El context històric, polític, social i internacional en què es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la societat catalana havia seguit amb fruïció l’evolució de la Gran Guerra i, des de la intel·lectualitat catalana, es rebé amb interès i curiositat el projecte de la Societat de Nacions que —en diversos aspectes— casava bé amb els postulats de modernitat i civilitat del noucentisme.
Llegeix més »
La dinàmica empresarial i l’evolució del mercat de treball han afavorit el desenvolupament del treball autònom col·lectiu, fet que demostra les potencialitats intrínseques d’aquesta forma d’organització econòmica i de treball, però també han propiciat situacions que evidencien un seguit de mancances i poden conduir a situacions de precarietat laboral.
Els governs han regulat aspectes que afecten la qualitat dels llocs de treball des de mitjans del segle XIX (salut i seguretat, reducció de la jornada de treball, vacances pagades, etc.). Tradicionalment, però, les polítiques públiques s’han centrat més en crear llocs de treball. S’entenia que una ocupació remunerada era la garantia d’un mínim benestar i per tant calia aconseguir els màxim llocs de treball possibles. Així doncs, el focus estava en generar ocupació, deixant la qualitat en un segon pla o relegant-ne el debat a moments de plena ocupació.
L’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.
La integració de l’atenció social i sanitària ha esdevingut un espai de referència per a una part creixent dels governs d’arreu del món per millorar l’atenció de les necessitats socials i sanitàries de la ciutadania des del triple punt de vista del benestar assolit, les experiències de les persones usuàries i l’ús sostenible dels recursos. Per tant, si bé no és un concepte àmpliament conegut per la ciutadania, és inqüestionable que té una gran repercussió en la seva qualitat de vida.
És una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.