Actes del Consell de la Generalitat de Catalunya. Any 1931 (maig-juliol). Volum II │ Apunt de Mercè Morales

Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.

Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.

Llegeix més »

Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerraEl tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

La Llibreria de la Generalitat es renova i s’adapta als dispositius mòbils

Quan falta un mes per Sant Jordi, la Llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya s’ha renovat amb un nou disseny que s’adapta als dispositius mòbils i simplifica diverses funcionalitats.

La nova Llibreria posa a l’abast de la ciutadania, en un entorn segur, la compra de les publicacions editades pels diversos departaments i organismes de la Generalitat, de vegades difícils d’adquirir al circuit comercial.

Llegeix més »

El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

 

1 [Intervenció a l’acte de presentació, de 22 d’abril de 2016, al Saló Torres-Garcia del Palau de la Generalitat]

Potser justifica la meva intervenció en aquest acte un seguit de circumstàncies personals fruit de l’atzar, o del voler de Déu. Disculpeu-me, si us plau.

El fet és que l’any 1961 –en fa uns quants– des de Berga vaig baixar a Barcelona a estudiar per aparellador. Guiat per un llibre de l’ínclit Alexandre Cirici Pellicer, al cel sia, vaig voler conèixer la Barcelona important, i aviat vaig descobrir el Palau de la Generalitat. I aleshores vaig notar, vaig sentir, vaig veure, que jo era d’un país prou important. Un país que pagava la pena, vaja. I se’m van gravar les primeres imatges de l’edifici per sempre més. Tenia 17 anys. L’atzar, o el voler de Déu, que deia, també va fer que vint anys més tard entrés a treballar a la Generalitat i, oh Fortuna!, entrés en contacte professional amb el vell, bell, monument. I vaig poder viure i treballar, trenta anys, a dins d’una obra d’art! No m’agradava pas gaire ser funcionari, però això, aquest privilegi, me’n va redimir.

L’edifici fa respecte i el respecte fa una mica de por i per perdre-la el primer que vaig veure clar és que m’havia d’informar. I vaig llegir tot el què vaig trobar sobre el Palau. I d’aquestes lectures me’n va venir una oportunitat, l’oportunitat de conèixer personalment els dos joves professors que em va semblar que tenien més fresc el coneixement artístic del monument. Eren en Joaquim Garriga i en Marià Carbonell. El primer em va fer notar el greu dèficit historiogràfic del Palau i em va dir que en Marià era la persona adequada per a posar-hi remei. En Joaquim Garriga acostuma a tenir raó. Fa uns quants anys d’això i des d’aleshores en Marià ens ha ajudat a comprendre l’edifici i la seva història des de diverses perspectives. Ha treballat molt i molt –i bé– i ha sigut decisiu a l’hora de posar al dia el coneixement històricoartístic del Palau, el continent i el contingut. Gràcies Marià!Llegeix més »

Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat. 650 anys | Post de Josep M. Roig

Tenim històries de fets i de personatges, d’art i d’economia, d’obrers i burgesos, d’idees polítiques i fins i tot de llocs petits i concrets, però tenim poques històries (en plural) de les nostres institucions. Aquest llibre n’és una i sobre una institució cabdal: la Generalitat de Catalunya.

Una institució que representa avui una nació sense estat i que, per tant, és un quasi-govern que ve de lluny i que, amb intermitències, ha perdurat fins ara.

S’accepta generalment que som un poble amb uns mil anys d’història i aquesta obra ens parla de 650 anys de la Generalitat. Venim, doncs, de lluny, tenim història i no ens cal ni ens ha calgut mai començar de zero. Això vol dir, en altres paraules, que hem sabut mantenir una continuïtat i que hem tingut -i sembla que tenim encara- una voluntat de continuar i de seguir existint. I és que un país és viu si les seves institucions funcionen i, encara més, si saben cooperar entre elles com és el cas que ens ocupa, ja que en la elaboració d’aquest llibre hi han col·laborat la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans.Llegeix més »