Crida a la utilització i al suggeriment de noves propostes de termes

El Diccionari d’educació (TERMCAT, 2011) ha estat presentat públicament a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 8 d’octubre passat i també a Andorra el 8 de novembre, en presència de les autoritats educatives que l’han fet seu. Esdevé així un instrument útil i pràcticament oficial, quasi un diccionari normatiu en el camp de l’educació. Però si no es converteixen en usuals les propostes que s’hi recullen no hauran servit prou els esforços de normalització que s’han promogut en la seva realització. Són els especialistes i el professorat els qui tenen la possibilitat de convertir els termes en usuals fent-los servir en la seva pràctica quotidiana. També la premsa i els mitjans de comunicació haurien d’emprar els termes que s’hi contenen. Habitualment ja es fa així.

En un moment de la nostra història recent, hem aconseguit bandejar barbarismes flagrants com *bussón i *sello i han esdevingut normals les formes genuïnes correctes de bústia i segell. Semblava difícil… Ara hauríem de seguir en una línia semblant fent ús sempre que sigui possible de:
-patenta o quintada, en lloc de *novatada
-assetjament escolar, en lloc de *bullying
-apoderament, en lloc d’*empoderament
-dossier d’aprenentatge, en lloc de portafolis (no pas perquè portafolis no sigui correcte, sinó perquè el diccionari ha fixat com a millor opció aquesta forma)
-dossier de docència, en lloc de portafolis docent
-docència en equip, en lloc d’ensenyament en equip
-bloc, en lloc de *blog. En aquest punt, ja sabem que hi ha opinions diferents argumentades, però ja s’ha pres una opció
-avaluació sumatòria, en lloc d’avaluació *sumativa
-avaluació per comparació, en lloc d’avaluació segons la norma
-anàlisi d’agrupaments, en lloc d’anàlisi de *clusters
-webquesta, en lloc de *webquest

Un altre debat que es podria plantejar i que no invalidaria l’obra és la conveniència d’anar-la ampliant amb els nous termes que tant l’evolució constant de les ciències psicopedagògiques com també el naixement de nous termes propis dels sistemes educatius dels territoris de parla catalana puguin fer aconsellable d’incloure-hi, comptant per suposat totes les formes que corresponguin als diferents territoris (escola bressol o escoleta, titelles o teresetes…).

El fet d’estar a la disposició del públic en general i de la comunitat educativa en particular a través de la pàgina web del TERMCAT permet la posada al dia constant, i la inclusió dels nous termes, si cal després dels processos de normalització acostumats. Disposar d’aquests instruments terminològics i de la possibilitat d’incorporar-hi progressivament novetats és una riquesa incalculable.

També té el seu interès proposar situacions problemàtiques que vagin apareixent a l’entorn de neologismes o de nous termes que es facin necessaris a causa d’aquella evolució de què parlàvem.

Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona han començat un debat obert semblant, publicant aclariments tant sobre la forma que ha de prendre el terme, com sobre el seu possible ús. A partir de la Xarxa de Dinamització Lingüística s’ha divulgat el bloc Vocabulària en el qual s’hi contenen explicacions sobre termes de totes les especialitats, també d’educació.

Per iniciar el nostre debat, podem reconèixer que tot just acabat de publicar el Diccionari d’educació, ja s’hi pot trobar a faltar algun terme. Això és normal i significa que l’obra és viva i que el llenguatge d’aquesta especialitat també és ben viu.

Podríem pensar per a la propera ampliació, incorporar-hi nous termes com:
-projecte de final de grau
-projecte de final de màster
-neurodidàctica
-aprenentatge servei (APS)
-programa de qualificació professional inicial (PQPI)

Algú en proposaria d’altres?

Algunes entrades podrien ser considerades molt conjunturals i haver de decidir que no fan falta perquè ja s’entén el seu significat. Però d’altres comencen a tenir carta de naturalesa en el llenguatge de l’especialitat i són imprescindibles. Als qui hem elaborat el diccionari ens poden haver passat per alt. Per això pot ser positiu recórrer a fer aquesta crida d’actualització.

En canvi, no hauríem de proposar de treure’n cap perquè, per bé que alguns termes representin nocions obsoletes o poc usuals avui dia, poden ser necessaris per comprendre textos d’altres moments històrics. En el camp que ens ocupa hi ha hagut modificacions importants en les denominacions de les etapes educatives, de les categories del professorat, dels diplomes… L’Espai Europeu d’Educació Superior, les noves lleis, la recerca pedagògica i la pràctica educativa han fet fins ara i faran també en el futur que s’hagin d’ampliar constantment els repertoris de termes.

A l’equip que ha participat en l’elaboració del diccionari ens agradaria de rebre propostes per considerar noves entrades i altres suggeriments per a futures posades al dia.

Joan Mallart
Catedràtic de Didàctica de la Universitat de Barcelona. Vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia
Coordinador científic del Diccionari d’educació

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Consulta en línia

Altres títols sobre terminologia a Publicacions de la Generalitat