Descentralització i control electoral dels governs a Espanya | Post d’Ignacio Lago

A diferència del que succeïa en els primers anys setanta del segle passat, quan la majoria dels països responien al model d’estat-nació centralitzat, ara mateix “al voltant del 95% de les democràcies […] han triat governs subnacionals i països d’arreu del món –grans i petits, rics i pobres– estan transferint poders polítics, fiscals i administratius als nivells de govern subnacionals” (Banc Mundial, 2000: 107).

Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.

Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. Read More »

Entendre les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica | Post de G. Alan Tarr

Aquest llibre analitza l’origen de les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica i la seva influència sobre la política dels estats. L’experiència nord-americana, en la qual les constitucions dels estats tenen un paper decisiu a l’hora d’estructurar els seus governs i oferir oportunitats per a l’experimentació política, planteja diverses preguntes als ciutadans d’altres països federals o quasifederals: de quina manera les diferents tradicions polítiques de les unitats constituents dels seus països queden reflectides en les seves constitucions subnacionals? Quins són els avantatges i els inconvenients de concedir a les unitats constituents del país federal un espai constitucional ampli per desenvolupar les seves institucions i polítiques pròpies? Quina influència té la constitució nacional en els continguts de les constitucions subnacionals i com afecten les constitucions subnacionals la constitució nacional?

Per a molts nord-americans, la paraula “constitució” només significa una cosa: la Constitució nacional. Segons un estudi recent, gairebé la meitat desconeix que els estats individuals també tenen constitució. Els especialistes també han prestat poca atenció a les constitucions dels estats, i han afavorit un escenari federal aparentment més dinàmic i significatiu. Aquest assaig intenta canviar aquesta percepció, combinant història, dret i ciència política per presentar un relat detallat i necessari del paper únic i essencial de les constitucions dels estats en la vida dels Estats Units.Read More »

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador? | Post de Mercè Corretja

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador?  Pot el legislador tornar a presentar una norma amb un contingut declarat prèviament inconstitucional pel tribunal corresponent? Es pot apartar el legislador de la doctrina constitucional que imposa una determinada interpretació de la llei enjudiciada o una determinada interpretació de la Constitució?

En els debats jurídics previs a la Sentència 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquests van ser alguns dels interrogants que es van plantejar i als quals la doctrina va donar diferents respostes. També en el dret comparat són qüestions que han centrat l’interès dels estudiosos i de la doctrina i les respostes són molt diverses. Per intentar respondre aquests interrogants i , segurament, obrir-ne de nous, l’Institut d’Estudis Autonòmics va organitzar un seminari l’octubre de 2011.Read More »

Los sistemas electorales autonómicos | Post de Joan Oliver Araujo

La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Read More »