A la Cristina Botella Crespo, in memoriam
Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.
Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.
Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.
Llegeix més »
Les relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.