L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial (IA) al sector públic. L’objectiu és oferir una visió plural i interdisciplinària sobre com el nou marc normatiu comunitari pot traduir-se en pràctiques jurídiques i administratives efectives, i també analitzar com la tecnologia pot incidir en l’exercici dels drets fonamentals i en la garantia d’una Administració transparent responsable i eficient.
Les contribucions inclouen estudis i anàlisis sobre qüestions clau com ara les avaluacions d’impacte en drets fonamentals (Pere Simón Castellano), la transparència algorítmica (Clara Isabel Velasco Rico), els mecanismes d’auditoria i control dels sistemes d’IA (Josep Cañabate Pérez), i l’emergència dels anomenats neurodrets (Cristina Blasi Casagran). El monogràfic també posa de relleu la importància de reforçar la governança algorítmica, assegurar la supervisió humana significativa i promoure una cultura de rendició de comptes com a instruments essencials per avançar cap a una Administració digital més ètica, fiable i respectuosa amb els drets de la ciutadania.
El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui també signa la introducció al número.
En paraules de Cañabate: “s’està produint un canvi estructural que afecta la manera d’ordenar jurídicament la realitat. No s’està davant un canvi tecnològic que impacta en l’àmbit legal, sinó d’un nou paradigma jurídic on la tecnologia condiciona el dret. El desplegament de la IA genera tensions i obliga a repensar l’aplicació dels principis de dret constitucional i administratiu que regeixen l’actuació pública. En aquesta conjuntura, el disseny i el control de sistemes d’IA esdevenen elements essencials per a garantir-ne el compliment.”
Segons ell, “el desplegament d’IA en serveis essencials –sanitat, serveis socials, ocupació, habitatge– intensifica l’exigència d’avaluacions d’impacte sobre drets fonamentals, de supervisió humana significativa i de mecanismes que permetin al ciutadà comprendre, discutir i revertir decisions automatitzades. La fragmentació de responsabilitats entre qui desenvolupa, integra i utilitza els sistemes pot diluir la rendició de comptes, si no s’estableixen cadenes clares d’obligacions, registres públics d’algoritmes i protocols d’auditoria periòdica.”
El número 71 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental a càrrec del professor associat en privacitat i intel·ligència artificial de la Facultat de Dret de la UAB, Albert Castellanos Rodríguez, que recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència en la matèria.
D’altra banda, i com és habitual, el número de desembre inclou una secció general amb articles d’interès en l’àmbit del dret públic, com ara la participació ciutadana i el litigi climàtic, els incentius fiscals a l’habitatge col·laboratiu en l’àmbit de la imposició local, la interacció entre la prohibició de contractar i la Llei de defensa de la competència, el dret d’accés a la justícia de les persones amb discapacitat, la ciutadania per inversió a la Unió Europea, i la prohibició de fumar i vaporejar a les platges de Barcelona. Signen les contribucions Gonzalo Aguilar Cavallo i Maylin Moya Tolosa, professors de la Universitat de Talca (Xile); Montserrat Casanellas Chuecos, professora de la Universitat de Barcelona (UB); Ignacio Fornaris Valls, doctorant de la Universitat de Bolonya; Georgios Milios, professor de la UB; Elena Prats López, professora de la Universitat d’Estocolm; i Laura Presicce, professora de la Universitat Oberta de Catalunya.
La Revista Catalana de Dret Públic, editada per l’EAPC i de periodicitat semestral, celebra 40 anys el 2025. Publica estudis acadèmics en el camp del dret públic en totes les seves dimensions, així com articles relacionats amb el dret públic català, espanyol, europeu i comparat. Cobreix aspectes clàssics del dret constitucional i el dret administratiu, però també la interacció entre el dret, la política i les polítiques públiques. L’RCDP està indexada, entre altres bases de dades, a l’Emerging Sources Citation Index (ESCI) i a Scopus (Elsevier). També ha obtingut el segell de qualitat 2024 de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la qualificació màxima en el sistema de classificació de revistes acadèmiques CARHUS Plus+ 2025. L’Scimago Journal & Country Rank (SJR) 2024 ha mantingut la Revista en el segon quartil dins de la disciplina de dret i en el tercer quartil dins de la disciplina d’Administració pública.