Barcelona, capital de la ràdio │Apunt del Memorial Democràtic

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels anomenats “mitjans”. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i ofereix als lectors un conjunt d’innovadors treballs sobre la realitat històrica, política i socialde les ràdios barcelonines durant la dècada dels anys vint i trenta del segle passat.

El llibre aprofundeix en la centralitat que les emissores barcelonines aconseguiren i planteja, a més, les aportacions que varen fer a la procés de modernització de la societat catalana. Unes emissions que van crear una gran expectació entre la població, malgrat els nombrosos problemes tècnics inicials, la qual va poder gaudir de programes informatius, musicals, culturals, d’obres de teatre, infantils i entesos com a femenins, en aquella època.

El volum reuneix nombrosos treballs d’especialistes en el tema per mostrar que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i de la Segona República (1931-1936). 

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Referents

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià │ Apunt de Miguel Doñate i Raúl Márquez

Aquesta obra aporta un altre punt de vista sobre les transformacions que es produïren al Pla de Barcelona a conseqüència de l’expansió urbanística de la ciutat des del darrer quart del segle XIX. Un punt de vista que no situa Barcelona com a eix de l’anàlisi sinó Sarrià –el darrer dels pobles del Pla annexionats per Barcelona– i la seva gent. És aquest un estudi sobre la pervivència i la recreació d’una identitat i un estil de vida diferencials atribuïts a Sarrià pels seus veïns i veïnes (els autorepresentats com “de tota la vida”), sobre els fets de la història més remota i l’imaginari que gira al seu voltant, sobre la història viscuda i els trets de la vida social que configuren, fins al present, la idiosincràsia de Sarrià (particular però no excepcional ni aliena a d’altres barris i viles).

Combinant l’estudi històric i documental amb l’etnografia, es detallen elements com l’impacte en la longue durée que va produir l’annexió a Barcelona (impacte físic però sobretot social i cultural), i també la vivència que ha tingut una part del veïnat dels canvis més contemporanis patits pel barri: canvis urbanístics, econòmics, demogràfics, socials, culturals… Essent el llibre una mena d’història oral o microhistòria d’etapes com ara la guerra civil, la postguerra i la dictadura o les darreres dècades del segle XX. Una història teixida de manera coral, a partir de les històries viscudes individualment i col·lectiva per moltes sarrianenques i sarrianencs –nascuts entre la dècada dels anys 20 i 50 del segle passat, principalment–, amb qui es realitzaren tallers de memòria; o sigui, de reconstrucció i enfortiment d’un determinat imaginari i realitat històrica. El llibre, per últim, és també l’estudi d’un seguit de fenòmens comuns a les grans ciutats en el darrer segle, com són els nous models de ciutat que s’instauren (expansió, urbanisme rectilini, eixamples…), nous motors de desenvolupament econòmic, noves formes de socialització i d’organització de la ciutat (divisió en districtes, segregació de les zones residencials o industrials), desenvolupament econòmic i mercantilització de l’espai, entre d’altres.

Miguel Doñate Sastre i Raúl Márquez Porras
Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

La ciutat horitzontal. Urbanisme i resistència en un barri de cases barates de Barcelona l Post de Stefano Portelli

ciutat horitzontalLa monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Les anomenades “cases barates” del barri del Bon Pastor, com ja abans havia succeït en altres grups d’habitatges populars similars, van entrar, en aprovar-se l’any 2002 un pla d’intervenció municipal, en un procés de “remodelació” que en preveia l’enderroc integral. Com a conseqüència de la afectació urbanística, un grup d’habitants del barri va emprendre un procés de recuperació de la història, de la vida social i de la memòria col·lectiva del seu territori, al qual es va incorporar un equip d’antropòlegs i historiadors vinculats a la Universitat de Barcelona. El resultat d’aquest treball és una obra multifocal, en la qual la història col·lectiva, les històries familiars i les observacions etnogràfiques es completen i compensen entre elles, construint una lectura insòlita d’un barri desconegut i estigmatitzat de la perifèria barcelonina, en què l’arribada de moltes generacions d’immigrants va crear un paisatge humà de gran complexitat i interès etnogràfic. Llegeix més »

Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull els treballs de recerca presentats a les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2012 a la Casa de l’Ardiaca, nova col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És un conjunt d’aproximacions a la cartografia barcelonina que tenen en comú la referència a una expansió urbana que, arrencant del segle XVIII i amb un primer gran clímax a mitjan XIX, arran de l’enderrocament de les muralles, ha continuat fins als nostres dies sota formes sempre renovades i una complexitat creixent.

Paral·lelament al procés d’urbanització, el progrés de les tècniques de representació cartogràfica al llarg de l’Edat Contemporània ha contribuït poderosament a anar fent front a les sempre renovades exigències de coneixement i control del territori sentides per les diverses administracions públiques amb responsabilitats locals.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Barraquisme. La ciutat (im)possible | Pas a Pas-Equip d’estudi barraques de Barcelona

Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula.

Les experiències vivencials recollides en el present volum i l’anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. Llegeix més »

La Model de Barcelona. Històries de la presó | Post de Rosario Fontova

La presó Model de Barcelona va començar a funcionar com a presó l’any 1904 després de 16 anys d’obres, amb una capacitat per a uns 800 reclusos. L’edifici va ser projectat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènech i Estapà en un extrem de l’Eixample deshabitat i ocupat per camps de conreu. Sobre els plànols, el complex contenia importants avenços en relació a la miserable i corrupta presó del Raval a la qual substituïa. Les cel·les eren individuals i tenien innovacions higièniques com ara water closet amb aigua corrent. La Model, però, va quedar obsoleta en pocs anys. Després d’un segle d’existència, l’edifici ha patit nombrosos incendis, motins i un bombardeig durant la Guerra Civil. Però la seva estructura no ha patit canvis substancials. La majoria de les reformes s’han orientat a reforçar la seguretat de la presó.

Llegeix més »

Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona | Post de Carme Montaner i Francesc Nadal

El mapa com a recurs il·lustratiu gaudeix d’un gran reconeixement. Qualsevol text referit a una ciutat —a qualsevol ciutat, i naturalment a la de Barcelona— és més entenedor i més captivador si va acompanyat d’un mapa. No cal dir que els avenços de les tècniques editorials i darrerament la irrupció de l’entorn digital han potenciat enormement el món gràfic, en general, i el cartogràfic, en particular. Aquesta abundant producció de mapes no ha anat lligada, però, a la realització d’estudis específics sobre llur confecció. El coneixement dels motius pels quals s’han aixecat mapes de la ciutat, les eines que s’han utilitzat o les persones i les institucions que hi han intervingut, presenta encara moltes llacunes.Llegeix més »