Una visió crítica de la vida ciutadana durant el franquisme
La Crònica menuda de la ciutat de Berga és un dietari de l’actualitat berguedana des del 1948 fins el 1975. L’autor, extraordinàriament ben informat, anota amb precisió la vida de la ciutat durant el franquisme; així, la Crònica esdevé un exemple de la vida a una població de la Catalunya interior en aquest període i reflecteix de manera ajustada les reaccions del país davant del règim polític, la immigració, el canvi de costums, el desenvolupament econòmic, etc. Escrita amb absoluta llibertat i amb crítica argumentada, recull tots els fets significatius, explica els antecedents, inclou biografies de personatges de tota índole i té una especial atenció de les entitats cíviques. Algunes de les valoracions que fa (sobre personatges, grups, situacions, les activitats polítiques en general i la situació berguedana en particular) són del màxim interès. L’autor era conscient de viure una època de foscor, de la qual calia deixar testimoni. Amb la informació que aporta, el debat ciutadà i nacional sobre l’època resta ara més obert que mai.
Josep Armengou i Feliu (1910 – 1975) va ser un rellevant eclesiàstic, músic i intel·lectual berguedà. És conegut sobretot pels seus escrits polítics, en destaca el llibre (primer clandestí) Justificació de Catalunya (1955, revisat i reeditat diverses vegades), que va influir en la majoria de la classe política d’oposició al règim franquista d’arreu de Catalunya. La Justificació es considera una de les quatre grans reflexions sobre la situació del país a la postguerra i és la seva obra més difosa. Les Homilies, editades pòstumament el 1988, és el llibre de contingut religiós de major ressò. Va escriure també diverses obres d’interès cultural berguedà, com ara La Patum de Berga (1968 i 1973), El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971), etc.
Xavier Pedrals Costa
Director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà