MULTIVERSIONS l Post d’Esteve Riambau

Quantes versions d’una pel·lícula coexisteixen sota un mateix títol? Doblatges, censures, acoloriments, rodatges amb més d’una càmera o, més recentment, muntatges per a televisió, els director’s cuts per a edicions en DVD o les mateixes restauracions de les filmoteques provoquen aquesta multiplicitat que no té altre objectiu que acomodar una matriu comuna a diferents públics.

Aquest fenomen, més freqüent a la història del cinema del que pot semblar a primera vista, ha estat abordat dins del darrer Congrés de la FIAF (Federació Internacional d’Arxius Fílmics), organitzat per la Filmoteca de Catalunya, a través d’un simposi, una exposició (que es podrà veure fins al novembre) i un llibre. Els autors dels textos són reputats especialistes internacionals en les diverses matèries que configuren aquesta visió polièdrica del cinema que inclou les mil cares de les versions concurrents (François Thomas), les diverses versions dels orígens (Paolo Cherchi), el cas de F. W. Murnau (Luciano Berriatúa), les Spanish versions de Hollywood (Juan B. Heinink), la censura (Romà Gubern) o els muntatges d’alguns directors il·lustres (Stefan Drössler).Read More »

Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema | Post d’Esteve Riambau

El cinema com a eina de confrontació

El cinema va representar un paper decisiu en el curs de la Guerra Civil espanyola. A les grans ciutats, el públic va gaudir d’aquest espectacle més proper al lleure que a la propaganda política que, d’altra banda, reflectia els interessos dels diferents bàndols implicats. Estaments governamentals, partits polítics, organitzacions sindicals i iniciatives internacionals van recórrer als noticiaris per traslladar al públic de tot el món les seves respectives visions del conflicte.

Concebut com a catàleg de la primera exposició produïda amb motiu de la inauguració de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema sintetitza aquesta pluralitat de punts de vista a través de dos grans eixos: el cinema en estat de guerra i la reconstrucció de la història a partir de la ficció o de la memòria documental. Read More »

De Daguerre al cinematògraf | Post d’Esteve Riambau

Les històries clàssiques del cinema han dedicat una importància desproporcionada a establir una cronologia tan minuciosa com estèril sobre les primacies de l’invent cinematogràfic. Estudis més recents han deixat al marge la cursa per saber quina va ser la primera pel·lícula rodada o projectada amb un determinat sistema en un àmbit o en un altre per dibuixar, en canvi, la complexa evolució des de la fotografia fins al cinema gràcies a aportacions molt diverses, paral·leles i sovint confluents.

A Catalunya, aquesta transició té una il·lustració perfecta en el cas dels Napoleon; la nissaga de fotògrafs afrancesats establerts a Barcelona va esdevenir el principal referent de la burgesia local que volia immortalitzar la seva imatge, i a partir del 1896 va ampliar el seu negoci amb la importació del cinematògraf.Read More »