Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

tercer-informe-cadsEl Tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya és un recull exhaustiu de la recerca científica sobre el canvi climàtic a Catalunya, en què han participat més de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país.

Aquest informe constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea, en què Catalunya ja va ser pionera l’any 2005, amb la publicació del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).

Amb un caràcter independent des del punt de vista científic, l’informe descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Read More »

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Read More »

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre l Post de Pere Sala

Ell llibre identifica i descriu els paisatges de les Terres de l’Ebre, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los. A banda d’una descripció general de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre dividida en set capítols, s’identifiquen i es descriuen una per una les dinou unitats de paisatge que les conformen: Altiplà de la Terra Alta, Serra del Tormo, Riberes de l’Algars, Serra de Pàndols-Cavalls, Cubeta de Móra, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Barrufemes, Burgans, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serres de Cardó-Boix, El Port, Plana del Baix Ebre-Montsià, Paisatge fluvial de l’Ebre, Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba, Litoral del Baix Ebre, Serres de Montsià-Godall i Delta de l’Ebre.

Un dels apartats més destacats del llibre és el bloc 3, que fa una síntesi dels principals elements paisatgístics  que caracteritzen i estructuren els paisatges ebrencs. A aquests elements se’ls atribueix una gran quantitat de valors paisatgístics (estètics, socials, naturals, històrics,…) i són els que doten d’identitat i simbolisme els paisatges de les Terres de l’Ebre. Es tracta dels fons escènics i les fites, el riu Ebre i les terrasses fluvials, els conreus de secà amb construccions de pedra seca, els barrancs i les rieres, els conreus de cítrics, els patrons d’assentament i el Delta de l’Ebre.Read More »

El mercat de l’estella i el pèl·let a Catalunya. Revista silvicultura número 69 l Post d’Elizabeth Fernández

En aquest número 69 de silvicultura es presenta un estudi elaborat per Francesca Famadas, cap de l’Àrea de Gestió Forestal del Centre de la Propietat Forestal, que aprofundeix sobre la realitat de l’aprofitament de la biomassa per a la seva valorització energètica a Catalunya i l’oportunitat que poden trobar les empreses i els professionals en el mercat de l’estella i el pèl·let per desenvolupar la seva activitat.

En el marc de la xarxa de revistes del sector forestal Euformag, s’inclou un estudi sobre la qualitat i la valoració dels recipients de fusta i es presenten alguns resultats sobre les relacions entre la criança del vi en bótes de roure francès, l’origen geogràfic, l’espècie i el tipus de gra de la fusta utilitzada.

“L’ús de fusta d’espècies de Quercus minoritàries per a boteria: fabricació de la primera bóta amb fusta de roure reboll de Prades” és l’aportació de l’enginyer agrònom i de forests, Pau Vericat, que posa en valor algunes espècies de roures que avui dia es destinen a llenyes per a la construcció de bótes, aconseguint l’elaboració de vins diferenciats, arrelats al territori de Catalunya i que surten de l’estàndard del roure francès o americà.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

De les grans idees a les petites accions | Post de Joan M. Romaní

títol alternatiu

El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus. Davant d’un repte, d’un problema, sovint pensem que els canvis els han d’impulsar els altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres països, pobles, ciutats i barris, i en conseqüència, del conjunt del planeta, un lloc més habitable per a les generacions futures. I la major part de les vegades, no ens cal fer grans esforços ni actes heroics.

En aquesta línia d’acció, i per difondre la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va impulsar el projecte Petites idees per a un gran futur, un recull de 40 idees, propostes o accions diferents que es poden emprendre sense gaire complicacions ni gaire esforç. Aquest recull es va publicar el 2010.

La publicació que comentem ara aprofundeix en aquest difondre la cultura de la sostenibilitat amb un segon recull de 40 idees concretades en petites accions. S’ha elaborat comptant amb el suport de més d’una trentena d’entitats que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient a Catalunya. Posades a l’abast del públic general en diversos suports electrònics, aquestes 40 accions/idees es difonen ara mitjançant el paper, ja que les dues tecnologies són perfectament complementàries. Read More »

Un conte de la perdiu blanca: en Plomat | Post de Richard Martin

El conte d’en Plomat, de la mateixa forma que El cant d’en Flit, neix amb una doble finalitat. La primera i més important és l’educativa. Creiem que els nois i les noies són i representen el nostre futur, i el nostre objectiu és educar i potenciar els valors respecte al medi natural. La pregunta que ens sorgeix és: com ho podem fer? Com potenciar els valors naturals? Som de l’opinió que la clau són els més joves, però a diferència de generacions anteriors, la informació ja no es transmet de forma espontània de pares a fills. Aquesta història sobre la perdiu blanca vol ser un conte per llegir, per compartir, per fer-se amic d’en Plomat. Al mateix temps, gràcies als seus protagonistes, en Màrius i en Max, també descobrirem els secrets de la vida i la biologia de les perdius blanques dels Pirineus, i aprendrem sobre la importància de la preservació i la conservació d’aquesta espècie, objectiu principal del Projecte Gallipyr.

L’altra gran finalitat del llibre és que noies i nois s’impliquin i s’animin a crear la seva pròpia història. Els apartats «Com s’escriu un conte?» i «Com s’il·lustra un conte?» són una crida a la imaginació. A la creativitat. Així doncs, En Plomat només és una de les infinites històries que ells poden inventar prenent com a protagonista aquesta espècie. Sens dubte, gràcies a aquest esforç creatiu, podran aprendre i valorar millor la importància del nostre entorn natural. Read More »

Aplicació de les millors tècniques disponibles en l’elaboració de vi i cava | Post d’Albert Avellaneda

Amb la Directiva 2010/75/UE d’emissions industrials, les millors tècniques disponibles (MTD) es converteixen en un element central per a l’atorgament de les autoritzacions ambientals a les empreses afectades. Aquesta directiva hauria de ser transposada a l’ordenament jurídic dels Estats membres de la UE abans del 7 de gener de 2013.

Amb caràcter general, les MTD vénen definides en els documents de referència (BREF) resultat d’un procés d’intercanvi d’informació entre representants dels sectors industrials, les administracions ambientals i les ONG ambientalistes, en el qual participen tots els països de la UE. Amb la directiva esmentada, d’aquests BREF s’extrauran unes conclusions sobre les MTD,  que es publicaran en forma de decisió de la UE, i en totes les llengües oficials,  i que hauran de constituir la referència per a l’establiment de les condicions de l’autorització.

L’actual BREF sobre les MTD aplicables al sector de producció d’aliments, llet i begudes, en el qual s’engloba la producció de vi i cava, pràcticament no les defineix per a aquest sector, motiu pel qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i la implicació del sector català mitjançant l’Associació Catalana d’Enòlegs, l’Institut del Cava, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, l’Associació Vinícola Catalana, PimeCava i la Planta de Tecnologia dels Aliments de la UAB, va decidir elaborar aquesta guia. Read More »

La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI | Post de Jaume Busquets i Júlia Rubert

Són suficients les lleis per canviar l’actitud de les persones respecte al medi ambient, i en particular respecte al paisatge? El llibre La sensibilització en paisatge. Un repte per al segle XXI proporciona elements de reflexió per respondre aquesta pregunta i aporta recursos per fomentar l’estima de la ciutadania envers el paisatge.

Durant els darrers cinquanta anys la majoria de països del nostre àmbit cultural han experimentat un desenvolupament important que ha millorat les condicions de vida de la població. Tanmateix, en línies generals, aquest progrés ha tingut lloc sense valorar els impactes en el medi i en el paisatge, i tant l’un com l’altre han patit efectes importants associats als processos d’industrialització, d’expansió urbana i d’hegemonia de l’automòbil, entre altres.

Per tal de revertir l’actitud negligent de la societat envers l’entorn, les organitzacions no governamentals i els organismes europeus han impulsat diversos tractats internacionals, entre els quals el Conveni europeu del paisatge, signat a Florència l’any 2000. Aquest Conveni pretén frenar la uniformització i la degradació dels paisatges europeus i estimula els països a reconèixer jurídicament el paisatge, a desenvolupar polítiques nacionals per a la seva protecció, gestió i ordenació, i a promoure la sensibilització de la ciutadania envers el paisatge.Read More »