Encara no coneixeu el Manual dels governs a Twitter de la Generalitat? ǀ Post de la Direcció General d’Atenció Ciutadana

Manual de governs wittetrLa Direcció General d’Atenció Ciutadana ha elaborat conjuntament amb Twitter el Manual dels governs a Twitter, una guia de referència que aporta tècniques i idees a governs i administracions públiques per actuar d’una manera efectiva en aquesta xarxa social.

El Manual ofereix recursos específics als gestors de comptes institucionals per optimitzar els continguts i la interacció que hi té lloc. S’hi explica per què és important ser present a Twitter i com confeccionar una bona estratègia de comunicació adaptada a les seves singularitats. Què comunicar, quan tuitejar, com interaccionar amb els ciutadans, com reaccionar davant les crítiques o com mesurar l’eficàcia de les accions són alguns dels interrogants als quals es dona resposta.

Aquesta publicació és eminentment pràctica. Mostra alguns casos emblemàtics de la presència de la Generalitat a Twitter i re­flecteix el model de funcionament col·laboratiu i innovador amb què s’organitzen els seus pro­fessionals. Les experiències que exposa el Manual són, per tant, a més d’intenses i formatives, capdavanteres.

Llegiu-lo, compartiu-lo, reutilitzeu-lo. Aquest Manual ajudarà els gestors de comptes institucionals de Twitter d’arreu del món a millorar els missatges que publiquen.

Manual dels governs a Twitter 

Manual de los gobiernos en Twitter

Twitter Manual for Governments

 

L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes digitals ǀ Post de Clara Rubio

emigrantEl 90% dels estudiants universitaris catalans planeja marxar a l’estranger un cop acabats els seus estudis, ja sigui per aprendre un idioma estranger, per treballar o per tenir una experiència internacional. La predisposició d’aquests joves a marxar està influenciada pel context de crisi econòmica iniciat al 2008: l’alta taxa d’atur juvenil i la poca qualitat de la feina disponible fa que molts d’aquests joves busquin maneres d’aconseguir una feina a l’estranger, tot marxant a la recerca d’aprenentatges que els permetin aconseguir una feina qualificada un cop retornats a Catalunya. Paral·lelament, els mitjans de comunicació espanyols a l’inici de la crisi econòmica oferien la imatge de l’emigració com a estratègia per fer front a la manca d’oportunitats laborals, fet que ha contribuït en la construcció de l’imaginari col·lectiu entre els joves, de l’emigració com a estratègia per aconseguir una feina i poder fer la transició a la vida adulta.  Les destinacions d’aquests joves emigrants són diverses, però es concentren principalment en la Unió Europea, tenen especial pes el Regne Unit, Alemanya i França; i entre aquests països les seves capitals: Londres, Berlín i París.Read More »

El consum cultural digital entre les noves generacions esdevé majoritari ǀ Post de l’Observatori Català de la Joventut

Portada aportacions 55 (2)El 47,2% de les persones d’entre 14 i 30 anys tenen uns consums culturals caracteritzats principalment per connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure sèries o jugar a videojocs en línia; aquestes persones declaren llegir poc i tenen un baix interès per les activitats culturals que comporten sortir de casa; entre les persones de més de 30 anys, aquest grup representa únicament el 19,4% de la població. Entre aquestes generacions, el 17,7% dels individus tenen interessos i pràctiques culturals que es poden considerar com a “clàssiques pures” (llegir, anar al teatre, concerts o exposicions, etc.) i que no mostren cap interès per la cultura digital; entre les persones joves, aquest grup només representa el 8,2%.

Aquests dos grups formen part d’una tipologia més àmplia elaborada per classificar les persones joves, i les no joves, en relació als seus hàbits culturals; els altres grups poden veure’s al gràfic. Aquesta tipologia ha estat elaborada per Antonio Ariño i Ramón Llopis, de la Universitat de València, com a part de la seva investigació sobre l’evolució de les pràctiques i consums culturals a Catalunya. Read More »

El sector públic ha de ser 2.0? l Post de Jesús Palomar

Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.

Ara bé, en tractar-se del sector públic cal ser molt curós sobre aquesta presència. Cal saber perfectament per què el sector públic ha d’estar present a les xarxes socials, els recursos que hi dedicarà, quins serveis públics oferirà, quins criteris corporatius de continguts o d’imatge seguirà i, també, com avaluarà els resultats obtinguts.  També cal analitzar si la societat del segle XXI vol, realment, que les seves administracions estiguin a les xarxes socials i sobretot què n’esperen d’aquesta presència.

Per aquest motiu l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre “Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto”. Aquesta obra, de producció col·laborativa, realitza una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. Read More »

Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010 | Post de Marta Civil

Com incideix la crisi econòmica en els diversos sectors del sistema de comunicació a Catalunya? La transició de la televisió analògica a digital ha comportat una important reordenació de l’oferta audiovisual pública i privada, però això ha afavorit el pluralisme o ha fomentat la concentració del mercat català? La progressiva implantació d’Internet i la proliferació de nous equipaments tecnològics, com els telèfons mòbils d’última generació i les tauletes, estan modificant els usos i consums de la informació i dels mitjans de comunicació en general, però aquesta nova tendència fomenta i augmenta el consum dels mitjans en català o precisament fa perillar el seu futur?

Aquestes i altres preguntes són les que posa a debat l’Informe de la comunicació a Catalunya 2009–2010, una obra col·lectiva d’investigació original, de periodicitat biennal, de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que arriba, amb aquest volum, a la seva sisena edició.

L’Informe neix com a eina de consulta, per poder ajudar a interpretar no només els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio, televisió, cinema), sinó també les indústries culturals (editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia), factors transversals que configuren el sistema de comunicació (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, Internet i telecomunicacions), elements essencials de l’espai català de comunicació (la llengua i la comunicació local), a més a més d’aprofundir en l’estat dels estudis i la recerca en comunicació a Catalunya. Read More »

Catalan! Music eMagazine | Post d’Eva Benedicto

L’Institut Català de les Indústries Culturals llança una nova publicació per a la internacionalització de la música catalana. Catalan! Music eMagazine es presenta en una única versió digital i en tres idiomes amb l’objectiu de ser el reflex de dues línies d’actuació de l’ICIC: la internacionalització i les noves tecnologies.

No descobrim res nou quan afirmem que des de fa uns anys el sector musical s’ha vist sacsejat pels grans avenços en les tecnologies de la comunicació. Un camí que l’ha portat a ser líders en aquest àmbit per poder subsistir. L’Àrea de Promoció Internacional està seguint aquests canvis accelerats i ha creat diferents eines per donar suport a la indústria en aquest sentit. Es va començar amb l’edició d’uns recopilatoris per continuar amb la creació d’una ràdio en línia en streaming i acabar amb la realització dels Catalan! Music Podcasts, programes en anglès, de trenta minuts de durada i en descàrrega lliure. Catalan! Music eMagazine es suma, doncs, a aquesta voluntat d’unir música i noves tecnologies per afavorir el trànsit i el desenvolupament del sector musical català.Read More »