una nosa del passat; una carta a una mare d’una família bilingüe, que no veu la utilitat del català per als seus fills; una carta a una professora d’alemany a Barcelona, que és impermeable a la cultura catalana; una carta a una eterna aprenent inicial d’anglès, i , finalment, unes cartes a una cuidadora d’una vella i a una senyora de fer feines, totes dues de primera llengua castellana.

Els lectors d’aquest assaig –així ho esperem– podran assaborir l’exquisida macedònia lingüisticocultural dels nostres països de llengua catalana a inicis del segle XXI, podran tastar-la i apreciar-la amb més elements de judici i rebran fins i tot algunes propostes per millorar-la.

Emili Boix-Fuster
Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols del Departament de Benestar Social i Família a Publicacions de la Generalitat

6 thoughts on “Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster

  1. La diversitat lingüística és una gran benedicció i és una de les condicions que engrandeix la llengua. Hauríem de “cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna” respectant la norma, les normes de Castelló i, quan sigui possible, respectant les particularitats i la diversitat de la llengua catalana sense que cap grup se’n senti portador de la veritat. Aquesta situació s’ha donat molt i es continua donant, la qual cosa no afavoreix el català; n’hauríem d’ésser conscients.
    Segurament és un llibre molt interessant i serà qüestió de llegir-lo

    M'agrada

  2. El que fa especialment atractiu aquest llibre és la forma que adopta. Cada capítol figura que és una carta adreçada a un personatge, i en cada cas responen a un perfil concret. Així, tenim “Carta a … “Jaime, que se sent discriminat”, “…una mare jove de Sarrià”, “… un valencià” o “la meva professora d’alemany”. Una manera amena d’entrar a fons en els temes exposats. Un llibre mereixedor del premi “Serra i Moret” que és per a treballs no de sociolingüística sinó de civisme.

    M'agrada

  3. Moltes gràcies per compartir les vostres valuoses reflexions a propòsit del post sobre Cinisme contra cinisme. Llengües per viure i conviure, que farem arribar al Dr. Emili Boix-Fuster i als editors de l’obra. Fins aviat!

    M'agrada

  4. Segurament: TV3 en català i castellà. Però que8 passarà amb les freqüències de l’espectre radioelèctric adjudicades a TVE, Mediaset, Antena 3-la Sexta, etc.? I l’obligatorietat del doblatge i la subtitulació al català, en paritat amb el castellà? Com a estat independent, Catalunya tindria plena llibertat per legislar sobre aquestes matèries. I encara méss si queda fora de la UE, ni que sigui temporalment. En aquest context, el monolingüisme de TV3 deixaria de ser una prioritat.

    M'agrada

  5. Dejando de lado la innecesaria respuesta a su retorica pregunta, da la sensación que el párrafo que hace referencia al castellano esté metido con calzador. Todas las medidas de apoyo, promoción y fomento del uso de la lengua hacen referencia solo al catalán. Vamos, concesición ficticia a los independentistas linguísticamente escépticos.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s