La Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat de Catalunya han editat una obra col·lectiva que alerta de l’incompliment sistemàtic del dret internacional en matèria de drets humans per l’Estat, fruit d’una exhaustiva recerca jurídica coordinada i dirigida pel Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona.
La doctora en Dret Maria Esther Jordana, investigadora i professora de la Universitat de Girona, ha estat la responsable de la coordinació i direcció de l’obra, amb el suport del també doctor en Dret, Alexandre Moreno Urpí, investigador i professor de la Universitat Rovira i Virgili. En la redacció de l’obra han participat catorze autors, entre doctors i professors de dret internacional públic i dret constitucional, professors de dret administratiu i advocats de la Generalitat de Catalunya.
La publicació evidencia, des del rigor acadèmic, les deficiències, mancances i incompliments de l’Estat espanyol en relació amb les obligacions jurídiques i de dret intern contingudes en els tractats i convenis internacionals en matèria de dret humans subscrits pel mateix Estat d’ençà de la transició democràtica.
Llegeix més »
Les teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar 
Des del final de la Segona Guerra Mundial i la creació de les Nacions Unides, la naturalesa de la guerra ha experimentat canvis: moltes guerres són “intraestatals”, o guerres de secessió. Si bé les guerres de secessió no involucren el mateix nombre o tipus de combatents que en les dues últimes guerres mundials, el seu potencial de destrucció i el perill que comporten per a la comunitat internacional no s’han de subestimar. Actualment hi ha molts pobles, entre els quals hi ha els txetxens, els papús occidentals, els habitants d’Aceh, els tibetans i els kurds, que volen la independència dels que perceben com a governants estrangers i aliens. La dissolució de Iugoslàvia i de l’antiga URSS, juntament amb els conflictes recents al Sud d’Ossètia, revelen que el potencial de futures guerres de secessió roman elevat.
La norma principal a Catalunya, en matèria d’associacions i de fundacions, des del vessant civil, és la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
La justícia, a la qual tothom té dret, ha d’ésser quelcom més que la judicialització dels conflictes. Hem de ser capaços d’articular un sistema de justícia que, partint del conflicte i de les seves circumstàncies, ofereixi als ciutadans diferents maneres d’abordar-lo, com ara, entre d’altres, la mediació, la conciliació, l’arbitratge o el procediment judicial.
El Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va constituir el cim de la cultura pactista i iuscentrista de Catalunya, la culminació de l’estructura política i jurídica que el Decret de Nova Planta de Felip V trituraria. La serva composició era mitxa i paritària entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa i en vies d’evolució. El Tribunal va garantir de manera efectiva el respecte al dret del país, encapçalat per les constitucions aprovades en Corts durant segles. Gràcies a documentació inèdita, ha estat possible reconstituir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional, amb alguns paràmetres equiparables a una justícia constitucional actual. Moltes persones, la majoria humils, se’n van beneficiar. Aquesta institució preliberal no ha de ser idealitzada. Tanmateix, és lícit reivindicar-la com una experiència de progrés polític, jurídic i social.
