Etiqueta: Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’odissea constitucional quebequesa, a Paperclip

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La revista Paperclip, impulsada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, té l’objectiu de difondre reflexions i bones pràctiques sobre la gestió pública, la innovació administrativa i l’activitat institucional. Es tracta d’un instrument de divulgació pensat per al personal de l’Administració i per a totes aquelles persones interessades en el funcionament intern del sector públic, i especialment en qüestions relacionades amb l’autogovern.

El darrer número, “L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025”, és un estudi de Marc Sanjaume-Calvet, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Se suma a altres treballs sobre aquesta província canadenca, reconeguda com a nació, publicats recentment a Paperclip: “La federació canadenca el 2025: acords institucionals, problemes clau i reptes” i “El Quebec i les relacions intergovernamentals”.

Llegeix més »

Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge | Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’edició d’aquest llibre de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha comportat la coordinació dels treballs dels autors que permeten veure la situació de la qüestió de l’habitatge de manera global i alhora detallada segons els diversos aspectes que conformen la regulació i les polítiques públiques d’habitatge en l’actualitat.

El llibre està precedit per una presentació introductòria a càrrec del Dr. Joan Ridao Martín amb el títol “El desenvolupament legislatiu del dret a l’habitatge i els conflictes de competències”. Posteriorment, el llibre s’estructura en vuit apartats coordinats per la Dra. Judith Gifreu Font i el Dr. Albert Noguera Fernández.

Llegeix més »

PaperClip, núm. 6, “Xile: de la Constitució de Pinochet a la recerca d’una nova identitat constitucional (1973-2023)” │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.

Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.

Llegeix més »

El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Arran de la tramitació del Projecte de llei general de comunicació audiovisual al Congrés, que es va votar el desembre de 2021, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha elaborat un informe sobre la qüestió. L’informe ofereix una panoràmica del marc competencial del sector audiovisual i de la regulació vigent en el sector, així com una prospectiva amb relació a la incidència que tindrien el projecte de llei esmentat i l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, incidint específicament en la qüestió de la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals. L’informe parteix de la constatació que el marge de la Generalitat per establir polítiques públiques en el sector en l’àmbit territorial de Catalunya és notable. Ara bé, aquesta possibilitat resta considerablement erosionada en la mesura que bona part dels prestadors de serveis audiovisuals que es difonen a Catalunya tenen l’origen fora del seu àmbit territorial o tenen un abast supraterritorial, cosa que, en última instància, obre la porta a la intervenció de les institucions centrals de l’Estat, la qual acaba essent essencial amb relació a la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals.

Llegeix més »

Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

El nou volum de la col·lecció “Clàssics del Federalisme”, que edita l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, consisteix en una selecció d’obres de John Locke, Hugo Grotius i Samuel von Pufendorf, sota el títol Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII. L’edició és a cura d’Adriana Luna-Fabritius, que signa també l’estudi introductori.

En els textos que s’hi recullen es poden observar els orígens del pensament polític actual, en el procés d’abandonament de la tradició escolàstica medieval i la incorporació de les noves tendències filosòfiques, això és, tant de l’empirisme com del racionalisme.

El volum inclou el clàssic Assaig sobre el govern civil, de John Locke, on es comencen a manifestar-se els trets del concepte modern de llibertat, que es vincula amb la tradició contractualista emergent, mitjançant la qual es limita l’exercici del poder polític, que es fa reposar en el consentiment dels governats, i es protegeix la seva propietat i la seva llibertat. A partir d’una visió política centrada en l’individu, l’obra representa una fita en el progressiu abandonament de les visions comunitaristes pròpies de la tradició política medieval.

Llegeix més »

Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia│ Apunt de Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Un dels aspectes nuclears de l’Estat de dret que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova és la divisió vertical del poder, això és, la distribució territorial del poder polític. No en va, l’opció precoç per l’estat d’alarma i per l’exercici de funcions de coordinació en sentit fort per part del Govern de l’Estat, en un àmbit de compartició competencial com el que caracteritza la sanitat i la salut pública, en què les comunitats autònomes detenen competències de gestió ordinària, ha suposat no només la concentració del poder de presa de decisions en els titulars de l’excepció, sinó també una “flexibilització” del sistema de distribució competencial.

No obstant això, la gestió de la crisi sanitària ha oscil·lat entre la primerenca centralització del poder a favor del Govern central i la posterior cogovernança, una mena de modalitat de gestió inèdita, més respectuosa amb el repartiment de competències, mitjançant un enfocament divers de la coordinació que, per altra banda, ha significat un esforç notable en l’àmbit de les relacions intergovernamentals.

En aquest context, però, la forma com va instrumentar-se la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes ha posat en relleu en molts casos la manca de greixatge i d’institucionalització dels mecanismes instrumentats tant per a la cooperació i l’intercanvi d’informació com per a la coordinació en sentit estricte, en què l’Estat s’ha reservat un notable poder de direcció.

Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Llegeix més »