Aquest llibre posa en valor el concepte d’“obra d’art total” que marcà la inicial vocació pel teatre de Joan Josep Guillén a través d’un àmplia representació de les diverses facetes del seu treball: com a dibuixant satíric, com a innovador de l’espai escènic, del teatre de carrer amb respecte a la tradició, com a pintor i com a professor de l’Institut del Teatre, on desenvolupà una labor pedagògica, i acompanya l’exposició organitzada per la Biblioteca de Catalunya al Museu d’Història de Catalunya a Barcelona, amb motiu de l’àmplia donació de dibuixos i documents de Joan J. Guillén a la Biblioteca de Catalunya.
Per primer cop, la personalitat artística de Guillén disposa d’un estudi monogràfic que aborda tots els aspectes de la seva trajectòria creativa. El dibuix satíric és analitzat des de dos punts de vista diferents. Josep-Carles Rius aporta una visió històrica sobre els valors de Guillén com a periodista gràfic que retrata amb mirada crítica com es viu la Transició democràtica a l’Estat espanyol i a Catalunya, però també el panorama internacional que li fa de context. Joaquim Noguero fa una anàlisi estètica del treball de Guillén situant el seu dibuix en relació al món de la il·lustració i el còmic. Jordi Font es capbussa en el Guillén que fa el maridatge entre tradició i innovació en el teatre de carrer, comparses i carnavals, com a símbol de llibertat i d’ocupació del carrer des de la llibertat que aporta la democràcia enfront del franquisme. Santi Fondevila s’endinsa en el món del teatre i de l’òpera per destacar el transformisme escènic, el disseny dels artefactes teatrals, la recuperació que fa de l’avantguarda artística, mentre Pau Monterde escriu sobre el Guillén pedagog i el seu pas per l’Institut del Teatre. Pilar Parcerisas aborda la pintura com a art autònom en la constel·lació creativa de Guillén, que inicia als anys seixanta i que ha estat la seva principal dedicació els darrers anys. Tanquen la publicació els escrits del mateix Guillén, la majoria inèdits, reflexions sobre l’art i el teatre, i la seva biografia i cronologia, que es publica per primera vegada.
Pilar Parcerisas
Coordinadora editorial de l’obra
Moda i modistes és la tercera part d’una trilogia de l’exposició de la Col·lecció Antoni de Montpalau que va començar ara fa deu anys i que està dedicada a la moda femenina a Catalunya al llarg del s. xx. Les altres dues exposicions, Barcelona alta costura i Barcelona prêt-à-porter. Mig segle d’indústria i moda, es van presentar l’any 2010 i 2014, respectivament.
La Gran Guerra va modificar el continent europeu i una part significativa del món. Es va iniciar a l’agost del 1914 i va acabar amb la vida de més de vuit milions de soldats i un ingent nombre de civils.
A través de les fotografies de les col·leccions privades conservades a l’Arxiu Provincial de Bolzano, de les imatges procedents dels arxius militars i diplomàtics italians i de les imatges publicades a la premsa de l’època, busca involucrar les velles i les noves generacions en la recuperació de la memòria històrica perquè tothom pugui aprendre a valorar en la seva dimensió ètica i històrica el significat d’un esdeveniment del passat recent tan traumàtic com la guerra civil. La insurrecció armada de Franco va triomfar gràcies a l’ajuda material i ideològica d’Itàlia i Alemanya. I el que va ocórrer a Espanya va repercutir en els escacs geopolítics europeus en els anys immediatament posteriors. En el 80è aniversari de l’inici de la guerra civil, aprofundim en les relacions entre Itàlia i Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i la retirada, l’any 1939, del Corpo Truppe Volontarie (CTV), força italiana de combat de soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini, així com de la Aviazione Legionaria italiana.
