La Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya presenta Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista, publicació editada pel Departament de Cultura de la Generalitat i elaborada pel grup de treball Museus i Gènere, que recull set anys d’experiència en l’aplicació d’aquesta perspectiva als equipaments patrimonials.
Escriure sobre la deportació i l’extermini és una obligació indefugible. Fer-ho de persones que haurien envoltat la nostra vida i no van poder acompanyar-nos en el créixer estableix amb el relat un vincle sentimental inevitablement trist. Per això, la història que recull Montserrat Tura a On es pon l’esperança, busca preservar la memòria de cinc molletans que van viure en temps tràgics des de posicions de defensa de la legitimitat de les institucions democràtiques i de la llibertat com a horitzó comú; però ho fa recorrent la seva infantesa i joventut, les seves passions, els seus amors, les seves feines i la participació en canvis socials que afavorien la gran majoria dels ciutadans.
A On es pon l’esperança no hi ha només trens atapeïts cap a una mort segura, ni figures humanes cadavèriques abans de ser gasejades; hi ha enamoraments i responsabilitats laborals. Hi ha una joventut alegre que el sollevament feixista d’una part de l’exèrcit va estroncar i el monstre del nazisme que creixia a l’Europa central va segar amb el màxim turment. Però haver estat exterminat pels nazis no impedeix que els recordem com a conciutadans alegres i molt actius en una vida cultural i festiva gaudida en comunitat i amb llibertat. Així, Tura mostra voluntat que el relat no sigui només tràgic, sinó un clam a la vida que els van prendre.
Llegeix més »Amb motiu del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé (1824-1874), el 2024 va ser un any especialment prolífic en iniciatives per recuperar i reinterpretar el seu llegat. Àlbum Clavé és el tancament editorial d’aquest cicle commemoratiu, però també és una de les propostes més originals i ambicioses. Lluny de la biografia clàssica, el llibre aposta per una estructura coral que posa el focus no tant en el personatge individual com en la xarxa de relacions humanes, ideològiques i culturals que van fer possible el projecte claverià.
El matí de Nadal de 1975, Lluís Maria Xirinacs es va situar davant de la presó Model de Barcelona amb la intenció de reclamar l’amnistia dels presos polítics de la dictadura franquista. La seva era una nova forma de protesta: una plantada davant la presó com a model d’acció noviolenta i de desobediència civil, ja que les formes de manifestar qualsevol crítica al règim estaven prohibides, igual que els drets bàsics de protesta i reunió. La plantada iniciada per Xirinacs, i que va durar gairebé dos anys, va atreure ràpidament moltes persones —conegudes i desconegudes, militants polítics i activistes quotidians— que van fer seva l’acció, la van legitimar i la van fer créixer.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 22 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial (IA) al sector públic. L’objectiu és oferir una visió plural i interdisciplinària sobre com el nou marc normatiu comunitari pot traduir-se en pràctiques jurídiques i administratives efectives, i també analitzar com la tecnologia pot incidir en l’exercici dels drets fonamentals i en la garantia d’una Administració transparent responsable i eficient.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 84 de la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), amb una secció monogràfica sobre la garantia dels drets lingüístics en l’àmbit de la salut que conté una introducció i vuit articles acadèmics. El número també inclou un article per a cadascuna de les seccions habituals de la revista (Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic, Estudis sobre dret lingüístic i Estudis sobre política lingüística i sociolingüística), tres notes, les habituals cròniques legislatives i jurisprudencials (per territoris) i dues recensions.
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service. Amb el títol “Budget transparency”, es tracta d’una edició monogràfica dedicada a la transparència pressupostària amb la participació de veus expertes i des d’una visió global. La revista analitza la gestió i l’impuls dels pressupostos públics amb voluntat comparada, assenyala reptes com l’auge de la desinformació i dels governs autoritaris contraris a la rendició de comptes, i també oportunitats com l’ús de la intel·ligència artificial aplicada a les finances públiques. Els autors coincideixen en la necessitat d’anar més enllà de xifres i resultats als portals de transparència i d’apostar de debò per la participació ciutadana, la deliberació i l’auditoria.
El 2025 marca el centenari del naixement de Francisco Candel, una de les veus més sòlides de la Catalunya del segle XX. Es va definir sovint com a narrador del seu entorn, però el temps ha demostrat que va ser molt més que això. Candel va retratar la realitat social del franquisme i de la postdictadura amb una combinació de lucidesa, crítica i humanitat que continua sent imprescindible per entendre el nostre passat recent.
