La col·lecció de llibres «Persones Il·lustres» ens porta al cor de la història de Catalunya, revelant-nos els detalls de les vides i les contribucions de personatges destacats al llarg dels anys. Aquests llibres no només ens ofereixen biografies interessants, sinó que també ens connecten amb testimonis i documents personals que ens permeten entendre millor com han influït aquestes persones en la història del nostre país.
L’exposició Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966, organitzada pel Museu d’Art de Girona i comissariada per Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, subratlla el valor i la potència expressiva de la producció pictòrica catalana d’entre els anys cinquanta i seixanta. Un període que va ser especialment fecund per als artistes que treballaven en l’abstracció, bona part dels quals (Tàpies, Cuixart, Ràfols-Casamada, Hernández Pijuan o August Puig) van tenir un enorme èxit internacional, inesperadament recolzats per unes institucions franquistes que, després de la postguerra, maldaven per reincorporar l’estat espanyol a la vida cultural i política del món occidental.
Llegeix més »L’àliga fou el més important dels entremesos animals processionals catalans i el de més rellevància social, cosa que ben sovint li conferí valors de protocol i de representació municipal. Aquest llibre vol respondre què són, quan apareixen, com eren i què feien les àligues processionals i festives catalanes i desmuntar alguns dels mites que han circulat pel país sobre la figura de l’Àliga, tant en l’àmbit de la tradició oral popular com en algunes publicacions històriques.
Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 i la instauració de la Generalitat com a forma d’autogovern comença a Catalunya un període il·lusionant i de reformes on es busca una societat moderna equiparable a l’Europa més avançada. Aquests vuit anys van estar acompanyats d’una prolífica activitat editorial per part del Govern, que es van concretar en la publicació de 700 títols entre llibres, opuscles i publicacions periòdiques. Tota aquesta ingent tasca editorial ha estat recuperada al llibre col·lectiu Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939 dirigit per Ester Boquera i amb articles d’Enric Pujol, Manuel Llanas i Enric Marin.
Llegeix més »La col·lecció «Referents» emergeix com una destacada compilació que es planteja explorar i il·luminar diverses dimensions de la rica història catalana compresa entre la proclamació de la Segona República i el restabliment de la democràcia. Aquesta col·lecció ofereix als lectors una oportunitat única d’immersió en esdeveniments, figures i temes que han configurat la identitat i la narrativa catalana al llarg d’aquest període crucial.
Llegeix més »La publicació Representacions festives de l’alteritat a Catalunya és el resultat de la tesi doctoral de Daniel Vilarrúbias, autor amb una llarga trajectòria de publicacions sobre diversos elements i danses al·legòriques del seguici festiu. En l’àmbit popular i tradicional i d’una manera genèrica, el moro ha significat sempre l’altre, el diferent. Parlem de diferència sobretot sociocultural, però també confessional i, per tant, amb diferents hàbits vivencials i una altra manera d’entendre el món i la societat. Parlem, sobretot, d’una alteritat sarraïna, si bé en alguns moments l’altre ha estat el francès o, en sentit encara més genèric, l’invasor o l’enemic transfronterer.
El llibre Convivència llança una mirada sobre el patrimoni que no ens deixa indiferents. El conjunt arqueològic de Tarragona que inclou catorze monuments i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000 és contemplat amb un enfocament que fuig del patrimoni com una manifestació del passat que fou i proposa una reflexió que supera la diacronia per entrar en una sincronia sofisticada i complexa. El monument deixa de ser només una petjada del temps i passa a interactuar i actuar en el context urbanístic en què es troba immers en la ciutat del segle XXI.
Les petjades del passat podem resseguir-les per les ciutats i per tot el territori i són un recordatori d’allò que som, que vam ser i que serem. Present, passat i futur interactuen constantment sense que ni tan sols ens n’adonem en la nostra vida diària, ràpida i apressada. Mirar, veient-hi, deixant que la imatge que recullen els nostres ulls ens penetri fins a esdevenir una escena conscient és, sens dubte, una tasca important, una aturada necessària en el nostre dia a dia. Saber d’on venim ens anuncia cap a on anem i aquest coneixement ens proposa una centralitat que ens fa ser més humans, més humils, més sensibles al món que ens envolta.
Catorze fotògrafs posen de manifest aquest diàleg constant, la construcció líquida d’un nou relat que abraça la modernitat i l’antiguitat en un sol cos viu, que respira en un acord subtil amb la vida que va lliscant mansament i silenciosament.
Llegeix més »
Amb la mostra Costa Brava. La descoberta del paradís, 1870-1936, el Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres, ha encetat una trilogia d’exposicions dedicades a la costa nord del litoral català i a la seva relació amb el món de l’art i els artistes.
La primera d’aquestes exposicions tracta de la participació dels artistes en la creació de la idea de la Costa Brava, en el seu “bateig ideològic” –en paraules de la comissària, Mariona Seguranyes– a principis de segle XX. L’arribada de pintors catalans, i també europeus, i la consolidació de moltes poblacions com a centres de creació i de trobada d’artistes, evoquen una època d’auge cultural i de creixença d’aquell anomenat “paradís blau”… època truncada per l’esclat de la Guerra Civil espanyola.
Les dues exposicions que completaran la trilogia es fixaran en l’evolució posterior de la Costa Brava: primer, en la seva destrucció, en plena època franquista, colonitzada pel boom immobiliari i pel turisme de masses; després, en els esforços per la seva salvaguarda, una vegada passada la foscor de la dictadura. Tot plegat, sempre posant la visió, el caràcter i l’activa presència dels artistes al centre de la mirada expositiva.
Llegeix més »Història intel·lectual i literària, memòria cultural i política, són algunes de les línies de pensament més evidents en la trajectòria de l’assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta Joan Fuster i Ortells, i també del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució que no podia oblidar el paper fonamental de l’assagista de parla catalana més decisiu de la segona meitat del segle XX en la nostra societat ara que s’arriba al centenari del seu naixement.
Amb aquest llibre, el Memorial Democràtic va participar en la commemoració que va dur a terme la Generalitat de Catalunya pel centenari del naixement del polifacètic Joan Fuster. Per aquest motiu, els dies 5 i 6 d’octubre de 2022 van tenir lloc, al Museu d’Història de Catalunya, les Jornades d’estudi “Joan Fuster. Història i Memòria”.
Llegeix més »
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.
L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.
Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:
