Categoria: Història

Del Tractat dels Pirineus (1659) a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?| Post d’Agustí Alcoberro

xarxesDeixa un comentari

títol

Sobre fronteres, Estats i Nacions


De vegades, les commemoracions històriques serveixen per repensar el present. En ocasió del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus (1659), que esquarterà el país i annexà els comtats de Rosselló i Cerdanya a França, el Museu d’Història de Catalunya i diverses universitats catalanes i franceses vam organitzar un col·loqui internacional amb dues seus: Barcelona i Perpinyà. El llibre que ara presentem recull les ponències que s’hi van presentar. El congrés pretenia reflectir les circumstàncies històriques en què es va produir el Tractat dels Pirineus, però també les seves conseqüències immediates i llunyanes, i encara la memòria d’aquell fet i els termes en què es planteja avui.

És evident que, a començament del segle XXI, conceptes com identitat, estat i frontera són presents en el debat politicocultural d’Europa i del món –i també ho són, òbviament, a Catalunya. Es tracta d’un terreny en què la immediatesa de la notícia s’ha d’equilibrar amb la reflexió sobre les continuïtats profundes. Perquè, al capdavall, si bé és cert que la crisi dels estats dits moderns, atenallats entre la globalització, els fenòmens d’integració supraestatal i la reivindicació identitària de les nacions sense estat, pot abocar a una sensació de canvi imparable, gairebé vertiginós; també ho és que les nacions d’Europa són estructures de llarga durada, a la manera braudeliana, forjades en un procés d’aproximadament mil anys.Llegeix més »

El Centre Excursionista de Catalunya. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència I Post de Josep Calvet

xarxesDeixa un comentari

·

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya publiquen el catàleg de l’exposició del mateix títol que va ser inaugurada a Barcelona l’octubre de 2012 i que recorre diverses poblacions catalanes.

En el catàleg es repassa el recorregut vital del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1931 i 1956 aprofitant la potencialitat de l’arxiu documental, cartogràfic i fotogràfic del Centre, testimoni de la tasca de preservació del patrimoni per part de l’entitat i els seus socis.

Culturalment i esportivament, el Centre Excursionista de Catalunya assoleix la seva plenitud en la primera meitat dels anys 30 del segle XX impulsant els treballs de la divisió comarcal de Catalunya proposada per Pau Vila, que fou president del Centre. Mentre, els alpinistes i escaladors del CEC assoliren gairebé tots els cims dels Pirineus, obriren noves vies d’ascensió i popularitzaren l’excursionisme. L’esquí es consolidà com una modalitat sòlida d’esport de muntanya i el CEC fou reconegut internacionalment quan entrà a formar part de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), una fita que contribuí a situar Catalunya en el mapa europeu i internacional.Llegeix més »

Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya | Post de Josep Lluís Martín i Berbois

xarxes1 comentari

Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.Llegeix més »

Crònica menuda de la ciutat de Berga | Post de Xavier Pedrals

xarxesDeixa un comentari

Una visió crítica de la vida ciutadana durant el franquisme

La Crònica menuda de la ciutat de Berga és un dietari de l’actualitat berguedana des del 1948 fins el 1975. L’autor, extraordinàriament ben informat, anota amb precisió la vida de la ciutat durant el franquisme; així, la Crònica esdevé un exemple de la vida a una població de la Catalunya interior en aquest període i reflecteix de manera ajustada les reaccions del país davant del règim polític, la immigració, el canvi de costums, el desenvolupament econòmic, etc. Escrita amb absoluta llibertat i amb crítica argumentada, recull tots els fets significatius, explica els antecedents, inclou biografies de personatges de tota índole i té una especial atenció de les entitats cíviques. Algunes de les valoracions que fa (sobre personatges, grups, situacions, les activitats polítiques en general i la situació berguedana en particular) són del màxim interès. L’autor era conscient de viure una època de foscor, de la qual calia deixar testimoni. Amb la informació que aporta, el debat ciutadà i nacional sobre l’època resta ara més obert que mai.Llegeix més »

L’aposta catalana a la Guerra de Successió, 1705-1707 | Post d’Agustí Alcoberro

xarxes2 comentaris

Repensar la Guerra de Successió

El llibre recull les aportacions dels millors especialistes sobre la Guerra de Successió a Catalunya i arreu d’Europa. I se centra en els anys inicials de la contesa i, doncs, en les seves causes, en la implicació de col·lectius, estats i territoris en un o altre bàndol, i en la formació de les aliances militars.

El primer bloc, La dimensió europea de la Guerra de Successió, subratlla el caràcter internacional (de fet, mundial) que va assolir el conflicte, un aspecte sovint negligit per les historiografies catalana i espanyola dels segles XIX i XX. Com remarca Lucien Bély, l’accés de la dinastia borbònica a la Monarquia Hispànica, una potència colonial de gran importància, tot i que aleshores decadent, va encendre els llums d’alarma entre la resta d’estats europeus. La cronologia és aquí important: la proclamació del duc d’Anjou com a Felip V es produeix l’any 1700. Un any després, el 1701, l’Imperi Alemany, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos formen la Gran Aliança de la Haia per oposar-se a l’hegemonia dels Borbons. El 1702 s’inicia la guerra internacional, però no és fins al 1703 que els aliats proclamen rei de la Monarquia Hispànica, a Viena, l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el nom de Carles III. I encara, no és fins al 1705 que s’inicia de ple la guerra peninsular, amb el desembarcament aliat a Barcelona. Com assenyalem en la nostra ponència, sense l’esclat de la guerra internacional, no s’hauria produït la guerra civil. En aquest sentit, presentem diversos textos escrits i difosos en la clandestinitat que van resultar claus en la formació del partit austriacista, i que subratllen els progressos dels aliats en la primera fase de la guerra.Llegeix més »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 35. La memòria perplexa | Post de Marc Leprêtre

xarxesDeixa un comentari

Memòria històrica, memòria col·lectiva, memòria perplexa

L’excepcionalitat de la situació econòmica i el fet de no disposar d’elements comparatius reals –el crac de 1929 està sent superat amb escreix– generen una percepció de la realitat que ens envolta gairebé monotemàtica. Dia rere dia, els telenotícies i els articles d’opinió, les tertúlies radiofòniques i els editorials dels diaris, la informació econòmica especialitzada i la generalista, se centren en una qüestió sens dubte gravíssima, però que òbviament no hauria d’arribar a monopolitzar totes i cadascuna de les coses que s’expliquen als mitjans de comunicació. Al món continuen passant altres coses que convé no perdre de vista, i que sovint ajuden a entendre precisament la situació d’excepcionalitat esmentada. La crisi ha generat determinats miratges, i molts d’ells tenen a veure amb una mirada més o menys perplexa del passat. Com que la situació que vivim no ens agrada, de vegades provem de corregir-la amb visions del passat que encaixen amb les nostres expectatives o que, si més no, les modulen acomodatíciament. De la mateixa manera, no és infreqüent  que bandegem  determinades situacions que per raons òbvies provoquen un gran neguit, com ara l’ascens arreu d’Europa d’opcions populistes radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra que, en alguns casos concrets, recorden perillosament la dècada de 1930. Ambdues actituds tenen en comú una cosa: el fet de jugar amb la memòria col·lectiva creant imatges ad hoc que ens resulten satisfactòries o complaents. D’aquí neix, per força, una memòria inevitablement perplexa.Llegeix més »

Història de la Generalitat de Catalunya. Dels orígens medievals a l’actualitat. 650 anys | Post de Josep M. Roig

xarxesDeixa un comentari

Tenim històries de fets i de personatges, d’art i d’economia, d’obrers i burgesos, d’idees polítiques i fins i tot de llocs petits i concrets, però tenim poques històries (en plural) de les nostres institucions. Aquest llibre n’és una i sobre una institució cabdal: la Generalitat de Catalunya.

Una institució que representa avui una nació sense estat i que, per tant, és un quasi-govern que ve de lluny i que, amb intermitències, ha perdurat fins ara.

S’accepta generalment que som un poble amb uns mil anys d’història i aquesta obra ens parla de 650 anys de la Generalitat. Venim, doncs, de lluny, tenim història i no ens cal ni ens ha calgut mai començar de zero. Això vol dir, en altres paraules, que hem sabut mantenir una continuïtat i que hem tingut -i sembla que tenim encara- una voluntat de continuar i de seguir existint. I és que un país és viu si les seves institucions funcionen i, encara més, si saben cooperar entre elles com és el cas que ens ocupa, ja que en la elaboració d’aquest llibre hi han col·laborat la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans.Llegeix més »