Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra │ Post de Raquel Castellà

catalegflam.pngLa Gran Guerra va modificar el continent europeu i una part significativa del món. Es va iniciar a l’agost del 1914 i va acabar amb la vida de més de vuit milions de soldats i un ingent nombre de civils.

L’Estat espanyol es va mantenir neutral durant tota la contesa. No obstant això, a la Catalunya de la Mancomunitat acabada de néixer i amb Barcelona com a epicentre, el conflicte va tenir conseqüències sobre el conjunt de la societat: va afectar l’economia, la política, la cultura i la premsa diària, que, al seu torn, va ser objecte de pressions diplomàtiques i propagandístiques. En l’ordre internacional, la simpatia aclaparadora dels catalans pels aliats es va manifestar a través de l’allistament de voluntaris a la Legió estrangera francesa, un gest que a Catalunya assoliria un caràcter mític.Read More »

Els 10 posts més llegits el 2017 a llibresgencat

blogc

L’any 2017 vàrem publicar 40 posts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits van ser:

Diccionari de les Religions per a noies i nois de 10 a 14 anys ǀ Post de la Direcció General d’Afers Religiosos

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

Contractació Oberta ǀ Post d’Agustí Cerrillo

Guia per dissenyar i executar processos participatius en l’àmbit municipal ǀ Post de la Subdirecció de Qualitat DemocràticaRead More »

Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades ǀ Post del Museu d’Història de Catalunya

TEMPLERS

Organitzada pel Museu d’Història de Catalunya l’exposició Templers: guerra i religió a l’Europa de les croades presenta un recorregut per la història dels templers, des dels seus orígens en el marc de les peregrinacions a Terra Santa fins als fets que van portar a la supressió de l’Ordre l’any 1312. Amb el pas dels anys el Temple va arribar a ser una de les institucions més poderoses als territoris de l’Europa cristiana entre els segles XII i XIV i va tenir un pes important en la conquesta i reordenació dels territoris de la Corona d’Aragó. La tràgica desaparició de l’orde va afavorir, ja en els temps immediats, la creació de de mites i llegendes que es van imposar als fets històrics, i han creat una imatge falsa que ha quedat plasmada en la cultura popular a través de la literatura i el cinema.

Per aprofundir en els continguts de l’exposició s’edita aquest catàleg que recull els treballs de prestigiosos especialistes en el Temple. Helen J. Nicholson ens explica les noves descobertes en la seva història; Alan J. Forey ens il·lustra sobre el seu paper a la Corona d’Aragó; Josep Maria Sans i Travé ho fa sobre el procés als templers i John Walker tracta la llegenda templera. Read More »

Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la guerra civil espanyola ǀ Post de Daniela Aronica i Andrea Di Michele

fu la spagna!A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar  les velles i  les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.

Daniela Aronica i Andrea Di Michele
Comissaris i autors

Raquel Castellà
Coordinadora i editora

Fitxa de compra a la llibreria en línia

300 ONZES DE SETEMBRE. 1714-2014 l Post d’Enric Pujol

El catàleg de l’exposició que teniu a les mans, 300 Onzes de Setembre 1714-2014, commemora el tricentenari de l’entrada les tropes franco-espanyoles de Felip V de Borbó en el decurs de l’anomenada Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica (1700-1715), que fou un gran conflicte bèl·lic de dimensió europea. La derrota militar de l’onze de setembre de 1714, després d’un llarg setge i d’una heroica resistència, suposà la caiguda de tot el Principat de Catalunya. Una de les principals conseqüències del fet, entre d’altres mesures repressives contra les persones (execucions, empresonaments, exilis…), fou la destrucció de l’estat català d’origen medieval que s’havia desenvolupat des d’aleshores i que vivia uns moments d’autèntica expansió institucional. Catalunya va perdre, doncs, la seva llibertat política, com abans li havia succeït al País Valencià (1707) i després li passà a Mallorca i Eivissa (1715).

Al llarg d’aquests tres-cents anys que s’han escolat d’ençà d’aquella data, ha sobreviscut el record de l’esdeveniment i la consciència clara de la importància de la pèrdua patida, fins al punt que la nostra diada nacional ha pres com a referent aquell esdeveniment històric del segle XVIII. No en va la desaparició de l’estat propi del qual gaudia el Principat de Catalunya va condicionar molt el seu desenvolupament polític posterior. Com ja va assenyalar l’historiador Ferran Soldevila en la seva Història de Catalunya: “Mai, per favorables que li fossin les circumstàncies, Catalunya no podria reprendre el desplegament de les seves antigues institucions i arribar a gaudir en els temps moderns, com Suïssa i Anglaterra, d’un règim democràtic, aixecat, per fidel evolució, damunt la seva forta organització medieval”. Efectivament, les modernes formes d’autogovern democràtic de les quals ha gaudit el Principat durant el segle XX i en l’actualitat (Mancomunitat de Catalunya i Generalitat de Catalunya) han estat productes de nova creació, per més que la segona hagi recuperat el nom d’una de les antigues institucions desaparegudes el 1714.Read More »

L’aposta catalana a la Guerra de Successió, 1705-1707 | Post d’Agustí Alcoberro

Repensar la Guerra de Successió

El llibre recull les aportacions dels millors especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya i arreu d’Europa. I se centra en els anys inicials de la contesa i, doncs, en les seves causes, en la implicació de col·lectius, estats i territoris en un o altre bàndol, i en la formació de les aliances militars.

El primer bloc, La dimensió europea de la Guerra de Successió, subratlla el caràcter internacional (de fet, mundial) que va assolir el conflicte, un aspecte sovint negligit per les historiografies catalana i espanyola dels segles XIX i XX. Com remarca Lucien Bély, l’accés de la dinastia borbònica a la Monarquia Hispànica, una potència colonial de gran importància, tot i que aleshores decadent, va encendre els llums d’alarma entre la resta d’estats europeus. La cronologia és aquí important: la proclamació del duc d’Anjou com a Felip V es produeix l’any 1700. Un any després, el 1701, l’Imperi Alemany, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos formen la Gran Aliança de la Haia per oposar-se a l’hegemonia dels Borbons. El 1702 s’inicia la guerra internacional, però no és fins al 1703 que els aliats proclamen rei de la Monarquia Hispànica, a Viena, l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el nom de Carles III. I encara, no és fins al 1705 que s’inicia de ple la guerra peninsular, amb el desembarcament aliat a Barcelona. Com assenyalem en la nostra ponència, sense l’esclat de la guerra internacional, no s’hauria produït la guerra civil. En aquest sentit, presentem diversos textos escrits i difosos en la clandestinitat que van resultar claus en la formació del partit austriacista, i que subratllen els progressos dels aliats en la primera fase de la guerra.Read More »

Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país | Post d’Agustí Nacente

El catàleg de l’exposició Joan Miró. Cartells d’un temps, d’un país permet apropar-se a la figura de Joan Miró i a la seva obra cartellista des de la perspectiva d’un compromís actiu amb la política, la societat i la cultura de Catalunya. Més enllà dels models interpretatius de la seva obra des de vessants plàstiques o visuals, aquest catàleg, de la mateixa manera que l’exposició, se centra en la relació que l’artista va mantenir amb els moments històrics que li va tocar viure.

És en aquest sentit que l’anàlisi de l’obra cartellista de Joan Miró és una ocasió, en cert sentit privilegiada, per poder resseguir l’aparició, la continuïtat i l’evolució de les posicions compromeses de l’artista i també per avaluar matisos i detalls de certs posicionaments que va prendre, de les relacions que va mantenir i de les iniciatives de les quals va formar part.

Tot i les diverses interpretacions sobre la importància de la producció de cartells en el conjunt de tota l’obra de Joan Miró, és en aquesta vessant cartellista que el seu compromís cívic, polític i cultural emergeix d’una manera manifesta.Read More »