El treball autònom col·lectiu | Apunt de Joan Antoni Santana

ctescLa dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.

L’informe analitza amb detall les formes de treball autònom que s’exerceixen de manera col·lectiva, sovint sota la forma jurídica d’una societat, i ho fa a partir de les dades estadístiques disponibles, de la normativa aplicable i la recerca especialitzada. Per complementar aquesta anàlisi s’ha comptat amb aportacions de persones expertes en aquest àmbit, que han participat en sessions de treball conjuntes amb els membres del grup de treball i dels serveis tècnics del CTESC.

El punt de partida és l’anàlisi del concepte i del règim jurídic del treball autònom col·lectiu. A partir de les aportacions doctrinals, s’identifiquen els trets definitoris del concepte de treball autònom col·lectiu: prestació de treball duta a terme per persones físiques, amb caràcter habitual, amb ànim de lucre, generalment organitzada en comú, sota la forma jurídica d’una entitat, i concebut com una forma d’autoocupació, en donar-se en la mateixa persona la doble condició d’empresari o soci i la de treballador.

Aquestes notes permeten fer una primera classificació de les formes jurídiques que encaixen en el concepte de treball autònom, si bé aquesta taxonomia no sempre és clara i admet la ubicació d’algun tipus societari en una zona grisa. A continuació l’informe  descriu breument el règim jurídic d’aquestes formes societàries i  identifica els avantatges que presenten, així com les particularitats que les diferencien.Read More »

La qualitat de l’ocupació de la indústria a Catalunya | Apunt de Joan Antoni Santana

Sense títolEls governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s’han centrat més en crear llocs de treball. S’entenia que una ocupació remunerada era la garantia d’un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació.

La recessió viscuda al món occidental des de l’any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d’atur, especialment a Espanya i Catalunya, on aquesta es va allargar fins a l’any 2013. Els darrers anys s’ha produït una certa recuperació de l’ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l’ocupació que s’està generant.

L’objectiu principal de l’informe és estudiar l’evolució de la qualitat de l’ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l’ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d’ocupació de qualitat.Read More »

El model productiu i la productivitat a Catalunya |Apunt de Joan Antoni Santana

productivitatL’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l’evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l’evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció —el treball i el capital— tant a escala internacional com des d’una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d’una mostra d’empreses catalanes.

En l’àmbit internacional, l’informe fa una anàlisi comparativa de l’evolució del PIB, la renda per càpita, la dotació de capital per habitant i les mesures de productivitat agregada de Catalunya en termes de treball i de capital, així com en termes de productivitat conjunta en relació amb trenta-set economies de l’OCDE, tot analitzant la seva evolució al llarg dels anys 2000-2016. També es compara l’evolució del model de creixement català amb les economies internacionals esmentades a partir de la descomposició del PIB per càpita en els seus components principals: la productivitat dels factors de producció i la dotació de factors productius per habitant, on es posa de manifest la importància de les mesures de la productivitat dels factors en l’evolució dels nivells del PIB per càpita català en relació amb les diferents economies analitzades.Read More »

Integració de l’atenció social i sanitària │ Apunt de Xavier Riudor

Integració de l'atenció social i sanitàriaLa integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.

La integració de l’atenció social i sanitària l’entenem, tal com indiquen Kodner i Spreeuwenberg (2002:3), com un conjunt de mètodes i models de finançament, administració, organització, prestació de serveis i atenció clínica dissenyats per crear connectivitat, alineació i col·laboració a dins i entre el sector dedicat a cuidar (el social) i el sector dedicat a curar (el sanitari). Llavors, el principal objectiu és millorar la qualitat de l’atenció, la qualitat de vida, la satisfacció de les persones i l’eficiència del sistema. Sense una integració de l’atenció difícilment es podrà donar una atenció de qualitat centrada en la persona.

En l’informe hem pogut constatar la necessitat d’apostar per l’atenció integrada. Només cal observar l’increment de la complexitat social i sanitària, vinculada en part al procés d’envelliment de la població catalana i que potencia un increment de la multicronicitat, la polimedicació, la dependència o la fragilitat de les persones.Read More »

Polítiques de suport a les famílies │ Apunt de Xavier Riudor

familiesÉs una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.

Són diversos els factors que permeten explicar la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia: La progressiva incorporació de les dones al mercat de treball, les dificultats d’emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere, que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones, l’envelliment de la població i de la dependència o l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en les famílies.

Tots aquests canvis, de tota manera, no són contradictoris amb la percepció que la institució familiar està ben consolidada. Primer de tot, la gran majoria de la població catalana, un 87,7% el 2011, viu dins d’una estructura familiar. A més, el gran gruix de la població catalana segueix considerant la família com una institució fonamental en les seves vides.

Davant d’aquest context, el CTESC ha volgut aproximar-se a una de les institucions que vertebren de manera més significativa la societat i, a partir de conèixer la seva transformació, valorar i fer propostes en relació amb les polítiques de suport a les famílies que es desenvolupen al nostre país.Read More »

El més llegit de 2018 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

blogc

L’any 2018 vàrem publicar 45 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2018 van ser:

Diccionari de les religions per a nois i nois de 10 a 14 anys │ Apunt de la Direcció General d’Afers Religiosos

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic│Apunt de David Fernández de Arriba

Codi de bones pràctiques sobre curses i marxes per muntanya │Apunt del Grup de Treball del Codi de Bones Pràctiques sobre curses i marxes per muntanya

La formació professional dual en el sistema educatiu català │Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona│Apunt de Bernat Fàbregas, Joan Roura, Albert Marín, Olga Llobet i Laura CampsRead More »

Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda

idees44okEn els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.

La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors  que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.Read More »

La formació professional dual en el sistema educatiu català │ Post del Consell de Treball, Economic i Social de Catalunya

FormacióprofessionaldualTradicionalment, la formació professional (FP) es considera com l’etapa formativa de caràcter professionalitzador per excel·lència. Pel que fa a l’alumnat, es considera que l’FP té efectes positius en la seva ocupabilitat, i per tant, en la seva inserció laboral. Pel que fa als centres fomatius i les empreses, se sosté que l’FP contribueix a aproximar aquests dos àmbits i a enfortir les seves relacions.

La crisi econòmica iniciada l’any 2008 va suposar, entre altres efectes, l’increment de la taxa d’atur juvenil. Gran part de les solucions proposades per reduir-la es van centrar en la necessitat de potenciar la formació i qualificació professional dels joves. Entre altres mesures, es va decidir apostar per l’FP dual, una modalitat formativa consolidada en països centreeuropeus com Alemanya, Suïssa i Àustria. De fet, a Catalunya, es va implantar per primer cop en el curs 2012-2013, tot i que les primeres experiències pilot daten de l’any 2008.

El Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) defineix l’FP dual com aquella educació formal on l’aprenentatge es desenvolupa de manera alternativa en el lloc de treball i en la institució educativa i que condueix a una qualificació professional reconeguda oficialment. A més a més, la persona aprenent té l’estatus d’empleada i rep una retribució per la seva feina, generalment sota l’empara d’un contracte entre la persona aprenent i l’empresa formadora.Read More »

Ètica, seny i valors republicans. Revista IDEES 43 ǀ Post de Marc Leprêtre

00_IDEES 43-coberta

Aquest nou número d’IDEES recull les ponències presentades a la Jornada Usos (i abusos) del seny polític que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016. Els articles de Patrícia Gabancho, Oriol Ponsatí, Joan Cuscó i Joan Vergés ressegueixen i analitzen els usos (i els abusos) del concepte de seny i la seva evolució en un recorregut que abasta el darrer segle i mig des de la filosofia a la història de l’art passant pel periodisme i la història. Autors com Ferrater Mora, Vicens Vives (els dos grans pols al voltant dels quals s’articulen les discrepàncies pel que fa a la definició i ús del seny) però també Eugeni d’Ors, Carles Cardó, Rodolf Llorens o encara Joan Maragall, J.V. Foix i Gaziel ens acompanyen al llarg d’aquesta pàgines i ens ajuden a conformar una visió plural, rica i multidisciplinar del concepte.

El volum es completa amb l’article de Xavier Antich sobre valors republicans i ètica pública que recull la ponència presentada a la Jornada Ètica pública i republicanisme: de les paraules als fets que va tenir lloc el 28 de novembre de 2016. En efecte, el seny –sobretot en la seva vessant política– no deixa de remetre, també, a una manera determinada d’enfocar la gestió del que és comú, a una determinada ètica de la pràctica política.

Marc Leprêtre i Alemany
Responsable d’estudis i prospectiva
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols editats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis a Publicacions de la Generalitat

Gestió i impuls de les infraestructures de telecomunicacions ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

ctesc boL’Informe analitza l’evolució de l’estoc de capital real de Catalunya per tipus d’actiu, parant especial atenció al capital TIC i els seus components, en el període 1964-2013.

Es fa un estudi de les infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació de Catalunya a partir de totes les estadístiques disponibles (catalanes, estatals, europees i internacionals) i es fa una comparació amb altres zones de referència.

L’estudi permet constatar que Catalunya té una bona cobertura de banda ampla bàsica, tant mòbil com fixa, tant a les llars com als polígons industrials. Algunes llars i polígons industrials tenen mancances si estan fora de l’àrea d’influència de Barcelona. Ara bé, si ens fixem en la cobertura de banda ampla per a tecnologies amb velocitats de transmissió més elevades (a partir de 30 Mbps), aleshores la cobertura baixa i apareixen diferències notables entre províncies.Read More »