Aquest nou volum (46) de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, compta amb un dossier central que porta per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Sota la coordinació de les antropòlogues Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues vinculades a la Universitat de Barcelona, hi trobareu un ampli conjunt d’articles que aborden l’impacte social i cultural que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat: la crisi sanitària i sobre el sistema de salut, els efectes en les relacions laborals i de gènere, en el món de les cures, en el turisme i la mobilitat, en l’alimentació, en el camp de la cultura, el patrimoni i els museus, etc. El dossier, doncs, planteja des de l’antropologia i les ciències socials en general una reflexió aprofundida sobre els efectes i les dinàmiques socials i culturals desencadenades per la irrupció d’una pandèmia d’abast global com ha estat la Covid-19.
A més, la revista inclou també els apartats “Miscel·lània” i “Recerques etnològiques” que apleguen un conjunt de sis articles d’enfocaments i temàtiques variades, i que ens presenten treballs d’investigació de diferents realitats socials actuals vinculades amb els impactes del turisme a la ciutat de Mallorca, la tradició artesanal catalana a partir d’un estudi de cas, la celebració del Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla), l’agroecologia i la sobirania alimentària a partir de l’experiència en un poble de la comarca de la Segarra, un treball etnogràfic sobre els cantirers de Miravet i un estudi sobre les tensions tradició-modernitat expressades en el món del pessebrisme.
Llegeix més »
La masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.
El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com a institucions socials per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri; examinant també aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.
Aquesta monografia és el resultat d’una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2007 i 2010 sobre les ritualitats col·lectives dels musulmans de Catalunya. Es tracta de la primera aproximació feta a Catalunya, per estudiar la manera en què aquestes pràctiques relacionades amb el calendari festiu musulmà es desenvolupen en l’espai públic. Des de ja fa dècades les comunitats musulmanes han expressat la seva identitat col·lectiva a través d’aquestes festivitats. En elles s’expressa no només la intenció de mantenir activa la referència islàmica, sinó també la voluntat d’aconseguir el seu progressiu reconeixement per part de la societat catalana.
Aquest llibre té com a objectiu l’estudi de les transformacions socials i productives que han tingut lloc al territori del Baridà i l’Urgellet durant el segle XX, al cor de la comarca de l’Alt Urgell. La producció làctia ha estat un fenomen fonamental per entendre el desenvolupament econòmic, polític i cultural del Pirineu durant el segle XX. L’estudi dels fenòmens relacionats amb la llet ens permet resseguir tota una sèrie de realitats que han marcat el pas de l’últim segle i ens dóna claus per apropar-nos a molts dels fenòmens contemporanis. En un context de transformacions importants al territori, analitzem la producció lletera i formatgera de les últimes dècades en el marc dels processos de patrimonialització.
La monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de 
