De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya │ Apunt del Museu d’Art de Girona

mela muterEl catàleg de l’exposició De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya mostra la faceta artística de la pintora polonesa Maria Melania Mutermilch (Varsòvia, 1876 – París, 1967), més coneguda com a Mela Muter, procedent d’una família jueva assimilada, una artista pràcticament invisibilitzada fins a l’actualitat.

Comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, l’exposició se centra en la trajectòria artística de Mela Muter, una de les primeres dones poloneses a dedicar-se professionalment al món de la pintura, a la vegada que ens endinsa en el seu recorregut vital a través dels seus escrits i les seves pintures. Muter va instal·lar-se a París l’any 1901, on va consolidar-se com a artista, i allà va començar a integrar-se dins la comunitat artística i literària del moment. Des d’allà estant, en aquests primers anys del segle XX va aprofitar per realitzar algunes estades a la Bretanya, d’on va rebre l’influx de l’escola de Pont-Aven, a partir de les quals va incorporar noves temàtiques a la seva obra, des de pobres, ancians, cecs, dones, mares… sempre amb un sentiment de tristesa i malenconia inherents.Llegeix més »

Lletres i Arts. Visions de Ramon Casas │ Post de la Institució de les Lletres Catalanes

lletresiartsramoncasasEl 2016, amb motiu de l’Any Ramon Casas, la Institució de les Lletres Catalanes i el comissariat de l’Any Ramon Casas, a càrrec de Vinyet Panyella, van iniciar el cicle Lletres i Arts, visions de Ramon Casas.

El cicle es plantejava com una proposta interartística, convidant sis escriptors perquè llegissin sis obres de Ramon Casas, fent una interpretació lliure i personal de l’obra escollida. Les xerrades es van desenvolupar en sis centres culturals del territori que tenien a la seva col·lecció obres de Casas: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art de Sabadell, la Fundació Rocamora, el Museu de la Garrotxa, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Cau Ferrat de Sitges. Sempre que es podia, les lectures tenien lloc a la mateixa sala d’exposicions, davant l’obra de la qual es parlava.

La selecció de les obres recull diferents etapes i tipologies pictòriques de Ramon Casas, des d’algun dels seus quadres més emblemàtics, com La càrrega, obres d’inici de la seva carrera, com és el cas d’Interior d’un taller després d’una festa, o peces menys conegudes que habitualment no estan exposades com l’Esbós amb dibuix de fantasia. Es tractava de fer una tria variada i representativa de l’obra de Casas que donés peu a lectures molt diverses.Llegeix més »

Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació │Post de Elina Norandi

SacharoffAquesta publicació és el catàleg de l’exposició que es va organitzar al Museu d’Art de Girona com a acte central de l’Any Sacharoff, que es va celebrar el passat 2017 per instància del Departament de la Presidència de la Generalitat Catalunya, amb la finalitat de recordar els cinquanta anys de la mort de l’artista russa.

Olga Sacharoff va néixer en Tbilisi (Geòrgia) l’any 1881, en el si d’una família de l’alta burgesia. Després de formar-se a l’Acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a França a la primera dècada del segle XX. A la seva arribada a París, començà a desenvolupar una pintura cubista i a exposar en els diferents salons de l’avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella, el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd, a Barcelona, on es van establir, i passava els estius a Tossa. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’artista tornà a París, però continuà viatjant freqüentment a la capital catalana, on s’establí definitivament l’any 1939. A Barcelona, Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra i treballà gairebé sempre amb la Galeria Syra. Al llarg de la seva trajectòria, l’artista va realitzar importants exposicions a Anglaterra, França, els Estats Units, Itàlia, etc. A més de dedicar-se a la pintura, va il·lustrar unes quantes obres literàries, així com va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole.Llegeix més »

Santiago Rusiñol en terres gironines l Post del Museu d’Art de Girona

rusinol

Catàleg de l’exposició organitzada pel Museu d’Art de Girona del 7 de maig al 6 de novembre de 2016, que recopila i amplia la informació continguda a la mostra.

Aquest catàleg pretén fer evident la relació de Santiago Rusiñol amb les comarques de Girona. Recull cronològicament bona part de la producció pictòrica i literària de Rusiñol que té com a temàtica les terres gironines o que ha estat produïda en àmbit gironí i permet fer un itinerari geogràfic, artístic i vital de l’artista.

El recorregut ve marcat pels viatges i les estades de l’artista a les diverses comarques gironines: al Ripollès, Rusiñol va practicar l’excursionisme i va publicar les seves visions romàntiques i naturalistes del paisatge a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana, on hi trobem també els primers dibuixos i textos que relaten les excursions al pic del Taga; la Garrotxa i sobretot l’estada a Olot constitueix l’inici del llarg viatge que va fer Rusiñol pels camins de l’art modern i on hi pintà vint-i-vuit olis destinats a la seva primera exposició individual a la Sala Parés el 1888; la Cerdanya, dels estius a Puigcerdà (un dels nuclis d’estiueig de l’època) on va conèixer periodistes, escriptors i artistes entre ells Narcís Oller, se’n conserven pintures i les cròniques de La Vanguardia que descriuen amb tot detall el moment; al Gironès hi feu les estades a Girona ciutat, intenses dels del 1908, que han permès mostrar fotografies inèdites conservades per l’artista, algunes de les quals van inspirar les vistes pintades de Girona; i finalment a la Selva, on Rusiñol hi feia estades als balnearis, és a la Font Picant de Sant Hilari Sacalm on va conèixer la seva dona, Lluïsa Denís el 1884. Però al Montseny hi freqüentà al llarg de la seva vida i en destaquen les darreres estades a Arbúcies, on Rusiñol va pintar els seus últims jardins.Llegeix més »

Carles Casagemas. L’artista sota el mite l Post del Museu Nacional d’Art de Catalunya

L’exposició Carles Casagemas. L’artista sota el mite, que presenta el Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 22 de febrer de 2015 comissariada per Eduard Vallès, i la monografia que l’acompanya reivindiquen l’obra d’un dels artistes més singulars que ha donat l’art català.

Pintor i escriptor, Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 1880 – París, 1901) va ser amic d’Isidre Nonell i un dels grans amics de joventut de Picasso, amb qui va compartir estudi a Barcelona i a qui acompanyà en el seu primer viatge a París, ciutat on Casagemas se suïcidà amb només vint anys. Des d’aleshores, la seva figura ha quedat tan vinculada a la vida i l’obra de Picasso que s’ha projectat una gran ombra sobre la seva producció artística.

Un dels objectius del museu és, precisament, exposar conjuntament l’obra de Casagemas i confegir-ne una monografia que confirmi el lloc d’aquest artista dins la historiografia nacional i, de retruc, internacional. El seu nom apareix normalment com un dels artistes reconeguts del canvi de segle, però mai s’ha presentat monogràficament en un museu, amb l’únic precedent d’una exposició de l’any 1979 a la Galeria Daedalus de Barcelona, on es van exhibir 13 obres seves. Ara el Museu Nacional exposa, per primera vegada i en solitari, la majoria de la producció coneguda de Casagemas: un total de 38 obres, entre dibuixos i 7 olis. La monografia, a cura d’Eduard Vallès, recull i inventaria la seva obra coneguda, alhora que basteix per primera vegada la seva biografia amb l’aportació d’abundant documentació inèdita.Llegeix més »

Viatge a l’Argentina del centenari. Santiago Rusiñol. Del Born al Plata | Post d’Ariadna Lluís i Vidal-Folch

Viatge a l’Argentina del centenari. Santiago Rusiñol-Del Born al PlataAra fa cent anys, Rusiñol embarcava cap a l’Argentina, carregat d’obra pictòrica que exposaria i vendria en terres americanes, i convidat a estrenar-hi algunes de les seves obres teatrals de la mà del seu amic actor Enric Borràs. Aquest seria un exitós viatge del  qual tornaria mig any després, “amb deu o dotze mil duros i els quadres millors”. És a dir, amb bones vendes, tot i que reservant-se les millors peces.

L’èxit de l’artista va ser aclaparador. Ja el dia abans de marxar cap a Amèrica es feien evidents les expectatives que des de Catalunya suscitava aquest periple. La premsa catalana n’anava plena, i els amics, artistes i gent de l’àmbit cultural, van organitzar un sopar de comiat multitudinari. Arribats al Con Sud, els banquets d’homenatge a l’artista, els parlaments, entrevistes i ressenyes en premsa argentina van ser una constant.Llegeix més »