Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional│Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaLa investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.

La recerca accedeix de manera sistematitzada al discurs periodístic sobre el denominat Procés català que fan els principals mitjans de referència del món. L’estudi analitza les dues capçaleres de la premsa dels països que conformen el G-8, incloent-hi Brasil però no Japó: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França, Rússia, Canadà i Brasil.

Els resultats de la recerca avancen que el contenciós entre l’Administració catalana i l’espanyola ha estat de confrontació; és a dir, els mitjans el presenten com un xoc entre els governs d’Espanya i de Catalunya centrat en les figures dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura destinen al Procés català durant els cinc anys analitzats. Read More »

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

 

La recentralización de competencias en materia de protección del medio ambiente │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaAquesta obra té un doble objectiu: constatar el procés de recentralització competencial que s’ha produït en matèria ambiental entre 2008 i 2016, fent evident que la matèria ambiental no ha romàs aliena al procés de recentralització competencial i de transformació de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes a què ha portat la crisi econòmica; i reflexionar sobre les conseqüències que se’n deriven en aquest àmbit.

El llibre s’estructura a cinc capítols. El primer, de caràcter més general i introductori, analitza el context en què se situa aquest treball, fortament condicionat per dos factors: la crisi econòmica i el procés de recentralització de l’Estat de les autonomies. El capítol segon fa una anàlisi exhaustiva de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en matèria de protecció del medi ambient. Els capítols tercer, quart i cinquè, amb la finalitat d’identificar els principals elements recentralitzadors, escometen, respectivament, un examen minuciós, en clau competencial, Read More »

Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en transports │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

transportspngL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies o diferenciades en l’àmbit del transport. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en la matèria transports, l’exercici de les quals acaba predeterminant l’exercici de les competències estatal i autonòmica.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen les esmentades normes als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, s’analitza el marc normatiu que regula les principals submatèries de transports en les quals la Generalitat té competències en virtut de l’article 169 EAC, concretament, el transport per carretera –de mercaderies i de viatgers–, el transport per cable, el transport per ferrocarril, i el transport marítim i fluvial. Pel que fa al transport aeri, s’hi exposen les actuacions que ha dut a terme la Generalitat per tal d’incidir indirectament en l’esmentada matèria, en la qual no té una competència expressament atribuïda, a través d’altres títols competencials com el d’infraestructures del transport, medi ambient, i turisme. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment en la matèria transports.Read More »

Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

justicia lingüística i societats mixtesLes teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar Read More »

Resoldre les demandes d’autodeterminació. Hi té un paper el Tribunal Internacional de Justícia? │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

TILDes del final de la Segona Guerra Mundial i la creació de les Nacions Unides, la naturalesa de la guerra ha experimentat canvis: moltes guerres són “intraestatals”, o guerres de secessió. Si bé les guerres de secessió no involucren el mateix nombre o tipus de combatents que en les dues últimes guerres mundials, el seu potencial de destrucció i el perill que comporten per a la comunitat internacional no s’han de subestimar. Actualment hi ha molts pobles, entre els quals hi ha els txetxens, els papús occidentals, els habitants d’Aceh, els tibetans i els kurds, que volen la independència dels que perceben com a governants estrangers i aliens. La dissolució de Iugoslàvia i de l’antiga URSS, juntament amb els conflictes recents al Sud d’Ossètia, revelen que el potencial de futures guerres de secessió roman elevat.

Aquest llibre estudia la relació entre el reconeixement, la independència i l’autodeterminació, i mostra que l’autodeterminació continua sent important més enllà de la descolonització europea. El llibre es planteja com i per què les qüestions d’autodeterminació no resoltes tenen el potencial d’esdevenir violentes. Read More »

Els 10 posts més llegits el 2017 a llibresgencat

blogc

L’any 2017 vàrem publicar 40 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

Contractació Oberta ǀ Post d’Agustí Cerrillo

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat DemocràticaRead More »

El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme ǀ Post de l’ Institut d’Estudis de l’Autogovern

IEAEn els darrers anys, Catalunya ha encarat diverses problemàtiques territorials d’alta transcendència pública, tals com els desajustos en l’habitatge, el canvi del model en l’ús del sòl o la immigració. L’urbanisme ha marcat una tendència a integrar, dins la seva funció pública desenvolupada tradicionalment, un destacat component social, el qual constitueix un repte en l’evolució de l’Estat autonòmic.

L’objectiu d’aquesta obra és, doncs, l’estudi, l’ordenació i la clarificació de les potencialitats i els límits del desenvolupament de les competències de l’Estatut d’autonomia de Catalunya en matèria d’urbanisme, territori i medi ambient, a efectes de presentar instruments jurídics que poden ser emprats de base per adoptar directrius polítiques i normes jurídiques d’ordenació i de gestió del territori i el medi ambient. Al seu torn, aquestes eines donaran com a fruit mesures específiques i concretes per a la promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. I no tan sols es plantegen reptes en aquest sentit per a l’urbanisme català, ja que algunes de les qüestions principals sobre les quals ha de fer front, i que cada cop tenen més transcendència en els nostres dies, són les relatives als assumptes ambientals, entre els que destaca la concepció de la responsabilitat mediambiental plantejada per la Directiva 2004/35/CEE, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.Read More »

Nous governs locals: regeneració política i estabilitat pressupostària ǀ Post de l’IEA

nous governs localsEls governs locals es troben avui en dia davant un context de canvi i d’incertesa. D’una banda, les exigències d’una nova manera de fer política –lligades a l’exigència de més transparència, a la rendició de comptes i a la recerca de noves formes de participació ciutadana– obliguen a replantejar alguns aspectes essencials de  la seva organització i el seu funcionament. D’una altra, l’impacte de la greu crisis econòmica i la priorització dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat econòmica no només han suposat la necessitat d’implementar polítiques dirigides a la reducció de la despesa pública, sinó que també estan donant lloc a una redefinició del principi d’autonomia local.

Des d’aquesta perspectiva, l’obra té com a finalitat prendre consciència de l’abast que tenen actualment aquests reptes per als nostres governs locals i proposar pautes que puguin ser tingudes en compte a l’hora d’abordar una futura i ja imprescindible reforma del sistema local. En aquest sentit, s’estructura en dues grans parts. En la primera, s’aborda la relació entre els governs locals i la regeneració política, i s’analitzen les possibles reformes del sistema electoral, la redefinició de les estructures locals –des dels districtes fins a les àrees metropolitanes–, l’estatut dels càrrecs electes locals o la relació entre el principi democràtic i els pressupostos municipals. Read More »