Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 46 │Apunt de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Aquest nou volum (46) de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (DGPAAC) del Departament de Cultura, compta amb un dossier central que porta per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Sota la coordinació de les antropòlogues Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues vinculades a la Universitat de Barcelona, hi trobareu un ampli conjunt d’articles que aborden l’impacte social i cultural que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut en pràcticament tots els àmbits de la nostra societat: la crisi sanitària i sobre el sistema de salut, els efectes en les relacions laborals i de gènere, en el món de les cures, en el turisme i la mobilitat, en l’alimentació, en el camp de la cultura, el patrimoni i els museus, etc. El dossier, doncs, planteja des de l’antropologia i les ciències socials en general una reflexió aprofundida sobre els efectes i les dinàmiques socials i culturals desencadenades per la irrupció d’una pandèmia d’abast global com ha estat la Covid-19.

A més, la revista inclou també els apartats “Miscel·lània” i “Recerques etnològiques” que apleguen un conjunt de sis articles d’enfocaments i temàtiques variades, i que ens presenten treballs d’investigació de diferents realitats socials actuals vinculades amb els impactes del turisme a la ciutat de Mallorca, la tradició artesanal catalana a partir d’un estudi de cas, la celebració del Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla), l’agroecologia i la sobirania alimentària a partir de l’experiència en un poble de la comarca de la Segarra, un treball etnogràfic sobre els cantirers de Miravet i un estudi sobre les tensions tradició-modernitat expressades en el món del pessebrisme.

Llegeix més »

De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà │Apunt de María del Agua Cortés Elía

bonabrasaLa masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat al Berguedà, un territori de la Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques en el qual es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, on ha desenvolupat un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.Llegeix més »

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Post de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps

04_CELLER_TAVERNA_web reduit_Página_001El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com a institucions socials per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri; examinant també aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.Llegeix més »

Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya │ Post de Jordi Moreras

diàspores granAquesta monografia és el resultat d’una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2007 i 2010 sobre les ritualitats col·lectives dels musulmans de Catalunya. Es tracta de la primera aproximació feta a Catalunya, per estudiar la manera en què aquestes pràctiques relacionades amb el calendari festiu musulmà es desenvolupen en l’espai públic. Des de ja fa dècades les comunitats musulmanes han expressat la seva identitat col·lectiva a través d’aquestes festivitats. En elles s’expressa no només la intenció de mantenir activa la referència islàmica, sinó també la voluntat d’aconseguir el seu progressiu reconeixement per part de la societat catalana.

Sobre la base de tres col·lectius nacionals (marroquins, paquistanesos i senegalesos) i desenvolupant el treball de camp sobre cinc poblacions catalanes, hem analitzat l’expressió de les quatre principals celebracions islàmiques: el mes sagrat del ramadà (on els musulmans dejunen durant el dia), la festa del sacrifici (que temporalment s’associa al pelegrinatge a La Meca), l’aixura (o commemoració del martiri i mort de Hussein, el net del profeta Muhàmmad, especialment celebrada per les comunitats xiïtes) i el mawlid (o festa que celebra el naixement del profeta Muhàmmad). Totes elles esdevenen moments d’expressió col·lectiva, que progressivament comencen a prendre visibilitat en la societat catalana.Llegeix més »

Muntanyes de formatge. Transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà ǀ Post de Camila del Mármol

formatgeAquest llibre té com a objectiu l’estudi de les transformacions socials i productives que han tingut lloc al territori del Baridà i l’Urgellet durant el segle XX, al cor de la comarca de l’Alt Urgell.  La producció làctia ha estat un fenomen fonamental per entendre el desenvolupament econòmic, polític i cultural del Pirineu durant el segle XX. L’estudi dels fenòmens relacionats amb la llet ens permet resseguir tota una sèrie de realitats que han marcat el pas de l’últim segle i ens dóna claus per apropar-nos a molts dels fenòmens contemporanis. En un context de transformacions importants al territori, analitzem la producció lletera i formatgera de les últimes dècades en el marc dels processos de patrimonialització.

L’anàlisi de les formes en què els territoris i els seus habitants es relacionen amb el seu passat no ens ha de portar a debats estèrils sobre la invenció de la tradició o sobre la veracitat dels passats en qüestió. Ben al contrari, el que ens ha interessat en aquest llibre és explorar els usos del passat de cara al futur, amb la mirada posada en la voluntat dels habitants, empreses i institucions locals de construir possibilitats per viure i habitar el territori. Les dinàmiques globals i els mercats d’escala determinen els marges de desenvolupament de moltes àrees rurals, però deixen també finestres a través de les quals podem entreveure l’enginy i inventiva de les societats locals a l’hora de garantir un futur viable. A aquestes muntanyes, relacionades amb la llet i el formatge de maneres diverses des de fa segles, es continuen buscant camins que portin a nous futurs, futurs que miren al passat i l’interpreten, però sempre des del present que habiten.Llegeix més »

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

ciutat horitzontalLa monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Les anomenades “cases barates” del barri del Bon Pastor, com ja abans havia succeït en altres grups d’habitatges populars similars, van entrar, en aprovar-se l’any 2002 un pla d’intervenció municipal, en un procés de “remodelació” que en preveia l’enderroc integral. Com a conseqüència de la afectació urbanística, un grup d’habitants del barri va emprendre un procés de recuperació de la història, de la vida social i de la memòria col·lectiva del seu territori, al qual es va incorporar un equip d’antropòlegs i historiadors vinculats a la Universitat de Barcelona. El resultat d’aquest treball és una obra multifocal, en la qual la història col·lectiva, les històries familiars i les observacions etnogràfiques es completen i compensen entre elles, construint una lectura insòlita d’un barri desconegut i estigmatitzat de la perifèria barcelonina, en què l’arribada de moltes generacions d’immigrants va crear un paisatge humà de gran complexitat i interès etnogràfic. Llegeix més »

Revista d’Etnologia de Catalunya número 39 | Post de Xavier Roigé i Camila del Mármol

Aquest nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultuals (DGCPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central sobre patrimoni immaterial dirigit pels antropòlegs Xavier Roigé i Camila del Mármol, el qual s’interessa per les implicacions polítiques, socials i econòmiques relacionades amb l’aparició del patrimoni immaterial. L’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per part de l’Assemblea General de la UNESCO en 2003, marca el començament d’una nova etapa no només en la història de la gestió internacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació a la conceptualització del patrimoni com en l’aparició d’un nou àmbit de recerca i gestió a nivell internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni i fins i tot ha penetrat amb força en els propis museus, modificant el propi concepte de què pot ser considerat patrimoni. En aquest número presentem una sèrie d’articles amb diferents perspectives relacionades amb el patrimoni immaterial, textos que pretenen explorar diferents vessants d’aquest tipus de patrimoni, tot oferint una visió de conjunt sobre la realitat del patrimoni immaterial a l’actualitat.Llegeix més »

Parcs als comunals. La patrimonialització de la muntanya al Pallars Sobirà l Post d’Ismael Vaccaro

En aquest llibre, els antropòlegs Oriol Beltran i Ismael Vaccaro s’aproximen a la història del territori del Pallars Sobirà descrivint els factors que contribuïren a la situació actual del paisatge de la comarca: situació caracteritzada per l’íntima interacció entre terrenys de propietat col·lectiva, d’antic origen comunal, i les nombroses àrees dedicades a la protecció del patrimoni natural que avui en dia cobreixen més d’un seixanta per cent de les muntanyes del Pallars Sobirà. El resultat del treball és aquesta obra, que utilitzant dades històriques d’arxiu i entrevistes etnogràfiques, analitza la comarca des del punt de vista de l’economia, la demografia i l’impacte de les polítiques públiques de reorganització del territori per a un període de dos-cents anys; emfasitzant com els canvis en cadascun d’aquest àmbits han implicat, al seu torn, canvis i transformacions en d’altres camps socials i, sobretot, en la configuració del paisatge. En les seves pàgines, el llibre subratlla l’origen humà de la major part de les característiques naturals del paisatge dels Pirineus, ja sigui com a conseqüència de segles de ramaderia o extracció de fusta estrictament regulats pels pobles o juntes comunals, o degut al fet que aquests mateixos boscos han crescut en antigues feixes de cultiu abandonades, o bé perquè cérvols, óssos o marmotes, per posar tan sols tres exemples, retornen a les nostres muntanyes després de processos de reintroducció. En última instància, aquest llibre també proveeix informació per reflexionar sobre nocions com patrimoni, natura, propietat privada o pública que massa sovint són utilitzades de manera ahistòrica i poc reflexionada.

Aquesta obra forma part de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

Ismael Vaccaro
Antropòleg. Associate Professor McGill University Quebec

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Col·leccions d’etnologia. Conservació preventiva | Post de Marisa Azón

Els qui treballem amb col·leccions d’etnologia tenim una excel·lent oportunitat per a aprofundir en el coneixement dels materials que les componen. Són objectes que ens expliquen determinades formes de vida, des de la vessant més quotidiana fins a la més transcendent. A aquesta faceta interessantíssima, se li oposa una altra: el repte que comporta la conservació d’uns objectes tan diversos, des dels extremament efímers fins a altres de gran resistència, uns d’escàs valor crematístic, d’altres cobejats pel mercat de l’art, etc. Les col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona tenen un plus afegit: provenen d’arreu del món. Tots els continents hi són representats, amb la qual cosa, la diversitat és completa: materials, procedències, dimensions, tècniques, cultures, valor mercantil, etc. Si a això hi afegim que la metodologia amb que es va realitzar la seva recol·lecció és, en la majoria dels casos, modèlica, tenim davant nostre una plataforma d’estudi gens menyspreable.Llegeix més »