Etiqueta: CTESC

El sector cultural a Catalunya │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.

L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.

Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:

  • El sector cultural
  • La situació econòmica
  • El mercat de treball
  • Instruments i mesures per reforçar el sector cultural
  • Recomanacions.
Llegeix més »

Per una mobilitat ocupacional més intel·ligent i sostenible │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va presentar el setembre de 2021 un informe sobre la transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible. Durant la seva elaboració, es va acordar fer un nou informe per tal d’analitzar un àmbit més específic i de gran rellevància que relaciona la mobilitat i el marc laboral. D’aquesta manera, es va gestar la posada en marxa d’aquest informe que resumim en aquest apunt, el qual posa focus en la mobilitat ocupacional, en concret, en la mobilitat obligada per raó de treball entesa com els desplaçaments per accedir als centres de treball des de les residències de les persones treballadores.

La finalitat de l’informe és descriure la situació actual i les tendències emergents en l’àmbit de la mobilitat ocupacional, analitzar-ne els impactes i estudiar els instruments per millorar-ne la gestió a Catalunya, amb la intenció de contribuir a fer-la més intel·ligent i sostenible.

L’informe s’estructura en nou capítols: el marc conceptual; un recull dels principals indicadors que ens permeten descriure aquesta mobilitat amb un incís especial en analitzar l’impacte de la COVID-19; una descripció i anàlisi dels principals instruments i eines per gestionar la mobilitat ocupacional; un recull de les principals tendències emergents que tindran un clar impacte en aquesta; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades pel Consell.

Però sens dubte el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb un total de 52 recomanacions, totes elles consensuades pels consellers i conselleres del CTESC. Aquestes consideracions i recomanacions es distribueixen en 3 grans apartats.

Llegeix més »

Catalunya i la Societat de Nacions. Revista IDEES │ Apunt del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El context històric, polític, social i internacional en què es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la societat catalana havia seguit amb fruïció l’evolució de la Gran Guerra i, des de la intel·lectualitat catalana, es rebé amb interès i curiositat el projecte de la Societat de Nacions que —en diversos aspectes— casava bé amb els postulats de modernitat i civilitat del noucentisme.

Llegeix més »

El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius │ Apunt de Xavier Riudor

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’origen de la realització d’aquest informe prové d’una demanda del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies a partir del Pla de treball del Consell de Relacions Laborals 2019, on s’establia la necessitat de fer un seguiment de les orientacions en la negociació col·lectiva, en el cas que ens ocupa, les relacionades amb el temps de treball, elaborades pel mateix Consell.

A partir d’aquesta demanda, el CTESC acorda ampliar l’objecte d’estudi, amb l’objectiu de donar resposta als objectius específics següents:

– Contextualitzar teòricament l’ordenació del temps de treball a partir de l’anàlisi bibliogràfica en tres nivells concrets: com s’estructura la negociació col·lectiva i el temps de treball en els acords interprofessionals; el paper de la negociació col·lectiva i de l’autonomia individual en aquest procés i els principals canvis normatius en el temps de treball introduïts des de la reforma laboral de 2012 fins a l’actualitat.

Llegeix més »

El dret a l’habitatge │ Apunt de Xavier Riudor

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’informe sobre El dret a l’habitatge presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya. L’informe adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.

La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes). Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.

A partir d’aquestes diferents aproximacions per encarar-se amb l’objecte d’estudi se’n dedueixen un seguit de constatacions que de manera molt resumida s’exposen a continuació.

Llegeix més »

L’estoc de capital a Catalunya: el paper de la inversió pública i l’oportunitat del fons Next Generation | Apunt de Joan Antoni Santana

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La crisi sanitària de la COVID-19 i les mesures sanitàries per combatre-la han derivat, en els països més desenvolupats, en una profunda crisi econòmica, d’una intensitat sense precedents en l’època contemporània.

Els fons Next Generation EU i el Marc Financer Pluriennal de la UE per al període 2021-2027 constitueixen una oportunitat única i difícilment repetible en l’horitzó temporal de les properes dècades per fer front a la crisi generada per la COVID-19 i per reconstruir el nostre sistema productiu, que ha de ser més ecològic, digital i resilient.

La crisi de la COVID-19 irromp en un moment en què l’economia catalana, d’una banda, es troba immersa en un context de clar alentiment del procés d’acumulació del capital. De l’altra, assistim al trencament del vincle que havia persistit des de la segona meitat dels anys vuitanta i segons el qual, el procés de convergència cap als nivells d’estoc de capital per càpita de les economies més riques de la UE havia coincidit amb un procés de convergència del nivell de benestar material de la seva població (expressat pel PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu). Aquest fet fa palesa la necessitat de millorar la qualitat i la composició de la inversió a Catalunya per obtenir un millor rendiment del capital instal·lat i per garantir un creixement sostenible de l’ocupació i de la riquesa.

Llegeix més »

Incidència de la Covid-19 sobre el treball autònom | Apunt de Joan Antoni Santana

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)ha elaborat un informe centrat en l’anàlisi dels efectes de la pandèmia de la COVID-19 sobre el treball autònom. En concret, s’analitzen les darreres dades d’afiliació al RETA i d’ocupació estimada per l’EPA, així com les mesures de suport i consolidació dirigides al treball autònom.

El CTESC constata que els treballadors i treballadores autònoms estan entre els principals col·lectius afectats tant per les limitacions i restriccions que s’imposen per controlar la incidència de la COVID-19, com per la crisi de la demanda que estem patint, especialment en determinats sectors (turisme, comerç, cultura, etc.). També cal afegir que ens trobem en un context incert quant a la demanda, la finalització d’ajudes posades en marxa i, en alguns casos, l’obligació de la devolució de crèdits.

A partir de l’anàlisi i el debat d’aquesta informació, i sobre la base de la diagnosi formulada, el CTESC emet, en aquest informe, les consideracions i recomanacions següents.

El CTESC considera que, en línia amb el Pla de reactivació econòmica i protecció social i l’Acord nacional de bases per a la reactivació econòmica amb protecció social, cal definir i desenvolupar un pla de xoc amb l’horitzó 2021-2022 i, en conseqüència, encoratja la Generalitat a què, amb urgència i en el marc del Consell Català per al Treball Autònom, elabori i doti pressupostàriament un pla d’actuacions en favor del treball autònom, tenint en compte els sectors d’activitat més afectats (turisme, comerç, cultura, etc.).

Llegeix més »

El treball autònom col·lectiu | Apunt de Joan Antoni Santana

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

ctescLa dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.

L’informe analitza amb detall les formes de treball autònom que s’exerceixen de manera col·lectiva, sovint sota la forma jurídica d’una societat, i ho fa a partir de les dades estadístiques disponibles, de la normativa aplicable i la recerca especialitzada. Per complementar aquesta anàlisi s’ha comptat amb aportacions de persones expertes en aquest àmbit, que han participat en sessions de treball conjuntes amb els membres del grup de treball i dels serveis tècnics del CTESC.

El punt de partida és l’anàlisi del concepte i del règim jurídic del treball autònom col·lectiu. A partir de les aportacions doctrinals, s’identifiquen els trets definitoris del concepte de treball autònom col·lectiu: prestació de treball duta a terme per persones físiques, amb caràcter habitual, amb ànim de lucre, generalment organitzada en comú, sota la forma jurídica d’una entitat, i concebut com una forma d’autoocupació, en donar-se en la mateixa persona la doble condició d’empresari o soci i la de treballador.

Aquestes notes permeten fer una primera classificació de les formes jurídiques que encaixen en el concepte de treball autònom, si bé aquesta taxonomia no sempre és clara i admet la ubicació d’algun tipus societari en una zona grisa. A continuació l’informe  descriu breument el règim jurídic d’aquestes formes societàries i  identifica els avantatges que presenten, així com les particularitats que les diferencien.Llegeix més »

La qualitat de l’ocupació de la indústria a Catalunya | Apunt de Joan Antoni Santana

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Sense títolEls governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s’han centrat més en crear llocs de treball. S’entenia que una ocupació remunerada era la garantia d’un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació.

La recessió viscuda al món occidental des de l’any 2008 va suposar un increment molt important de la taxa d’atur, especialment a Espanya i Catalunya, on aquesta es va allargar fins a l’any 2013. Els darrers anys s’ha produït una certa recuperació de l’ocupació, però una de les qüestions que més preocupa és la qualitat de l’ocupació que s’està generant.

L’objectiu principal de l’informe és estudiar l’evolució de la qualitat de l’ocupació a la indústria, analitzar els factors que més incideixen en la determinació de la qualitat de l’ocupació i identificar els sectors industrials tractors en la creació d’ocupació de qualitat.Llegeix més »

El model productiu i la productivitat a Catalunya |Apunt de Joan Antoni Santana

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

productivitatL’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l’evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l’evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció —el treball i el capital— tant a escala internacional com des d’una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d’una mostra d’empreses catalanes.

En l’àmbit internacional, l’informe fa una anàlisi comparativa de l’evolució del PIB, la renda per càpita, la dotació de capital per habitant i les mesures de productivitat agregada de Catalunya en termes de treball i de capital, així com en termes de productivitat conjunta en relació amb trenta-set economies de l’OCDE, tot analitzant la seva evolució al llarg dels anys 2000-2016. També es compara l’evolució del model de creixement català amb les economies internacionals esmentades a partir de la descomposició del PIB per càpita en els seus components principals: la productivitat dels factors de producció i la dotació de factors productius per habitant, on es posa de manifest la importància de les mesures de la productivitat dels factors en l’evolució dels nivells del PIB per càpita català en relació amb les diferents economies analitzades.Llegeix més »