Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social │ Post de Narcís Selles

9788439395997Aquesta publicació correspon al catàleg de l’exposició que, sota el mateix títol, s’ha celebrat al Museu d’Art de Girona. En ell s’estudia l’experiència d’un col·lectiu plural d’artistes ─conegut pel seu acrònim, ADAG─ que va jugar un paper molt rellevant durant la primera fase del procés de transició del franquisme a la monarquia parlamentària. La vida del grup fou curta en el temps ─dos anys─, però va desenvolupar una intensíssima activitat pública a favor dels drets democràtics i les llibertats nacionals. I, alhora, va construir un model específic d’intervenció artística que alterava substancialment les formes habituals de produir i difondre el seu treball així com els modes de vincular-se i d’interactuar amb els distints agents que formaven part del seu entorn social i polític. En aquest sentit, la manera de fer de l’ADAG constitueix un precedent estratègic valuós per a les pràctiques col·laboratives, les estètiques relacionals o la crítica institucional.Read More »

Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona | Post d’Enric Saguer

Per què “forçats a foc i llum”? En les presentacions que hem fet del llibre i en algunes entrevistes a propòsit del mateix, la pregunta sobre el sentit d’aquest títol se’ns ha plantejat de forma recurrent. A banda de raons estètiques i similars, l’explicació més simple rau en la presència en els contractes de masoveria d’una clàusula que obligava els masovers a residir en el masos: “Deurà habitar la casa junt amb sa família i bestiar fent en ella foc, llum i contínua residència”, s’estipulava en un contracte de 1848 del mas Domènech de Llambilles, però podia dir-ho qualsevol altre contracte perquè es tractava d’una fórmula estereotipada. En ella s’observa que aquesta obligació no afectava només al signant del contracte, sinó al conjunt de la seva família -incloent-hi els fills no emancipats- i fins i tot al bestiar que posseïa.

Definir la masoveria no és una tasca senzilla, donada la plasticitat del seu règim d’explotació, que tant podia adoptar el caràcter d’una parceria -dominant fins al segle XIX- com el d’un arrendament monetari -especialment durant el segle XX-. En el fons, els dos trets més permanents de la masoveria, els que la identifiquen, són la seva vinculació a un tipus d’explotació concret -el mas- i aquesta exigència que els masovers hi residissin. En aquest sentit, Victorino Santamaría, notari i tractadista del dret consuetudinari, va escriure que “es de esencia de la masovería que el cultivador resida en el mas, masía ó manso de la heredad“.Read More »