Etiqueta: dret

La col·lecció “Codis de Legislació” │ Apunt de Raimon Alamany

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La col·lecció “Codis de Legislació” ha publicat el seu novè volum (Codi de dret lingüístics a Catalunya) i ja té en fase d’elaboració el desè (Codi de legislació sobre habitatge). Aquesta col·lecció publica compilacions en línia, permanentment actualitzades, de les normes vigents en un sector de l’ordenament jurídic, amb l’objectiu de millorar la difusió del dret vigent a Catalunya i, alhora, facilitar la tasca dels operadors jurídics, els treballadors públics i la ciutadania en general.

L’edició jurídica és un dels sectors editorials que s’ha vist més afectat, al costat de l’edició d’obres de referència (diccionaris, enciclopèdies, etc.), per la irrupció de l’edició digital. Aquells codis legals impresos que es desactualitzaven al cap de pocs mesos de publicar-se i que, en el millor dels casos, les editorials mantenien al dia amb addendes, fascicles (l’”Aranzadi”) o noves i costoses edicions anuals, o que els usuaris mantenien pel seu compte amb anotacions i desenes de post-its, han estat substituïts per publicacions a Internet d’actualització diària.

Llegeix més »

Legislació sobre mediació en dret privat l Quaderns de legislació, 101

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

mediacio-dret-privatLa justícia, a la qual tothom té dret, ha d’ésser quelcom més que la judicialització dels conflictes. Hem de ser capaços d’articular un sistema de justícia que, partint del conflicte i de les seves circumstàncies, ofereixi als ciutadans diferents maneres d’abordar-lo, com ara, entre d’altres, la mediació, la conciliació, l’arbitratge o el procediment judicial.

Les societats avançades com la catalana van apostar decididament per la mediació, un procediment voluntari que posa a l’abast de les persones un professional neutral que facilita la comunicació entre elles per tal que cerquin per si mateixes una solució mútuament satisfactòria als conflictes que els afecten, en un marc de confidencialitat i de respecte.

Aquest volum Legislació sobre mediació en dret privat recull els principals instruments legislatius que regulen la mediació al nostre país, una actuació que se suma a altres iniciatives que considerem necessari impulsar per avaluar, repensar i rellançar les mesures de resolució de disputes alternatives a la via judicial.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Quaderns de Legislació

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

xarxesDeixa un comentari

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Llegeix més »

Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlita, Moldàvia i Suïssa l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

xarxes1 comentari

Aquesta obra ha estat concebuda amb l’objectiu d’oferir al lector una aproximació a diferents models de gestió del plurilingüisme i, per extensió, diferents maneres d’entendre, garantir i promoure els drets lingüístics. Per fer-ho possible, s’han seleccionat sis estudis de cas diferents —Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa— que han estat estudiats críticament per destacats experts en dret lingüístic. La selecció d’aquests models respon a la voluntat d’oferir al lector una visió transversal de com pot gestionar-se el reconeixement i la protecció de la diversitat lingüística a d’altres Estats plurilingües del nostre entorn. Val a dir que alguns dels casos estudiats s’han consolidat, amb el temps, com exemples paradigmàtics on pot ser útil emmirallar-se des d’una perspectiva comparada perquè compten en els seus respectius ordenaments jurídics amb instruments especialment eficients de garantia dels usos lingüístics dels seus ciutadans. Com apreciarà el lector, més enllà de l’anàlisi d’aquests instruments garants, els autors estudien també, indefugiblement, l’escenari polític i sociològic on aquestes garanties s’implementen. Qüestions com ara el marc constitucional de tutela de la diversitat; el model d’organització politicoadministrativa del respectiu Estat; el reconeixement, protecció i encaix de les respectives minories; les tensions identitàries o els marcs de repartiment competencial i la interpretació que en donen els respectius òrgans jurisdiccionals, són algunes de les qüestions que, en major o menor mesura, són analitzades als diferents capítols d’aquesta obra i serveixen als autors per explicar l’origen, evolució, contingut i abast dels mecanismes garants dels drets lingüístics dels ciutadans.

Llibre en format digital:  pdf l epub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

Dret, juristes i gestió pública a Catalunya. Lectures de dret públic català | Post de Òscar Capdeferro, Juli Ponce i Josep Maria Moltó

xarxesDeixa un comentari

El Dret públic com a eina essencial per a la millora de la gestió pública

En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques.  Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals.  Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant.Llegeix més »

Entendre les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica | Post de G. Alan Tarr

xarxesDeixa un comentari

Aquest llibre analitza l’origen de les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica i la seva influència sobre la política dels estats. L’experiència nord-americana, en la qual les constitucions dels estats tenen un paper decisiu a l’hora d’estructurar els seus governs i oferir oportunitats per a l’experimentació política, planteja diverses preguntes als ciutadans d’altres països federals o quasifederals: de quina manera les diferents tradicions polítiques de les unitats constituents dels seus països queden reflectides en les seves constitucions subnacionals? Quins són els avantatges i els inconvenients de concedir a les unitats constituents del país federal un espai constitucional ampli per desenvolupar les seves institucions i polítiques pròpies? Quina influència té la constitució nacional en els continguts de les constitucions subnacionals i com afecten les constitucions subnacionals la constitució nacional?

Per a molts nord-americans, la paraula “constitució” només significa una cosa: la Constitució nacional. Segons un estudi recent, gairebé la meitat desconeix que els estats individuals també tenen constitució. Els especialistes també han prestat poca atenció a les constitucions dels estats, i han afavorit un escenari federal aparentment més dinàmic i significatiu. Aquest assaig intenta canviar aquesta percepció, combinant història, dret i ciència política per presentar un relat detallat i necessari del paper únic i essencial de les constitucions dels estats en la vida dels Estats Units.Llegeix més »