Thoreau. Biografia essencial │ Apunt de l’Institut Català Internacional per la Pau

Henry David Thoreau (1817-1862) se’l considera un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, profeta de l’ecologia i l’ètica ambiental, i inventor de la desobediència civil. Intel·lectual original i pioner, el seu pensament abraça temes i preocupacions que han anat adquirint importància molts anys després de la seva mort. Qüestions com la seva reivindicació de la individualitat, la resistència al poder, la crítica social i el desmuntatge de tòpics fan que es tracti d’un personatge totalment proper als nostres dies. Per això Thoreau és un clàssic i es mereix un lloc a la col·lecció “Clàssics de la pau i la no violència”, editada per l’ Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Angle Editorial, al costat de noms com Gandhi, Woolf, Arendt o Tolstoi.

Thoreau ha entrat a la col·lecció a partir de la biografia essencial que n’ha fet el doctor en filosofia Antonio Casado da Rocha, traduïda ara al català. El llibre fa un recorregut per diversos episodis de la vida de l’intel·lectual, dels quals se’n desprèn el seu esperit lliure, el seu criteri propi i independent, un espiritualisme i un individualisme liberal radical que li va costar l’aïllament emocional.

Llegeix més »

Integració de serveis ocupacionals i socials davant el mercat de treball del futur a Catalunya: propostes de full de ruta | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 25 de la col·lecció Obres Digitals, Integració de serveis ocupacionals i socials davant el mercat de treball del futur a Catalunya: propostes de full de ruta, un estudi del responsable de suport tècnic a les Polítiques Actives d’Ocupació del SOC Miquel Carrión Molina. Es tracta d’un treball final del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’Escola.

L’objectiu de la publicació és definir un full de ruta per avançar en la coordinació de serveis ocupacionals i serveis socials en el marc d’un model que garanteixi uns ingressos mínims, de manera que es doni una resposta integral a les persones davant el futur del mercat laboral. En paraules de l’autor, “es tracta d’avançar cap a un model ja consolidat en altres països, com Dinamarca, i que en l’argot de l’ocupació s’ha arribat a anomenar el triangle d’or: una gran flexibilitat laboral que es compensa amb un sistema de protecció social potent i amb polítiques actives de mercat de treball de qualitat i eficaces”.

Carrión recorda les línies estratègiques que recull l’actual Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit social i ocupacional: personalitzar i individualitzar l’atenció a les persones; avançar en la concertació territorial de les polítiques actives; universalitzar els serveis socials; coordinar serveis socials i d’ocupació; i apoderar i coresponsabilitzar la ciutadania.

Llegeix més »

El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral │Apunt de Ramon Vilar

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC), un programa que es du a terme des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, ha publicat un nou volum de la seva col·lecció discogràfica. El seu títol és: El Priorat, cançons i tonades de la tradició oral, i és el volum 6 de la sèrie 1 d’aquesta col·lecció discogràfica dedicada a “Documents testimonials / Recerca directa”. Consta de 3 CD d’àudio i un llibre.

L’origen dels documents sonors cal buscar-lo en un treball de camp sistemàtic que es va fer per part de la FMTC des de 1985 fins a 1992 a un nombre important de poblacions del Priorat. L’equip de treball va estar format bàsicament per Josep Crivillé i Ramon Vilar (responsables de la FMTC), però també col·laboraren en algunes sessions d’enregistrament Glòria Ballús, M. Antònia Juan, i el tècnic de so Josep M. Adell. Aquest és qui ha confeccionat el “màster” de la present edició. La selecció dels fonogrames no ha estat fàcil. Hem passat d’uns 3.000 documents sonors a 263, que són els que finalment hem editat.

Llegeix més »

Itineraris de la retirada de 1939. Museu Memorial de l’Exili │ Apunt del Memorial Democràtic

Aquesta obra, de 160 pàgines i profusament il·lustrada a color, és una guia de mà que dóna a conèixer els espais de memòria vinculats a la retirada de 1939 d’una forma pràctica, senzilla i entenedora. El marc geogràfic de referència és la part oriental dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. De Cotlliure a Puigcerdà i de Girona al Memorial del Camp de Ribesaltes, es ressenyen els testimonis materials d’una serralada que centenars de milers de republicans van haver de travessar camí de l’exili.

La guia, amb informació actualitzada i un context històric ben delimitat, proposa diversos itineraris que permeten descobrir paisatges de memòria i llocs simbòlics —silenciats durant bona part del segle XX. Es descriuen, des d’equipaments d’impacte internacional com el Camp de Ribesaltes o el memorial Passatges dedicat a Walter Benjamin a Portbou, a intervencions de patrimoni memorial més modestes i poc conegudes, més enllà de l’àmbit local. L’equipament que fa de pal de paller d’aquest àmbit històric és el Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera, un espai museístic amb vocació transfronterera que es dedica a analitzar l’exili republicà de 1939 i, alhora, proposa una reflexió crítica a l’entorn dels exilis i els desplaçaments forçosos de població en el decurs del segle XX i fins a l’actualitat. La publicació, doncs, és també una eina de suport per visitar el MUME.

Llegeix més »

Margarida Xirgu. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques │ Apunt d’Aïda Ayats i Francesc Foguet

proposta coberta XIRGU 11_02_20.indd

En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.

Actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, a l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.

Publicades entre 1910 i 1962, les entrevistes que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts, marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya: l’europea, en què assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Bernhardt, Duse, Réjane o Guerrero, i l’americana, en què constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu.Llegeix més »

Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

diccionari eapc

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Diccionari de competències dels càrrecs de comandaments i llocs singulars de la Generalitat de Catalunya, que és la segona edició, revisada i ampliada, del primer volum de la col·lecció Eines per als Recursos Humans, publicat el 2009 amb el títol Diccionari de competències dels càrrecs de comandament de la Generalitat de Catalunya. La reedició d’aquesta obra ha estat impulsada per la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat.

Amb la publicació de la primera edició, l’Administració de la Generalitat va iniciar el camí cap a una política de selecció dels càrrecs de comandament –cap de secció, cap de servei i subdirector o subdirectora– basada en les competències professionals, d’acord amb un model que permet establir predictors del comportament de la persona dins de l’organització i facilitar-ne el desenvolupament professional. Aquesta nova edició del Diccionari s’amplia als responsables d’unitats i àrees amb un nivell de qualificació equivalent i incorpora noves competències i comportaments associats, adaptats als canvis socials i tecnològics que vivim.Llegeix més »

Robert Gerhard i Arnold Schönberg. Correspondència │ Apunt de la Biblioteca de Catalunya

gerhardEl mestre del dodecafonisme, l’austríac Arnold Schönberg (Viena 1874 – Los Ángeles 1951) i el seu alumne català Robert Gerhard (Valls 1896 – Cambridge 1970), van iniciar el 1923 una relació mestre-alumne que, al cap dels anys, es va convertir en una estreta amistat. Tot i la distància geogràfica que els va separar –Schönberg va haver de fugir als Estats Units el 1933 i Gerhard es va exiliar a Anglaterra el 1939– ambdós compositors van mantenir una intensa correspondència fins al final dels seus dies, enfortida gràcies a l’amistat entre les seves dones vieneses.

Aquest volum conté la correspondència completa entre Schönberg i Gerhard, consistent en 82 documents epistolars (cartes, postals i telegrames) recopilats per Paloma Ortiz-de-Urbina Sobrino, després d’un meticulós treball de cerca en diversos arxius internacionals i una cuidada edició.

L’anàlisi d’aquests documents aporta noves dades sobre la vida, l’obra i la personalitat d’ambdós músics. La lectura de les cartes demostra l’estreta relació familiar entre els compositors, gràcies a l’actiu paper mediador d’ambdues dones, així com la feliç estada d’Arnold i Gertrud Schönberg entre l’octubre de 1931 i el juny de 1932 a Barcelona, on va néixer la primera filla del matrimoni, a qui van batejar amb un nom molt català: Núria. També es documenta a les cartes la desesperada situació de Schönberg a partir de 1932 des de Berlín en què, assetjat per l’antisemitisme creixent a Alemanya, el mestre austríac demana ajuda desesperada a Gerhard, tant per enviar el seu fill Georg a Espanya com per trobar contractes vinculants que el permetessin tornar a Espanya i establir-se amb la seva dona i la seva filla a Barcelona. Totes aquestes accions es duran a terme, com demostren les cartes, amb l’ajuda de Pau Casals i altres músics catalans. Finalment, els documents recopilats també aporten informació sobre el procés compositiu de les obres d’ambdós músics.Llegeix més »

Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el Marc competencial del perfil innovador a les administracions públiques, número 11 de la col·lecció Eines per als Recursos Humans. Es tracta d’un manual pràctic que identifica i descriu vuit capacitats bàsiques necessàries per afrontar la innovació en el sector públic: autoorganització, aprenentatge autònom, creativitat, comunicació, treball en equip, fer xarxa, captar tendències i gestionar riscos. L’han elaborat conjuntament l’EAPC i la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, a través d’Innogent, amb la col·laboració de Tecnocampus. El treball s’ha basat en la recerca comparada amb experiències internacionals i en les aportacions d’una àmplia mostra de professionals de les administracions públiques, acadèmics i altres agents socials.

Quina és la millor manera d’aplicar i difondre les actituds i capacitats amb un enfocament trencador i una cultura que augmentin la capacitat dels governs per innovar? Què reforçarà la capacitat d’innovació dels governs i permetrà un millor ús dels recursos per afrontar amb més eficàcia els reptes socials actuals i futurs?

Per respondre aquestes preguntes, el projecte s’ha proposat identificar i conèixer quins trets manifesten les persones que destaquen com a innovadores en les administracions públiques i com es comporten; traçar estratègies que en un futur permetin desenvolupar eines i suports formatius i d’acompanyament per desenvolupar aquestes competències; i disposar d’unes bases sòlides del perfil competencial de les persones innovadores que, amb el corresponent desenvolupament, permetin incorporar la seva valoració a efectes de reconeixement professional.Llegeix més »

Un acordió diatònic que admira a una cobla │Apunt de Francesc Marimon

Coberta-30-sardanes-per-acordió-diatònicSi la cobla de sardanes, inigualable orquestra de cambra de carrer, és fascinant com el mar, l’acordió diatònic és bufó com una bassa. No negaré que als dos llocs hi ha vida, però no comparem. Però si en alguna ocasió es necessita una sardana i no es té a mà una cobla, si hi ha un diatònic, una sardana ben coneguda no hi ha de faltar.

L’acordió diatònic està una mica limitat de notes (diguéssim que no les té totes) però les que té, quan sonen, fan patxoca. Aquest acordió antic i rural, només de néixer, ja tocava sardanes. Ho demostra la foto de la portada del llibre “30 Sardanes per a acordió diatònic” del que volem parlar ara.

El tipus de sardanes que toca amb més facilitat són les sardanes curtes, i al llibre n’hi ha unes quantes perquè no sigui dit. Però el llibre proposa tocar-ne de llargues, de les més conegudes, i que sonin ben bé a sardanes i que siguin ben ballables. El meu mestre Joan Vilanó, acordionista i sardanista de Premià de Mar, ja ho havia intentat en aquells anys que jo era jove, però sense èxit. Aquest llibre és un reconeixement als seus esforços, i és un acte d’admiració a tots els músics de cobla.Llegeix més »

Pulsacions mecàniques. Històries de la màquina d’escriure │ Apunt del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

maquina-escriure-0x396

La invenció de la màquina d’escriure a final del segle XIX va permetre la mecanització de l’escriptura personal, un tipus d’escriptura que fins aleshores havia quedat pràcticament al marge dels avenços tècnics.

Si en un principi aquestes màquines van ser poca cosa més que joguines cares per escriure cartes a l’abast de molt pocs, a partir de la dècada de 1880 el constant perfeccionament mecànic i la cada vegada més àmplia producció de tota mena de dissenys van permetre que el seu ús transcendís l’àmbit personal per introduir-se definitivament en el món professional. La irrupció de la màquina d’escriure al món de les oficines va permetre augmentar la productivitat de les tasques administratives, però sobretot, va contribuir decisivament a la incorporació de la dona al mercat laboral. També l’aportació de la màquina d’escriure en les tasques de creació literària i de crònica periodística la van fer ben aviat insubstituïble, i un temps després, es va integrar com un utensili més de quasi qualsevol llar.Llegeix més »