Revista catalana de dret públic, número 47 l Post de Belén Noguera de la Muela

Comptem amb un nou número de la Revista Catalana de Dret Públic en la seva versió digital, que com és habitual, es publica puntualment cada semestre. Es tracta del número 47, en el qual es reuneixen diversos treballs, fins a un total de nou, que profunditzen en l’estudi de qüestions diverses, algunes d’elles de gran actualitat i interès científic, i que han estat realitzats per destacats juristes de l’àmbit nacional i internacional, reputats especialistes en les matèries que són objecte de la seva atenció.

Al respecte, voldria destacar l’encert dels articles que conformen aquest número de la RCDP, tant per les temàtiques que tracten així com pel seu plantejament.

En aquesta ocasió, la Revista ens presenta en primer terme “El decreto-ley en tiempos de crisis”, realitzat per la prof. A. Carmona Contreras, professora titular de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, que aborda la problemàtica que planteja l’ús i abús dels reials decrets lleis per gestionar l’actual conjuntura de crisi econòmica i financera, convertint-se en el recurs ordinari per aprovar normes amb força de llei.

El prof. I. Lasagabaster Herrarte, catedràtic de dret administratiu de la Universitat del País Basc, al treball “Reflexiones sobre la universidad, su crisis, la educación y la crisis económica”, porta a terme una anàlisi d’algunes de les qüestions actuals del sistema educatiu en general, i universitari en particular. L’autor posa l’accent, d’una banda, en els perills del control en el desenvolupament de la investigació, el que provoca la monopolització de la valoració de la investigació universitària per part d’alguns subjectes privats; i, de l’altra, en la reducció de la política de beques en l’educació no universitària.Read More »

Revista catalana de dret públic. Canvi de model a la Universitat? | Post de Josep M. Castellà

Avui la universitat viu a casa nostra moments de qüestionament del que és i del que fa; de desconfiança per part de sectors rellevants de la societat sobre el què i el com s’ensenya, sobre com es gestiona i governa. Les crisis financera i social que patim contribueixen a agreujar la situació. I, en tot cas, obliguen a una resposta més urgent i alhora més pensada; no més precipitada. No valen respostes rutinàries ni simplistes, conservadores d’un statu quo, no precisament satisfactori.

Hi ha molts apropaments possibles a l’estudi de la universitat. En el monogràfic del núm. 44 de la Revista catalana de dret públic ens ocupem d’alguns dels aspectes que avui més es discuteixen: el sentit actual de l’autonomia universitària (Cámara), tenint present el debat científic i els pronunciaments jurisprudencials que s’han produït en el nostre país (Expósito); la cerca d’un millor govern –o simplement– d’un bon govern per a la universitat (Martínez) i les relacions amb la societat civil i les institucions públiques, on els consells socials juguen un paper no sempre ben definit (Pons).Read More »

Revista catalana de dret públic. Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Mercè Barceló, Xavier Bernadí i Joan Vintró

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 31/2010 relativa a l’Estatut d’autonomia de Catalunya suscita quatre grans temes de reflexió i debat que són d’interès general, però que concerneixen especialment els juristes i els actors polítics.

En primer lloc, la STC 31/2010 obliga a reconsiderar el paper, els límits i la posició de la justícia constitucional en un Estat democràtic. En segon lloc, la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català de 2006 comporta necessàriament un replantejament de la figura dels estatuts d’autonomia com a instrument normatiu per a l’aprofundiment de l’autogovern de les comunitats autònomes en el context actual de l’evolució de l’Estat autonòmic espanyol. En tercer lloc, la Sentència exigeix fer un balanç d’àmbit per àmbit de la reforma estatutària per veure com queda l’autogovern de Catalunya després del pronunciament del Tribunal Constitucional. Finalment, la STC 31/2010 condueix inexorablement a formular escenaris de futur per al progrés de l’autogovern de Catalunya i per a l’evolució de l’Estat autonòmic en el seu conjunt.Read More »