La Lleona de Girona. Noves aproximacions des de la història de l’art | Apunt del Museu d’Art de Girona

El Museu d’Art de Girona ha impulsat un estudi monogràfic i el més complert fins a la data sobre la icònica escultura de la Lleona de Girona, la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust, coneguda com “la Lleona” de Girona. Es tracta de la primera obra monogràfica dedicada a l’estudi d’aquesta escultura, a cura de l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal. L’edició, amb poc més de 60 pàgines, proposa la revisió més exhaustiva de totes les informacions conegudes fins a l’actualitat sobre la columna, a més de l’obtenció de dades inèdites i d’una descripció analítica de la peça. A banda, permet situar la peça dins un context artístic, i se n’ha pogut precisar la cronologia, la naturalesa material o les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.

Llegeix més »

La planificació estratègica de l’Organisme Autònom Local d’Educació Musical de Girona | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 38 de la col·lecció Obres digitals, La planificació estratègica de l’Organisme Autònom Local d’Educació Musical de Girona. Es tracta d’un treball d’Ànnia Pons de Ciurana, directora de l’ens municipal des de 2019 i alumna de la segona edició (2021-2023) del Màster en Direcció Pública (EAPC-UOC). Tal com es desprèn de la seva lectura, la iniciativa respon a la necessitat d’aquest organisme de disposar d’un full de ruta de cara al futur i d’un pla estratègic que orienti la seva activitat.

Llegeix més »

Cerca i troba. Museus de les Comarques de Girona │ Apunt de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona

La Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona ha presentat el projecte editorial “Cerca i troba”, per apropar de forma lúdica a grans i petits als museus de les comarques de Girona. És una acció editorial, transversal i territorial, convinguda amb les altres xarxes territorials dels museus de Catalunya (Museus de les Terres de Lleida, Pirineus i Aran; Museus de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre), amb un procés creatiu que ha comptat amb l’assessorament en temes de gènere, igualtat, família i diversitat cultural.

Del projecte neix el llibre Museus de les comarques de Girona, il·lustrat per Roser Matas, el qual descriu les característiques museogràfiques de 26 museus de la xarxa gironina i 300 objectes que grans i petits hauran de cercar recorrent les diverses seus museístiques. En el llibre es dedica una làmina il·lustrada per cada museu de les comarques gironines, on apareixen els objectes per cercar en cadascun d’ells. També, inclou també informació d’ubicació del museu i de la seva pàgina web.

Llegeix més »

Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social │ Post de Narcís Selles

9788439395997Aquesta publicació correspon al catàleg de l’exposició que, sota el mateix títol, s’ha celebrat al Museu d’Art de Girona. En ell s’estudia l’experiència d’un col·lectiu plural d’artistes ─conegut pel seu acrònim, ADAG─ que va jugar un paper molt rellevant durant la primera fase del procés de transició del franquisme a la monarquia parlamentària. La vida del grup fou curta en el temps ─dos anys─, però va desenvolupar una intensíssima activitat pública a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals. I, alhora, va construir un model específic d’intervenció artística que alterava substancialment les formes habituals de produir i difondre el seu treball així com els modes de vincular-se i d’interactuar amb els distints agents que formaven part del seu entorn social i polític. En aquest sentit, la manera de fer de l’ADAG constitueix un precedent estratègic valuós per a les pràctiques col·laboratives, les estètiques relacionals o la crítica institucional.Llegeix més »

Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona | Post d’Enric Saguer

Per què “forçats a foc i llum”? En les presentacions que hem fet del llibre i en algunes entrevistes a propòsit del mateix, la pregunta sobre el sentit d’aquest títol se’ns ha plantejat de forma recurrent. A banda de raons estètiques i similars, l’explicació més simple rau en la presència en els contractes de masoveria d’una clàusula que obligava els masovers a residir en el masos: “Deurà habitar la casa junt amb sa família i bestiar fent en ella foc, llum i contínua residència”, s’estipulava en un contracte de 1848 del mas Domènech de Llambilles, però podia dir-ho qualsevol altre contracte perquè es tractava d’una fórmula estereotipada. En ella s’observa que aquesta obligació no afectava només al signant del contracte, sinó al conjunt de la seva família -incloent-hi els fills no emancipats- i fins i tot al bestiar que posseïa.

Definir la masoveria no és una tasca senzilla, donada la plasticitat del seu règim d’explotació, que tant podia adoptar el caràcter d’una parceria -dominant fins al segle XIX- com el d’un arrendament monetari -especialment durant el segle XX-. En el fons, els dos trets més permanents de la masoveria, els que la identifiquen, són la seva vinculació a un tipus d’explotació concret -el mas- i aquesta exigència que els masovers hi residissin. En aquest sentit, Victorino Santamaría, notari i tractadista del dret consuetudinari, va escriure que “es de esencia de la masovería que el cultivador resida en el mas, masía ó manso de la heredad“.Llegeix més »