Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern

La Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ha estat un punt d’inflexió en la relació entre l’administració pública i la ciutadania a Catalunya. En els darrers deu anys, aquesta normativa ha impulsat un canvi significatiu en la manera com les institucions gestionen la informació i es relacionen amb els ciutadans, amb l’objectiu de promoure una cultura de transparència i responsabilitat. El llibre “Deu anys de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern”, número 10 de la col·lecció Govern Obert, recull un conjunt d’anàlisis i reflexions d’experts que han estat testimonis i protagonistes d’aquest procés de transformació.

Llegeix més »

Guia de comunicació clara de la Generalitat de Catalunya

La comunicació pública ha de ser accessible i fàcil d’entendre. La ciutadania té dret a rebre informació clara, que li permeti comprendre sense dificultats els missatges que provenen de les administracions. Aquesta és la idea central que planteja la Guia de comunicació clara publicada per la Generalitat de Catalunya, una eina pràctica orientada a millorar la qualitat dels textos i fer-los més útils per a qui els ha de llegir.

Llegeix més »

El sector salut a Catalunya | Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

En compliment de la seva finalitat, reconeguda a l’article 72.2 de l’Estat d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha elaborat, a iniciativa pròpia, un informe sobre el sector salut.

L’informe evidencia que el sector salut és estratègic, tant des del punt de vista econòmic com en matèria de cohesió social.

Llegeix més »

La Diputació de Lleida. Anàlisi del model de distribució dels recursos als ajuntaments | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 37 de la col·lecció Obres digitals, La Diputació de Lleida. Anàlisi del model de distribució dels recursos als ajuntaments. Es tracta d’un treball de Laia Pérez i Altisent, cap del Gabinet de la Consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i alumna de la segona edició (2021-2023) del Màster en Direcció Pública (EAPC-UOC). Anteriorment, també havia exercit de directora de Planificació Estratègica i Relacions Institucionals a la mateixa Diputació.

Llegeix més »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 22, “AI and public administration” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 22 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, amb un monogràfic dedicat a l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) a l’Administració pública. El nou reglament europeu consensuat a tres bandes el desembre de 2023 entre el Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i la Comissió Europea, l’empenta de la IA generativa amb eines com el ChatGPT, així com els riscos i les oportunitats associades al desplegament d’aquests sistemes són alguns dels continguts més destacats.

Llegeix més »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 21, “Public procurement” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 21 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, amb un monogràfic dedicat a la contractació pública que repassa qüestions d’actualitat com la vigència de la normativa d’aquest pilar del dret administratiu, les implicacions de les tecnologies emergents i disruptives en el mateix camp o les oportunitats de la compra pública d’innovació. Tot plegat amb una visió polièdrica i una combinació d’anàlisis des del món de l’acadèmia, la gestió pública i la societat civil, per exemple en l’àmbit de la transparència i la lluita contra la corrupció.

El número 21 ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Contractació Pública del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. En total, inclou set articles a càrrec de persones expertes des de Brussel·les, Madrid, Friburg, Barcelona o Santander. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

Llegeix més »

Què funciona en gènere i joventut? Cicle 1: Violències masclistes | Apunt de l’Observatori Català de la Joventut i Ivàlua

Les violències masclistes són diverses i prenen diferents formes i expressions en funció de com es veuen travessades pels eixos de desigualtat social, els àmbits en què es produeixen i els col·lectius que les exerceixen i les pateixen.

En aquest sentit, les persones joves es veuen afectades per les violències masclistes d’una manera específica i, alhora, diversa, en la mesura que el col·lectiu juvenil és, també, heterogeni. En aquest punt cal fer-se algunes preguntes: Quines violències afecten de manera específica a les persones joves? Com podem, des de les diferents administracions públiques, abordar les violències masclistes quan tractem amb el col·lectiu juvenil? I, en tot cas, com afecta el context social i institucional català per desenvolupar respostes efectives per prevenir i tractar les violències masclistes entre joves?

El projecte Què funciona en gènere i joventut?, a través d’un primer cicle d’evidències sobre violències masclistes, pretén donar resposta a aquestes preguntes i ho fa a partir de la cerca i l’anàlisi d’evidències de funcionament de programes que, en l’àmbit internacional, han estat avaluats de manera robusta. El resultat d’aquest projecte són tres publicacions: en la primera, s’acota l’objecte d’estudi i s’analitza quins tipus de violències i àmbits cal abordar prioritàriament; en la segona, s’analitzen els resultats d’avaluacions impulsades en altres països (a partir d’una revisió de revisions d’evidència); en la tercera, es proposen línies d’acció i mecanismes d’intervenció, adaptades al context català, que han de contribuir a dissenyar polítiques que siguin efectives per erradicar les violències masclistes que afecten les persones joves a Catalunya.

Llegeix més »

La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta. És una recerca dirigida pel professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona (UB), Òscar Capdeferro, amb un equip integrat per Agustí Cerrillo, Sandra Màrquez, Isidre Obregón i Juli Ponce, i que ha comptat amb la col·laboració d’Olinda Anía, Gisele Camuñas, Míriam Carrera, Constanza Cervetti, Maria Javierre, Alejandro Jurodovich, David Martínez, Christian Razza i Ícaro Torres. S’emmarca en la convocatòria 2021 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

La recerca parteix d’un doble objectiu en relació amb la gestió de l’ètica pública a l’Administració pública catalana: 1) identificar les característiques principals que hauria de tenir, com a òrgan de l’Administració, un òrgan d’impuls, supervisió i control del Codi ètic del servei públic de Catalunya i 2) identificar i desenvolupar les funcions que hauria d’exercir aquest òrgan, amb les eines d’acompanyament necessàries per al desplegament efectiu del Codi. La monografia explora diferents línies de treball i experiències a Catalunya i altres punts de l’Estat.

Els autors aposten per la creació d’un òrgan de governança del Codi, com un comitè o una comissió ètica, que s’encarregui d’impulsar-lo i de vetllar pel seu compliment, amb més formació i acompanyament entre els seus destinataris que demanen més elements de suport i promoció en matèria d’ètica. Així es desprèn de l’enquesta duta a terme el juliol de 2022, en el marc del mateix projecte, sobre clima ètic i percepció de les comissions d’ètica, i que van respondre 6.451 empleats públics de la Generalitat.

Llegeix més »

PaperClip, núm. 6, “Xile: de la Constitució de Pinochet a la recerca d’una nova identitat constitucional (1973-2023)” │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.

Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.

Llegeix més »

Nota d’Economia, núm. 107, “La transició cap a un model econòmic més net i just” │ Apunt d’Anna Monreal

La Nota d’Economia és una revista amb una llarga trajectòria. Neix l’any 1983 com un tríptic mensual sobre conjuntura catalana que s’acompanya d’un article publicat en una separata. L’any 1986 augmenta de volum i se n’espaia la periodicitat. Actualment, és una publicació que té l’objectiu de potenciar l’anàlisi i la reflexió sobre temes rellevants i d’actualitat per a l’economia catalana i el sector públic, com ara:

  • anàlisis estructurals i conjunturals,
  • estudis sectorials i territorials, indicadors estadístics,
  • inversions públiques,
  • finançament autonòmic,
  • fons europeus,
  • pressupostos de la Generalitat i d’altres administracions públiques, etc.

Pel que fa a la difusió, si bé en una primera etapa Nota d’Economia es publicava només en paper, entre els anys 2000 i 2012 aquest suport va conviure amb l’electrònic. En l’actualitat, seguint les recomanacions del Consell Editorial de la Generalitat, només es publica en format electrònic.

El darrer número de la revista es va publicar el març del 2023 i es va dedicar a l’energia i a la transició cap a un nou model energètic més net i més just. L’objectiu del número 107 de la Nota d’Economia va ser contribuir al debat informat sobre quins elements calen per fer la transició energètica a Catalunya i assolir els objectius climàtics, així com els riscos i costos associats. Els articles han estat escrits per experts reconeguts en la matèria.

Llegeix més »