PaperClip, núm. 6, “Xile: de la Constitució de Pinochet a la recerca d’una nova identitat constitucional (1973-2023)” │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.

Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.

Llegeix més »

El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Arran de la tramitació del Projecte de llei general de comunicació audiovisual al Congrés, que es va votar el desembre de 2021, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha elaborat un informe sobre la qüestió. L’informe ofereix una panoràmica del marc competencial del sector audiovisual i de la regulació vigent en el sector, així com una prospectiva amb relació a la incidència que tindrien el projecte de llei esmentat i l’Avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, incidint específicament en la qüestió de la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals. L’informe parteix de la constatació que el marge de la Generalitat per establir polítiques públiques en el sector en l’àmbit territorial de Catalunya és notable. Ara bé, aquesta possibilitat resta considerablement erosionada en la mesura que bona part dels prestadors de serveis audiovisuals que es difonen a Catalunya tenen l’origen fora del seu àmbit territorial o tenen un abast supraterritorial, cosa que, en última instància, obre la porta a la intervenció de les institucions centrals de l’Estat, la qual acaba essent essencial amb relació a la presència de la llengua catalana en els mitjans audiovisuals.

Llegeix més »

Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

El nou volum de la col·lecció “Clàssics del Federalisme”, que edita l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, consisteix en una selecció d’obres de John Locke, Hugo Grotius i Samuel von Pufendorf, sota el títol Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII. L’edició és a cura d’Adriana Luna-Fabritius, que signa també l’estudi introductori.

En els textos que s’hi recullen es poden observar els orígens del pensament polític actual, en el procés d’abandonament de la tradició escolàstica medieval i la incorporació de les noves tendències filosòfiques, això és, tant de l’empirisme com del racionalisme.

El volum inclou el clàssic Assaig sobre el govern civil, de John Locke, on es comencen a manifestar-se els trets del concepte modern de llibertat, que es vincula amb la tradició contractualista emergent, mitjançant la qual es limita l’exercici del poder polític, que es fa reposar en el consentiment dels governats, i es protegeix la seva propietat i la seva llibertat. A partir d’una visió política centrada en l’individu, l’obra representa una fita en el progressiu abandonament de les visions comunitaristes pròpies de la tradició política medieval.

Llegeix més »

Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia│ Apunt de Institut d’Estudis de l’Autogovern

Un dels aspectes nuclears de l’Estat de dret que la gestió de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova és la divisió vertical del poder, això és, la distribució territorial del poder polític. No en va, l’opció precoç per l’estat d’alarma i per l’exercici de funcions de coordinació en sentit fort per part del Govern de l’Estat, en un àmbit de compartició competencial com el que caracteritza la sanitat i la salut pública, en què les comunitats autònomes detenen competències de gestió ordinària, ha suposat no només la concentració del poder de presa de decisions en els titulars de l’excepció, sinó també una “flexibilització” del sistema de distribució competencial.

No obstant això, la gestió de la crisi sanitària ha oscil·lat entre la primerenca centralització del poder a favor del Govern central i la posterior cogovernança, una mena de modalitat de gestió inèdita, més respectuosa amb el repartiment de competències, mitjançant un enfocament divers de la coordinació que, per altra banda, ha significat un esforç notable en l’àmbit de les relacions intergovernamentals.

En aquest context, però, la forma com va instrumentar-se la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes ha posat en relleu en molts casos la manca de greixatge i d’institucionalització dels mecanismes instrumentats tant per a la cooperació i l’intercanvi d’informació com per a la coordinació en sentit estricte, en què l’Estat s’ha reservat un notable poder de direcció.

Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

Democràcies liberals i protecció de l’autogovern: Com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

L’autogovern de les entitats territorials està protegit en les federacions i els estats regionals democràtics d’una manera efectiva i estable? Quines institucions i procediments de decisió col·lectiva són més eficients per assolir aquesta protecció? Quina evolució mostren? Permeten un aprofundiment de l’autogovern o més aviat en representen una laminació creixent? Hi intervé el caràcter uninacional o plurinacional de les democràcies en la protecció i el desenvolupament de l’autogovern? En quina mesura? Quins són els procediments institucionals més adequats per protegir l’autogovern en les democràcies plurinacionals? 

Aquest informe vol donar resposta a aquest tipus de preguntes, que es poden resumir amb la qüestió general introduïda en el subtítol de l’informe: com protegir les minories territorials de les decisions de la majoria. La perspectiva analítica adoptada per respondre aquesta qüestió general és doble: 1) les anàlisis actuals de les teories de la democràcia i el federalisme, i 2) les experiències pràctiques que mostra la política comparada actual de les democràcies federals i regionals del nostre temps (uninacionals i plurinacionals). A partir d’aquests dos components, s’analitza de manera específica el cas de Catalunya dins de l’actual Estat de les autonomies. 

Llegeix més »

La Sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 │ Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

La Sentència de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 d’octubre de 2019 (causa especial 20907/2017) sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya constitueix una resolució judicial d’una gran rellevància. Es tracta de la causa seguida contra exmembres del Govern de Catalunya, l’expresidenta del Parlament de Catalunya, el president d’Òmnium Cultural i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per actuacions presumptament vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017.

La importància d’aquesta Sentència no es limita a l’àmbit estrictament penal i a l’afectació dels drets de les persones encausades i condemnades, sinó que també incideix en el desenvolupament de l’autogovern de Catalunya. Cal destacar especialment el fet que les persones processades i acusades de delictes greus que podien comportar altes penes de presó fossin elegides com a representants polítics pels ciutadans catalans en tots el àmbits territorials: català, estatal, europeu i municipal (Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Senat, Parlament Europeu i Ajuntament de Barcelona). Aquestes decisions del cos electoral, que suposen l’elecció de persones per exercir funcions representatives, vinculades de manera directa o indirecta a l’autogovern de Catalunya, van acabar restant ineficaces com a conseqüència del desenvolupament del procés penal i la sentència que l’ha culminat provisionalment. Addicionalment, es tracta d’una sentència que probablement incidirà en un futur proper en la interpretació jurídica i en el desenvolupament pràctic de la democràcia espanyola.

Llegeix més »

Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional│Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaLa investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.

La recerca accedeix de manera sistematitzada al discurs periodístic sobre el denominat Procés català que fan els principals mitjans de referència del món. L’estudi analitza les dues capçaleres de la premsa dels països que conformen el G-8, incloent-hi Brasil però no Japó: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França, Rússia, Canadà i Brasil.

Els resultats de la recerca avancen que el contenciós entre l’Administració catalana i l’espanyola ha estat de confrontació; és a dir, els mitjans el presenten com un xoc entre els governs d’Espanya i de Catalunya centrat en les figures dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura destinen al Procés català durant els cinc anys analitzats. Llegeix més »

Estudi lexicomètric contrastiu dels estatuts d’autonomia de 1932, 1979 i 2006 │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

estudi lexicomètricEn l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.

Aquest volum presenta els resultats d’un projecte finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que ha caracteritzat, a partir d’un marc de treball basat en l’anàlisi del discurs i la lexicometria, trets quantitatius i qualitatius d’aquests tres textos cabdals. A més a més, s’hi presenten dades (en alguns casos, inèdites) relatives als processos de tramitació, redacció i traducció dels tres estatuts. El nucli del treball, basat en una exploració lexicomètrica, descriu el corpus a partir d’índexs estadístics que han permès caracteritzar la riquesa lèxica, la distància intertextual i altres característiques estadístiques de cada text estatutari. A través de múltiples trets lingüístics (sobretot de l’estudi del vocabulari i sintagmes específics de cada Estatut), aquest llibre demostra com s’ha modernitzat i ha evolucionat el discurs estatutari en llengua catalana.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca

Cataluña en Europa: límites y oportunidades del proceso de integración │Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaR_05-300Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Text complet pdf  | epub

Altres publicacions de la col·lecció IEArecerca