Com vinculen les sentències constitucionals el legislador? | Post de Mercè Corretja

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador?  Pot el legislador tornar a presentar una norma amb un contingut declarat prèviament inconstitucional pel tribunal corresponent? Es pot apartar el legislador de la doctrina constitucional que imposa una determinada interpretació de la llei enjudiciada o una determinada interpretació de la Constitució?

En els debats jurídics previs a la Sentència 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquests van ser alguns dels interrogants que es van plantejar i als quals la doctrina va donar diferents respostes. També en el dret comparat són qüestions que han centrat l’interès dels estudiosos i de la doctrina i les respostes són molt diverses. Per intentar respondre aquests interrogants i , segurament, obrir-ne de nous, l’Institut d’Estudis Autonòmics va organitzar un seminari l’octubre de 2011.Read More »

Revista catalana de dret públic. Canvi de model a la Universitat? | Post de Josep M. Castellà

Avui la universitat viu a casa nostra moments de qüestionament del que és i del que fa; de desconfiança per part de sectors rellevants de la societat sobre el què i el com s’ensenya, sobre com es gestiona i governa. Les crisis financera i social que patim contribueixen a agreujar la situació. I, en tot cas, obliguen a una resposta més urgent i alhora més pensada; no més precipitada. No valen respostes rutinàries ni simplistes, conservadores d’un statu quo, no precisament satisfactori.

Hi ha molts apropaments possibles a l’estudi de la universitat. En el monogràfic del núm. 44 de la Revista catalana de dret públic ens ocupem d’alguns dels aspectes que avui més es discuteixen: el sentit actual de l’autonomia universitària (Cámara), tenint present el debat científic i els pronunciaments jurisprudencials que s’han produït en el nostre país (Expósito); la cerca d’un millor govern –o simplement– d’un bon govern per a la universitat (Martínez) i les relacions amb la societat civil i les institucions públiques, on els consells socials juguen un paper no sempre ben definit (Pons).Read More »

Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Read More »

Normativa de l’Oficina Antifrau de Catalunya | Post d’Òscar Roca

L’avaluació normativa des d’una perspectiva d’integritat

La Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya crea la institució del mateix nom i la configura com a una entitat de dret públic adscrita al Parlament de Catalunya entre les funcions de la qual, ultra les relacionades amb la investigació, destaca la prevenció de la corrupció, amb expressa atribució de la potestat indicativa consistent en la facultat d’assessorar i adreçar recomanacions a tot el sector públic de Catalunya.

L’Oficina Antifrau desenvolupa aquestes funcions actuant amb plena independència de les administracions (articles 1.1 i 8.1 de la Llei). Si hi ha alguna activitat dels poders públics que té incidència en la ciutadania és la relativa a l’elaboració de normes jurídiques, és a dir, de mandats o prohibicions de caràcter general que pretenen regular un determinat sector de la realitat. Quina millor forma de prevenció existeix que la pròpia norma incorpori, des del mateix moment de la seva gestació, la perspectiva de la integritat? I és que un cop la norma ha estat oficialment publicada i ha entrat en vigor, passa a integrar-se en l’ordenament jurídic i ha de ser complida pels seus destinataris fins a la seva ulterior derogació o fins a la seva expulsió del sistema pels mecanismes constitucionals o jurisdiccionalment establerts.Read More »

La Model de Barcelona. Històries de la presó | Post de Rosario Fontova

La presó Model de Barcelona va començar a funcionar com a presó l’any 1904 després de 16 anys d’obres, amb una capacitat per a uns 800 reclusos. L’edifici va ser projectat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènech i Estapà en un extrem de l’Eixample deshabitat i ocupat per camps de conreu. Sobre els plànols, el complex contenia importants avenços en relació a la miserable i corrupta presó del Raval a la qual substituïa. Les cel·les eren individuals i tenien innovacions higièniques com ara water closet amb aigua corrent. La Model, però, va quedar obsoleta en pocs anys. Després d’un segle d’existència, l’edifici ha patit nombrosos incendis, motins i un bombardeig durant la Guerra Civil. Però la seva estructura no ha patit canvis substancials. La majoria de les reformes s’han orientat a reforçar la seguretat de la presó.

Read More »

Revista catalana de dret públic. Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Mercè Barceló, Xavier Bernadí i Joan Vintró

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.Read More »

L’aplicació parlamentària del principi de subsidiarietat | Post de Miquel Palomares Amat

Aquesta obra s’inscriu en una sèrie de publicacions del Parlament de Catalunya que, en el marc de la seva tasca de coordinació del grup de treball de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees sobre el principi de subsidiarietat, pretenen aportar informació i elements de debat i reflexió sobre les disposicions del Tractat de la Unió Europea relatives al control del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.

D´acord amb la definició del principi de subsidiarietat, continguda en l´article 5 del Tractat de la Unió Europea, la Unió Europea, en els àmbits en què no té competència exclusiva, només intervé si els objectius de l´acció pretesa no poden ser suficientment assolits pels estats membres, ni a nivell central ni regional o local, i, en canvi, es poden assolir millor, atesos els efectes i la dimensió de l´acció, a nivell de la Unió. Read More »

L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Ferran Camas

Els membres col·laboradors de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona hem publicat un llibre sobre L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Institut d’Estudis Autonòmics, 2010), principalment de les derivades del seu art. 138 en el qual es reconeix a la Generalitat, entre d’altres, la competència exclusiva en matèria de “primer acolliment” o l’establiment de les mesures necessàries per a la integració social de les persones immigrades, així com també, derivat del segon apartat d’aquell precepte, la competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya.Read More »

Revista d’Estudis Autonòmics i Federals. Especial sobre la Sentència de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Carles Viver Pi-Sunyer

El número 12 de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, íntegrament dedicat a la STC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vol aportar elements per al debat i la reflexió jurídica a l’entorn d’aquesta Sentència i del seu impacte en conceptes i valors jurídics que fins ara havien estat majoritàriament acceptats per la doctrina i per la jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional.

En la major part d’aportacions es posa en relleu que malgrat que la Sentència declara pocs articles inconstitucionals, la reinterpretació que fa de molts d’ells i les afirmacions i els arguments que conté afecten de forma significativa la totalitat del text i atorguen als articles un sentit totalment diferent al volgut pels seus redactors. Read More »