El Diccionari de l’activitat parlamentària │Apunt de Roser Serra i Margarida Sanjaume

A la Cristina Botella Crespo, in memoriam

Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.

Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.

Llegeix més »

Diccionari de relacions internacionals │Apunt d’Elisabeth Casademont

okdiccionariLes relacions internacionals tenen una importància creixent en un món globalitzat com és el d’avui. Tradicionalment, el món es configurava com un club selecte d’estats, en què les entitats no estatals no tenien rellevància internacional. Actualment, en canvi, els actors internacionals són de tipus ben divers, la qual cosa ha afavorit l’aproximació de les relacions internacionals a la ciutadania, ja que hi té més capacitat d’influència, per exemple a través d’actors com les organitzacions no governamentals o la societat civil internacional.

És per aquest motiu que el TERMCAT va considerar convenient elaborar un diccionari que recollís la terminologia catalana d’aquest àmbit. L’obra aplega més de 1.300 termes, relacionats amb les relacions internacionals i el marc jurídic i competencial dels actors internacionals. Per a cada terme es proporciona la denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició i, quan s’ha cregut convenient, notes explicatives o exemplificadores que complementen la definició.

L’obra recull termes referits al marc teòric de les relacions internacionals (per exemple, polaritat), als actors internacionals (moviment d’alliberament nacional), al dret internacional públic (costum internacional), al dret de la Unió Europea (principi de solidaritat), així com a diversos àmbits de cooperació o conflicte en les relacions internacionals, com el manteniment de la pau i la seguretat internacionals (conflicte armat), els drets humans (dret a l’autodeterminació) o l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament (emergència complexa).Llegeix més »

Diccionari d’educació | Post de Joan Mallart

Crida a la utilització i al suggeriment de noves propostes de termes

El Diccionari d’educació (TERMCAT, 2011) ha estat presentat públicament a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 8 d’octubre passat i també a Andorra el 8 de novembre, en presència de les autoritats educatives que l’han fet seu. Esdevé així un instrument útil i pràcticament oficial, quasi un diccionari normatiu en el camp de l’educació. Però si no es converteixen en usuals les propostes que s’hi recullen no hauran servit prou els esforços de normalització que s’han promogut en la seva realització. Són els especialistes i el professorat els qui tenen la possibilitat de convertir els termes en usuals fent-los servir en la seva pràctica quotidiana. També la premsa i els mitjans de comunicació haurien d’emprar els termes que s’hi contenen. Habitualment ja es fa així.

En un moment de la nostra història recent, hem aconseguit bandejar barbarismes flagrants com *bussón i *sello i han esdevingut normals les formes genuïnes correctes de bústia i segell. Semblava difícil… Ara hauríem de seguir en una línia semblant fent ús sempre que sigui possible de:
-patenta o quintada, en lloc de *novatada
-assetjament escolar, en lloc de *bullyingLlegeix més »