Busquem arbres amb història de la Garrotxa, una nova guia d’arbres singulars de la comarca de la Garrotxa │ Apunt del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

olot1Aquesta publicació és un primer resultat del projecte “Busquem arbres amb història de la Garrotxa”, una iniciativa viva impulsada pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que ha permès, fins ara, inventariar i documentar més de 500 arbres singulars per la seva edat, per la seva majestuositat, pel seu aspecte, per la seva història o perquè són citats en escrits, relats o llegendes.

La nova guia conté una selecció d’alguns dels arbres més significatius de la comarca amb l’objectiu de fer-ne difusió i sensibilitzar el públic en general. Situa en el mapa fins a 280 exemplars emblemàtics distribuïts pels 21 municipis de la Garrotxa. Per a facilitar la seva descoberta i identificació, la guia aporta fotografies, informació i dades de cadascun d’ells per apropar-los a la ciutadania de manera visual.Read More »

La recentralización de competencias en materia de protección del medio ambiente │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

ieaAquesta obra té un doble objectiu: constatar el procés de recentralització competencial que s’ha produït en matèria ambiental entre 2008 i 2016, fent evident que la matèria ambiental no ha romàs aliena al procés de recentralització competencial i de transformació de les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes a què ha portat la crisi econòmica; i reflexionar sobre les conseqüències que se’n deriven en aquest àmbit.

El llibre s’estructura a cinc capítols. El primer, de caràcter més general i introductori, analitza el context en què se situa aquest treball, fortament condicionat per dos factors: la crisi econòmica i el procés de recentralització de l’Estat de les autonomies. El capítol segon fa una anàlisi exhaustiva de la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en matèria de protecció del medi ambient. Els capítols tercer, quart i cinquè, amb la finalitat d’identificar els principals elements recentralitzadors, escometen, respectivament, un examen minuciós, en clau competencial, Read More »

L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món │ Post del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

agenda 2030El setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius globals i 169 fites associades per assolir com a molt tard l’any 2030.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha publicat l’informe L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, on identifica els reptes estratègics de Catalunya de cara a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’informe, aprovat el setembre de 2016, es publica ara en format paper per contribuir a la seva difusió.

Per a cada ODS, l’informe conté una breu diagnosi a escala mundial i europea, que serveix al lector per contextualitzar l’àmbit d’anàlisi relatiu a l’objectiu.  A continuació, fita per fita, s’incorpora una breu diagnosi del context català i s’apunten els principals reptes que se’n desprenen. Finalment, i a partir d’aquest contingut, s’inclou un apartat que apunta els reptes que el CADS considera cabdals en relació a l’ODS objecte d’anàlisi. La seva elaboració ha comptat amb la participació de 60 experts, a títol individual o en representació d’institucions del món socioeconòmic i de l’àmbit de la recerca a Catalunya.Read More »

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) ǀ Post d’Arnau Queralt

tercer-informe-cadsEl Tercer informe sobre el canvi climàtic de Catalunya és un recull exhaustiu de la recerca científica sobre el canvi climàtic a Catalunya, en què han participat més de 140 autors i 40 revisors procedents de les principals universitats i centres de recerca del país.

Aquest informe constitueix un excel·lent referent pel que fa a la regionalització de les anàlisis i projeccions sobre l’escalfament global fetes a escala mundial i europea, en què Catalunya ja va ser pionera l’any 2005, amb la publicació del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (la segona edició del qual es va publicar l’any 2010).

Amb un caràcter independent des del punt de vista científic, l’informe descriu les principals evidències del canvi climàtic a Catalunya i formula recomanacions estratègiques, elaborades pels autors dels diversos capítols, per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i adaptar els sistemes naturals i humans als efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, el TICCC pretén facilitar la transferència de coneixement rigorós, de forta base científica, als responsables de la presa de decisions.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures energètiques l Post de Joan Antoni Santana Garcia

Aquest Informe sobre energia avalua, en primer lloc, l’estoc d’infraestructures energètiques a Catalunya, així com l’evolució de la producció, el consum i el preu de productes energètics.

En segon lloc, analitza les variables que més influeixen en la planificació energètica i els reptes futurs, en general, i de l’àmbit del petroli, el gas i l’electricitat, en particular. També avalua els objectius projectats a Catalunya i el grau d’assoliment.

L’Informe descriu, en tercer lloc, la regulació de les infraestructures energètiques, com ara la Llei del sector elèctric i la Llei del sector dels hidrocarburs.

En conclusió, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) exposa un seguit de consideracions i propostes sobre la transició energètica, enteses com a mesures que haurien de permetre assolir una economia baixa en carboni i un balanç energètic menys dependent dels combustibles fòssils a Catalunya.Read More »

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Read More »

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre l Post de Pere Sala

Ell llibre identifica i descriu els paisatges de les Terres de l’Ebre, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los. A banda d’una descripció general de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre dividida en set capítols, s’identifiquen i es descriuen una per una les dinou unitats de paisatge que les conformen: Altiplà de la Terra Alta, Serra del Tormo, Riberes de l’Algars, Serra de Pàndols-Cavalls, Cubeta de Móra, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Barrufemes, Burgans, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serres de Cardó-Boix, El Port, Plana del Baix Ebre-Montsià, Paisatge fluvial de l’Ebre, Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba, Litoral del Baix Ebre, Serres de Montsià-Godall i Delta de l’Ebre.

Un dels apartats més destacats del llibre és el bloc 3, que fa una síntesi dels principals elements paisatgístics  que caracteritzen i estructuren els paisatges ebrencs. A aquests elements se’ls atribueix una gran quantitat de valors paisatgístics (estètics, socials, naturals, històrics,…) i són els que doten d’identitat i simbolisme els paisatges de les Terres de l’Ebre. Es tracta dels fons escènics i les fites, el riu Ebre i les terrasses fluvials, els conreus de secà amb construccions de pedra seca, els barrancs i les rieres, els conreus de cítrics, els patrons d’assentament i el Delta de l’Ebre.Read More »

El mercat de l’estella i el pèl·let a Catalunya. Revista silvicultura número 69 l Post d’Elizabeth Fernández

En aquest número 69 de silvicultura es presenta un estudi elaborat per Francesca Famadas, cap de l’Àrea de Gestió Forestal del Centre de la Propietat Forestal, que aprofundeix sobre la realitat de l’aprofitament de la biomassa per a la seva valorització energètica a Catalunya i l’oportunitat que poden trobar les empreses i els professionals en el mercat de l’estella i el pèl·let per desenvolupar la seva activitat.

En el marc de la xarxa de revistes del sector forestal Euformag, s’inclou un estudi sobre la qualitat i la valoració dels recipients de fusta i es presenten alguns resultats sobre les relacions entre la criança del vi en bótes de roure francès, l’origen geogràfic, l’espècie i el tipus de gra de la fusta utilitzada.

“L’ús de fusta d’espècies de Quercus minoritàries per a boteria: fabricació de la primera bóta amb fusta de roure reboll de Prades” és l’aportació de l’enginyer agrònom i de forests, Pau Vericat, que posa en valor algunes espècies de roures que avui dia es destinen a llenyes per a la construcció de bótes, aconseguint l’elaboració de vins diferenciats, arrelats al territori de Catalunya i que surten de l’estàndard del roure francès o americà.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

De les grans idees a les petites accions | Post de Joan M. Romaní

títol alternatiu

El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus. Davant d’un repte, d’un problema, sovint pensem que els canvis els han d’impulsar els altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres països, pobles, ciutats i barris, i en conseqüència, del conjunt del planeta, un lloc més habitable per a les generacions futures. I la major part de les vegades, no ens cal fer grans esforços ni actes heroics.

En aquesta línia d’acció, i per difondre la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va impulsar el projecte Petites idees per a un gran futur, un recull de 40 idees, propostes o accions diferents que es poden emprendre sense gaire complicacions ni gaire esforç. Aquest recull es va publicar el 2010.

La publicació que comentem ara aprofundeix en aquest difondre la cultura de la sostenibilitat amb un segon recull de 40 idees concretades en petites accions. S’ha elaborat comptant amb el suport de més d’una trentena d’entitats que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient a Catalunya. Posades a l’abast del públic general en diversos suports electrònics, aquestes 40 accions/idees es difonen ara mitjançant el paper, ja que les dues tecnologies són perfectament complementàries. Read More »