Tres informes de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre el pacte fiscal, les duplicitats i les consultes populars

Amb la publicació d’aquest volum, l’Institut d’Estudis Autonòmics vol posar a l’abast del món acadèmic i jurídic en general, tres informes elaborats en el període 2011-2012 que revesteixen una especial rellevància. Es tracta de l’informe sobre l’aplicació a Catalunya d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic, que explora la possibilitat d’establir aquest model i la seva articulació a través d’una modificació de la LOFCA; de l’informe sobre les duplicitats funcionals i organitzatives entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya: problemes competencials i d’eficiència, en què s’identifiquen els supòsits de duplicitats competencials entre l’Estat i la Generalitat, tant normatius com executius, i s’assenyalen les causes d’aquestes duplicitats; i de l’informe sobre els procediments legals a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya poden ser consultats sobre llur futur polític col·lectiu, en el qual es descriuen cinc vies per fer possible la realització de la consulta dins de l’actual marc constitucional: el referèndum previst a l’article 92 CE, el referèndum previst a la Llei catalana 4/2010, la consulta prevista al projecte de llei de consultes populars que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, el traspàs de la facultat de convocar referèndums per la via de l’article 150.2 CE o bé una reforma constitucional.


Fitxa de compra a la Llibreria en línia
| Text complet en PDF

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat

Descentralització i control electoral dels governs a Espanya | Post d’Ignacio Lago

A diferència del que succeïa en els primers anys setanta del segle passat, quan la majoria dels països responien al model d’estat-nació centralitzat, ara mateix “al voltant del 95% de les democràcies […] han triat governs subnacionals i països d’arreu del món –grans i petits, rics i pobres– estan transferint poders polítics, fiscals i administratius als nivells de govern subnacionals” (Banc Mundial, 2000: 107).

Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.

Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. Read More »

Valentí Almirall. Antologia de textos| Post de Josep Pich Mitjana

Aquest setè volum de la col·lecció Clàssics del Federalisme de l’Institut d’Estudis Autonòmics està centrada en l’obra de Valentí Almirall. El seu objectiu és facilitar l’accés al pensament federal d’un dels principals intel·lectuals catalans del segle XIX. A l’antologia, el lector hi trobarà un estudi introductori sobre Valentí Almirall de l’autor d’aquestes ratlles i una mostra significativa de textos que reflecteixen l’evolució del seu pensament polític, des del federalisme intransigent dels seus anys de joventut al projecte federalcatalanista de la seva maduresa.

A finals de 1868, publicà les Bases per a la Constitució Federal de la Nació Espanyola i per a la de l’Estat de Catalunya; un opuscle que reiniciava el debat sobre la vertebració políticament descentralitzada d’Espanya. A principis del Sexenni democràtic, Almirall defensava la transformació del sistema polític centralista espanyol, en un de federal que acabés amb la centralització política i amb la uniformització cultural vinculada al castellà.

A Idea exacta de la Federació. Dades per a l’organització de la República Federal Espanyola planteja l’essència, l’objecte, les principals clàusules del pacte o Constitució federal, les institucions, els mecanisme de defensa i de reforma de la mateixa federació i com haurien d’organitzar-se els Estats particulars, si Espanya s’arribés a transformar en una federació. El 1869, concebia la federació com una aliança de pobles lliures i sobirans que cedien part de la seva sobirania, entesa com a capacitat competencial, a través d’un pacte que es concretava en la Constitució federal.Read More »