L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service. Amb el títol “Budget transparency”, es tracta d’una edició monogràfica dedicada a la transparència pressupostària amb la participació de veus expertes i des d’una visió global. La revista analitza la gestió i l’impuls dels pressupostos públics amb voluntat comparada, assenyala reptes com l’auge de la desinformació i dels governs autoritaris contraris a la rendició de comptes, i també oportunitats com l’ús de la intel·ligència artificial aplicada a les finances públiques. Els autors coincideixen en la necessitat d’anar més enllà de xifres i resultats als portals de transparència i d’apostar de debò per la participació ciutadana, la deliberació i l’auditoria.
El monogràfic conté cinc articles a càrrec de persones especialistes, de perfils diversos, que han escrit contribucions des de Brasil, Estats Units d’Amèrica, Andalusia i Catalunya. Ofereix també les seccions habituals de bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat. La configuració del número 27 s’ha fet gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Pressupostos adscrita al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
L’entrevista en profunditat és amb Cristina Herrero Sánchez, presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) des de 2020, qui acaba mandat el 2026. Segons la seva opinió, un dels principals obstacles per a la transparència pressupostària és l’omissió del deure d’informar: “la manca de presentació de liquidació sovint es penalitza menys que la liquidació amb resultat negatiu, que dona lloc a un pla econòmic financer i a altres tipus de sancions. El mateix passa amb l’avaluació. Qui no proporciona informació no pot estar menys penalitzat que qui sí que fa els deures i té àrees de millora”.
Herrero afegeix un altre element limitador, la manca d’un marc comú de recollida i tractament de la informació pressupostària: “també dins de cadascun dels nivells, a nivell de ministeris, de conselleries i de regidories. La informació no flueix, és molt difícil tenir-ne una imatge completa, està dispersa, cal creuar dades, la metodologia no és comuna”. “El gran repte”, assegura, “és aconseguir la coordinació entre tots els nivells de les administracions públiques, fer que la informació flueixi i s’arribi a consensos en les metodologies per fer creuaments i agregacions d’interès, tant en l’àmbit pressupostari com en l’àmbit de l’avaluació”.
Pel que fa als articles, signen les contribucions Paolo de Renzio (Escola Brasilera d’Administració Pública i Empresarial), amb From budget transparency to fiscal ecosystems; David Robins i Sally Torbert (International Budget Partnership), amb Two decades of the Open Budget Survey: lessons for budget transparency, civil society, and the road ahead; Jordi Baños-Rovira (Banc Mundial) i Daniel Montolio (Universitat de Barcelona, Institut d’Economia de Barcelona), amb Budget transparency in Spain: a comprehensive snapshot of the different governments levels; Esther Pallarols i Llinàs (directora general de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya), amb Twenty years of budgetary transparency in the Government of Catalonia: What have we achieved and what do we still need to do?; i Manuel Pedro Rodríguez Bolívar (Universitat de Granada), amb From oversight to engagement: The transformative role of emerging technologies in promoting budgetary transparency within democratic governance systems.
La selecció final de bones pràctiques inclou la Global Initiative for Fiscal Transparency, l’International Budget Partnership, les publicacions Budget transparency toolkit de l’OCDE, el Fiscal transparency code del Fons Monetari Internacional i el portal web Transparencia Presupuestaria del Govern federal mexicà, entre d’altres. Pel que fa a les noves tendències, destaquen la intel·ligència artificial aplicada a la transparència fiscal, l’etiquetatge pressupostari, l’obertura pressupostària, els nous sistemes de gestió de finances públiques, els pressupostos participatius i la despesa intel·ligent.
L’EPuM és una revista digital publicada per l’EAPC des de 2017, íntegrament en anglès, que promou el debat internacional sobre la gestió pública. D’accés gratuït i de caire divulgatiu, s’adreça especialment a les persones que treballen en el sector públic. Us hi podeu subscriure a través de la pàgina de llistes de distribució de l’Escola i consultar-ne els números anteriors al web de la revista.
European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 27, “Budget transparency”
Números anteriors de l’European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service