Revista catalana de dret públic, número 47 l Post de Belén Noguera de la Muela

Comptem amb un nou número de la Revista Catalana de Dret Públic en la seva versió digital, que com és habitual, es publica puntualment cada semestre. Es tracta del número 47, en el qual es reuneixen diversos treballs, fins a un total de nou, que profunditzen en l’estudi de qüestions diverses, algunes d’elles de gran actualitat i interès científic, i que han estat realitzats per destacats juristes de l’àmbit nacional i internacional, reputats especialistes en les matèries que són objecte de la seva atenció.

Al respecte, voldria destacar l’encert dels articles que conformen aquest número de la RCDP, tant per les temàtiques que tracten així com pel seu plantejament.

En aquesta ocasió, la Revista ens presenta en primer terme “El decreto-ley en tiempos de crisis”, realitzat per la prof. A. Carmona Contreras, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, que aborda la problemàtica que planteja l’ús i abús dels reials decrets lleis per gestionar l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera, convertint-se en el recurs ordinari per aprovar normes amb força de llei.

El prof. I. Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc, al treball “Reflexiones sobre la universidad, su crisis, la educación y la crisis económica”, porta a terme una anàlisi d’algunes de les qüestions actuals del sistema educatiu en general, i universitari en particular. L’autor posa l’accent, d’una banda, en els perills del control en el desenvolupament de la investigació, el que provoca la monopolització de la valoració de la investigació universitària per part d’alguns subjectes privats; i, de l’altra, en la reducció de la política de beques en l’educació no universitària.Llegeix més »

De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro l Post de Laura Francès

Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.

El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.Llegeix més »

El sector públic ha de ser 2.0? l Post de Jesús Palomar

Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.

Ara bé, en tractar-se del sector públic cal ser molt curós sobre aquesta presència. Cal saber perfectament per què el sector públic ha d’estar present a les xarxes socials, els recursos que hi dedicarà, quins serveis públics oferirà, quins criteris corporatius de continguts o d’imatge seguirà i, també, com avaluarà els resultats obtinguts.  També cal analitzar si la societat del segle XXI vol, realment, que les seves administracions estiguin a les xarxes socials i sobretot què n’esperen d’aquesta presència.

Per aquest motiu l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre “Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto”. Aquesta obra, de producció col·laborativa, realitza una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. Llegeix més »

Diccionari de dret administratiu l Post d’Anna Cervera

El Diccionari de dret administratiu, elaborat pel Departament de Justícia conjuntament amb el Termcat, és el tercer volum de la col·lecció «Termes Jurídics», una col·lecció que té com a objectiu publicar diccionaris exhaustius per a cadascuna de les branques del dret.

El diccionari aplega 1.297 termes, que contenen la categoria gramatical corresponent, les equivalències en castellà, la definició en català i les relacions de sinonímia entre els termes catalans quan n’hi ha. A més, gairebé un terç dels articles del diccionari contenen notes de tipus conceptual, la majoria de les quals amplien la informació de la definició. Cal dir que tant pel que fa a la redacció de les definicions i de les notes com pel que fa a la selecció de la terminologia, s’ha comptat amb l’assessorament imprescindible de professors de diferents universitats catalanes.

El diccionari inclou la terminologia del dret administratiu de la manera més exhaustiva que ha estat possible, però, atès que calia delimitar-ne l’abast, no inclou la terminologia específica de determinats aspectes de l’activitat administrativa, com el dret del medi ambient, perquè per la seva especificitat mereixen un tractament a part. No obstant això, sí que s’ha inclòs la terminologia de l’urbanisme.Llegeix més »