Com vinculen les sentències constitucionals el legislador? | Post de Mercè Corretja

Com vinculen les sentències constitucionals el legislador?  Pot el legislador tornar a presentar una norma amb un contingut declarat prèviament inconstitucional pel tribunal corresponent? Es pot apartar el legislador de la doctrina constitucional que imposa una determinada interpretació de la llei enjudiciada o una determinada interpretació de la Constitució?

En els debats jurídics previs a la Sentència 31/2010, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aquests van ser alguns dels interrogants que es van plantejar i als quals la doctrina va donar diferents respostes. També en el dret comparat són qüestions que han centrat l’interès dels estudiosos i de la doctrina i les respostes són molt diverses. Per intentar respondre aquests interrogants i , segurament, obrir-ne de nous, l’Institut d’Estudis Autonòmics va organitzar un seminari l’octubre de 2011.Llegeix més »

Revista catalana de dret públic. Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Mercè Barceló, Xavier Bernadí i Joan Vintró

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.Llegeix més »

L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Ferran Camas

Els membres col·laboradors de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona hem publicat un llibre sobre L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Institut d’Estudis Autonòmics, 2010), principalment de les derivades del seu art. 138 en el qual es reconeix a la Generalitat, entre d’altres, la competència exclusiva en matèria de “primer acolliment” o l’establiment de les mesures necessàries per a la integració social de les persones immigrades, així com també, derivat del segon apartat d’aquell precepte, la competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya.Llegeix més »

Revista d’Estudis Autonòmics i Federals. Especial sobre la Sentència de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Carles Viver Pi-Sunyer

El número 12 de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, íntegrament dedicat a la STC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vol aportar elements per al debat i la reflexió jurídica a l’entorn d’aquesta Sentència i del seu impacte en conceptes i valors jurídics que fins ara havien estat majoritàriament acceptats per la doctrina i per la jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional.

En la major part d’aportacions es posa en relleu que malgrat que la Sentència declara pocs articles inconstitucionals, la reinterpretació que fa de molts d’ells i les afirmacions i els arguments que conté afecten de forma significativa la totalitat del text i atorguen als articles un sentit totalment diferent al volgut pels seus redactors. Llegeix més »