Etiqueta: Segona República

Actes del Consell de la Generalitat de Catalunya. Any 1931 (maig-juliol). Volum II │ Apunt de Mercè Morales

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.

Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.

Llegeix més »

Catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939 │ Apunt de Raimon Alamany

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

La Generalitat de Catalunya ha catalogat i digitalitza​​​t bona part de les més de 700 publicacions que va editar de l’abril de 1931 al gener de 1939. En menys vuit anys, la Generalitat va desplegar una intensa activitat editorial, entre llibres, opuscles, publicacions periòdiques i cartells. A les publicacions ara digitalitzades, hi ha estudis jurídics o sobre ordenació territorial, publicacions d’ensenyament, manuals tècnics, i també memòries d’actuació, llibres infantils, de música, teatre, etc.

Així, hi trobem, per exemple, des del Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 i diverses publicacions sobre la Llei de contractes de conreu o la divisió territorial de Catalunya, fins als volums Poesia de guerra, El tractament de les fractures de guerra del Josep Trueta, ambdós de 1938, o la sèrie de llibres infantils on es van publicar, entre altres títols, El més petit de tots de Lola Anglada i El Senyor Pèsol i altres plantes de Salvador Perarnau amb il·lustracions de Joan G. Junceda.

Llegeix més »

90 anys de la Segona República │ Apunt del Memorial Democràtic

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Dos dies després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 es va proclamar la República. El nou projecte anava associat a canvis profunds en la política i la societat d’un país que, fins aquell moment, havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930).

Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa històrica que havia de portar nombroses millores socials, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, així com donar respostes a les reivindicacions d’autogovern catalanes. Uns anhels que en alguns àmbits van complir-se i en d’altres no, degut, en part, a la inestabilitat política del moment.

Per tal de commemorar el 90è aniversari d’aquell període i, a la vegada, estudiar-lo amb més deteniment a nivell polític, econòmic i social, el Memorial Democràtic organitzà unes jornades, el 7 i 8 de juliol, amb diversos especialistes de la Segona República. Les diferents aportacions tingueren com a objectiu tractar els principals esdeveniments que es produïren durant aquells anys, així com tractar els avenços, les oposicions, els encerts i les mancances que es donaren a partir de l’abril de 1931. El resultat d’aquesta trobada acadèmica n’és aquest volum que acostarà el lector a un dels episodis més rellevants de la història de Catalunya del segle XX.

Fitxa de compra de la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Segona República

Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya

El més llegit de 2021 al blog de publicacions de la Generalitat LLIBRESGENCAT

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

L’any 2021 vàrem publicar 44 apunts a LLIBRESGENCAT. Els 10 més llegits al 2021 van ser:

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

Un enfocament alternatiu per al desenvolupament econòmic i territorial del món local en nous contextos | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

Llegeix més »

Combats per la República. Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà │ Apunt de Mercè Morales

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Prenent com a fil l’acció política conjunta de Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà, l’obra presenta els esdeveniments històrics més significatius de la Segona República. Des del capteniment de sectors de l’Exèrcit i monàrquics liberals davant la possibilitat d’un estat totalitari sota el regnat d’Alfons XIII, fins a la vertebració del republicanisme en partit de masses i la configuració d’una elit política governamental de centreesquerra.

L’obra insereix la Catalunya republicana i autònoma dins el context polític i social de l’Espanya i l’Europa d’entreguerres, l’ascens del nazisme i el feixisme al continent, i les repercussions que va tenir en la política peninsular, com els Fets d’Octubre de 1934 i la defensa de la República del 14 d’abril. L’autora aporta nous elements de judici sobre el paper de l’Exèrcit tant en la caiguda de la Monarquia com en el de la República, i sobre l’actuació del poder judicial de l’Estat durant aquest període. També, el que varen adoptar els juristes francesos durant la Segona Guerra Mundial respecte a les demandes d’extradició de la dictadura franquista. Així mateix, presenta els corrents culturals de l’època i el paper dels intel·lectuals en la teorització de l’estat i el compromís polític i social. L’obra és també un advertiment sobre l’apologia de la violència en el discurs polític. 

Llegeix més »

Els arxius catalans durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) │ Apunt de Jaume Enric Zamora Escala

LLIBRESGENCATDeixa un comentari

Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d’arxius, que no partia de zero. L’Institut d’Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d’Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S’acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de la ciutat i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits? Quines varen ser les actuacions de la Secció d’Arxius arreu del país? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

Llegeix més »

Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

xarxes1 comentari

Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.Llegeix més »