Aquest estudi ofereix una panoràmica sobre el desenvolupament del procés constituent xilè des de l’Estallido d’octubre de 2018, que va avortar amb el referèndum de 4 de setembre de 2022. El treball contextualitza les demandes d’una refundació constitucional a partir de la consolidació de la Constitució pinochetista de 1980, una vegada acabada la dictadura, aquestes demandes que van impulsar el procés constituent.
Així mateix, analitza el desenvolupament dels treballs de la convenció i les causes que van motivar el rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit del text constitucional resultant. Amb tot plegat, es presenta una aproximació entenedora i global a les circumstàncies particulars del debat constitucional xilè, encara a l’espera d’una ruptura efectiva amb el marc constitucional llegat per la dictadura.
Llegeix més »
La investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.
En l’etapa política moderna, les aspiracions d’autogovern català s’han materialitzat en tres llargs itineraris legislatius que han culminat en els estatuts d’autonomia de Catalunya de 1932, 1979 i 2006. En tots tres casos, llur negociació i redacció es tradueix en procediments parlamentaris llargs i complexos, i costa consensuar-ne els continguts atesa la doble tramitació al Parlament i a les Corts Generals.
Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.