A la Cristina Botella Crespo, in memoriam
Tots els àmbits de la societat generen el seu llenguatge específic i particular, i l’activitat parlamentària també produeix un llenguatge especialitzat, una terminologia pròpia per a designar les figures i els conceptes, sovint complexos i enrevessats, dels procediments reglamentaris. Per això la majoria de parlaments i assemblees legislatives disposen de glossaris i vocabularis oberts al públic per a difondre els termes usuals d’aquest llenguatge tècnic. En el cas de Catalunya, la fixació de la terminologia referida al Parlament i a la resta d’institucions d’autogovern és especialment rellevant perquè ha contribuït a la normalització del català, que, com qualsevol altra llengua moderna, inclou també els llenguatges d’especialitat, variants de comunicació formal entre especialistes d’un mateix àmbit.
Ara, per primera vegada, les institucions que configuren la Generalitat de Catalunya –Parlament i Govern– posen a l’abast de tothom la terminologia del sistema parlamentari català en el Diccionari de l’activitat parlamentària, fruit de la col·laboració entre el Parlament (Departament d’Assessorament Lingüístic i Serveis Jurídics) i el Govern, per mitjà del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (responsable de les relacions Govern-Parlament), i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.
Aquesta obra recull més de quatre-cents termes del llenguatge parlamentari català, molts dels quals s’han fet presents els darrers temps en la vida quotidiana, però també conté expressions tècniques menys conegudes. De manera que el Diccionari neix amb la vocació d’esdevenir una eina terminològica de referència, que persegueix el doble objectiu d’afavorir l’ús correcte del llenguatge especialitzat, i enfortir així el cabal lingüístic en un àmbit tan essencial, i alhora divulgar el coneixement de l’activitat de la cambra catalana. Per tant, és una obra que pot servir de consulta per a polítics, tècnics parlamentaris i càrrecs de les institucions d’autogovern que es relacionen amb el Parlament, i també pot ser útil per als ciutadans que volen conèixer l’activitat de la cambra i entendre millor la dinàmica del debat parlamentari.
Com en tota obra terminològica, cada entrada conté una breu definició del terme i notes explicatives que aporten informació complementària o que remeten a altres termes relacionats, de manera que ajuden a completar la descripció del concepte. És, a més, un diccionari multilingüe, perquè inclou les formes equivalents del terme català en les altres llengües oficials a Catalunya, l’occità i l’espanyol, i també en anglès i en francès. En els casos en què les figures o els procediments del sistema parlamentari català no es corresponen amb els dels sistemes polítics parlamentaris dels països francòfons i anglòfons, les formes equivalents són una traducció al més entenedora possible.
La majoria dels termes que recull aquest diccionari són, doncs, termes tècnics i específics; d’altres són denominacions usuals de la pràctica parlamentària, que constitueixen l’argot parlamentari, i uns altres provenen del llenguatge polític i del llenguatge periodístic. Aquesta terminologia diversa es classifica en sisgrans àrees temàtiques: organització i funcionament del Parlament, funció legislativa, funcions d’impuls i de control de l’acció de govern, funció interventora, tècnica legislativa, i relació amb altres institucions. Concretament, en l’àrea d’organització i funcionament del Parlament podem consultar denominacions com ara faristol, grups d’interès, període entre legislatures, paritat de vots o uixer; en l’àrea de la funció legislativa podem trobar-hi esmena a la totalitat, memòria preliminar, ponència redactora o text consolidat; en l’àrea de les funcions d’impuls i de control de l’acció de govern es recullen termes com ara compareixença, moció de censura, responsabilitat política del Govern o sessió de control; en l’àrea de tècnica legislativa podem accedir a termes tècnics com ara codi, derogació, disposició transitòria, entrada en vigor o text articulat; pel que fa a l’àrea de la funció interventora, hi ha termes com ara informe de fiscalització, oïdor de comptes o secció pressupostària, i l’àrea de relació amb altres institucions aplega un ampli ventall de termes, com ara consulta prèvia, petició d’intervenció, sessió d’investidura o tràmit d’informació pública.
La terminologia parlamentària reflecteix l’evolució del mateix sistema parlamentari català durant les darreres dècades. En aquest sentit, alguns dels termes que recull aquest diccionari són termes heretats del Parlament català de la Segona República que encara perviuen, com ara Diputació Permanent, Mesa del Parlament, Ple del Parlament, proposició de llei o projecte de llei. D’altres són termes relatius a les institucions d’autogovern, com ara avantprojecte de llei, Comissió Jurídica Assessora o conseller del Govern. I d’altres són termes relativament nous, apareguts en l’activitat parlamentària dels darrers anys, com els derivats de l’aplicació del principi de transparència en les institucions públiques i del principi d’igualtat i participació en els òrgans polítics de decisió, i que segurament són més coneguts: dret d’accés a la informació pública, iniciativa legislativa popular o Parlament Obert.
En definitiva, es tracta d’una obra que vol acostar el món del parlamentarisme a la ciutadania, tal com posen en relleu els pròlegs del president del Parlament, del conseller d’Acció Exterior, Relacions institucionals i Transparència i de la consellera de Cultura. Per a reforçar aquesta essència divulgativa, la versió en línia s’acompanya de dues infografies. La infografia del Saló de Sessions permet conèixer, de manera interactiva, l’espai i els diferents agents que hi participen, amb accés als termes que hi estan relacionats. L’altra infografia correspon a la Mesa del Parlament i mostra la distribució dels membres d’aquest òrgan rector de la cambra i també les altres persones que l’assisteixen durant els plens, com el lletrat major i el secretari general del Parlament.
El Diccionari de l’activitat parlamentària s’ha publicat en línia el 2020, dins la col·lecció de diccionaris especialitzats del TERMCAT, referències terminològiques en diversos àmbits, i conflueix, en aquesta mateixa col·lecció, amb el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, presentat també l’any passat i que aplega més de dues-centes locucions i expressions llatines relacionades amb el llenguatge jurídic de l’àmbit parlamentari, tant en intervencions orals com en textos escrits. Tots dos diccionaris serviran per al ius in officium ‘dret a l’exercici’ dels diputats, si bé tenen com a ultima ratio ‘última raó’ esdevenir res publica, amb referència als béns que són comuns, i fer més comprensible el llenguatge d’especialitat de l’àmbit parlamentari, de manera que s’entengui la lletra petita de la primera institució de Catalunya, que representa l’expressió democràtica del poble català.
Finalment, cal destacar que la publicació d’aquest diccionari coincideix amb dos esdeveniments singulars: l’edició en línia del Diccionari va ser el 2020, quan es commemorava el quarantè aniversari del restabliment del Parlament de Catalunya, i l’edició en paper ha aparegut aquest febrer del 2021, precisament quan farà mig segle del discurs «I am a Catalan», que va fer Pau Casals el 1971 davant l’Assemblea General de les Nacions Unides en el moment de recollir la medalla de la pau, en què parla de la història del parlamentarisme, reivindica la unitat de les nacions per a preservar la pau i recorda que«Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra».
Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Margarida Sanjaume i Navarro
Cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya (fins al juny del 2020)